Roger Llopart: “La formació potencia el clima social de les entitats”

Roger Llopart considera fonamental la formació contínua de les persones que integren les entitats sense ànim de lucre. Entrevistem el formador, pedagog i doctor en Educació.

Per què és tan necessària la formació al tercer sector?

Perquè ens dota als membres de valors. La formació permanent és un valor incalculable per a la millora dels professionals i dels associats, i repercuteix sens dubte en la millora de les entitats. És una necessitat per poder respondre a les demandes d’un entorn cada cap més complex. 

Com a formador i pedagog amb llarga experiència en el sector de l’acció social, quin canvi cal per potenciar la formació al tercer sector?

Des de la meva perspectiva, la formació ha de ser un procés continu, és a dir,  un vestit fet a mida, en el qual tinguem molt present la idiosincràsia de cadascuna de les organitzacions: el seu entorn i les seves necessitats. Una oferta formativa ben estructurada es converteix en un element eficaç per a la millora i la motivació dels seus membres.

Com analitzem les necessitats educatives del sector?

La detecció d’aquestes necessitats és un element clau. El primer pas és fer-se preguntes i cercar respostes, analitzar, observar, reflexionar... Això ens ajudarà a detectar les carències i establir objectius. Haurem de prioritzar segons la seva importància, establint necessitats de formació immediata, derivat de problemes detectats, un  apagar focs de forma urgent. També s’ha de tenir present  les necessitats de formació a mig i llarg termini, que obeeixen a un pla estratègic de l’entitat.

El pla estratègic de formació què ha de contenir?

El pla de formació és l’instrument per estructurar les diferents accions formatives, entès com un procés continu dissenyat i planificat amb uns objectius concrets i uns terminis definits. Sense oblidar l’avaluació i el seguiment.

Em podries posar un exemple?

Si un formador arriba a una entitat i realitza una formació del tipus treball en equip, això tindrà un impacte. Però, si fem un treball previ de diagnòstic, apliquem l’acció formativa, ens deixem un període per observar, per  buscar un ‘feedback’, fem un seguiment i al cap d’un mes fem una segona acció formativa, o una tercera, aquest impacte serà més real i  molt més significatiu.

Quins tipus de formació seria la més adequada? Defensa els cursos en línia? 

Personalment sóc molt partidari de la formació presencial i en el si de l’organització, on participa tot un equip de treball. Perquè més enllà dels continguts, hi ha un element que és tant o més important que és aprofitar la formació per potenciar el clima social de l’organització.

Les entitats cada vegada es professionalitzen més. El voluntariat, també. Trobes necessària aquesta tendència?

Cada entitat parteix de realitats molt diferents, tanmateix des de la meva experiència en organitzacions de base participativa, els dos agents són molt necessaris, però és clau que aquests estiguin clarament diferenciats entre els professionals i els associats.

Hi ha l’oferta en quantitat i qualitat necessàries per atendre les necessitats de formació de les persones que treballen al tercer sector?

En general trobem molt bones pràctiques formatives, tot i que encara hi ha molt de camí per recórrer. En ocasions, la immediatesa, les presses, la falta de ‘carinyo’ o espais no adequats per a la formació poden afectar de forma significativa la qualitat formativa.

Les entitats inverteixen prou en formació per a la seva plantilla?

Cada cop som més conscients que la formació és una inversió, que cal posar l’accent en la quantitat i especialment en la qualitat.    

Què en penses de l’edició d’aquest any de l’Escola d’Estiu del Voluntariat? 

És la 20a edició, amb un programa molt divers i en el qual s’aborden temes molt actuals i necessaris com ara el tractament del masclisme o com crear el teu propi Edcamp. 

Creus que calen més aliances entre tercer sector i universitats?

Per una banda, cal seguir treballant en la transferència de la innovació dels grups de recerca de les universitats per posar-la a disposició del tercer sector, i desenvolupar diferents activitats que tinguin com a objectiu estrènyer aquests vincles. I per l’altre cal potenciar els programes d’Aprenentatge i Servei (APS) entre universitats i organitzacions. Seria molt interessant que cada alumne al finalitzar el seu grau hagués participat en un mínim d’un APS, amb els seus crèdits i la seva avaluació.