7 entitats i principis de consum responsable per a una tecnologia social

La cura del medi ambient s'ha convertit en una de les preocupacions més esteses en l'actualitat i un dels sectors que ha experimentat un major desenvolupament en les últimes dècades ha estat el tecnològic.

Cada dia es produeixen milers de dispositius electrònics com electrodomèstics, televisors, ordinadors, tauletes, telèfons mòbils... amb els efectes negatius que això comporta. Però la tecnologia, ben utilitzada, també pot servir per ajudar al medi ambient.

Enguany la Fira d’Economia Social i Solidària de Catalunya que es celebra del 25 al 27 a la Fabra i Coats de Barcelona sota el lema «L’economia ha canviat, i tu a què aspires?», arriba a la seva 8ena edició. Dins la fira, l’espai de la TecnoFESC es dedica a les iniciatives que aborden la tecnologia i la informàtica des d’un punt de vista social sota els criteris de l'economia solidària i promou criteris per a una tecnologia més lliure, responsable i solidària

En aquest article coneixem 7 entitats de l'economia solidària que treballen sota alguns d'aquests criteris per a frenar la depredació dels recursos naturals i cobrir les nostres necessitats tecnològiques. 

 

Fomentant xarxes de tecnologia lliure amb guifi.net 

Un dels criteris que defensa la TecnoFESC, parla de la necessitat de recuperar el control sobre les nostres activitats, les nostres dades i comunicacions, com i amb qui ens relacionem.

La major part de les infraestructures físiques d'Internet tenen amo: són part d'un entramat comercial que generen les operadores dominants i estan centralitzades i controlades. Però hi ha altres infraestructures lliures i cooperatives, com per exemple guifi.net.

guifi.net és la xarxa de telecomunicacions lliure, oberta i neutral més gran del món i existeix principalment a Catalunya. Va néixer per a resoldre les dificultats d'accés a internet en àrees rurals davant la manca d'interès dels operadors tradicional per proporcionar-hi servei. Està basada en un model cooperatiu-veïnal i les seves normes no tenen res a veure amb les de qualsevol contracte d'una operadora comercial: cada node de la xarxa pot d'utilitzar la xarxa per a qualsevol propòsit sense perjudicar el funcionament de la pròpia xarxa o la llibertat d'altres usuaris i pot utilitzar-la per a qualsevol mena de comunicació difonent el seu funcionament.

 

Reparar la tecnologia abans de comprar nova i gestionar de manera responsable els residus amb eReuse

La producció mundial de deixalles electròniques està en camí d'aconseguir 120 milions de tones per any per a 2050, segons un informe de la Plataforma per a Accelerar l'Economia Circular (PACE).

L'informe revela que més de 44 milions de tones de residus electrònics i elèctrics es van produir a nivell mundial en 2017, equivalent a més de sis quilograms per cada persona en el planeta.

Reparar allò que tenim en lloc de comprar aparells nous és clau per a la disminució de residus electrònics. Però, i si a més ho podem reparar nosaltres? Per ajudar a enfrontar aquest desafiament surt ereuse.org, una associació que treballa per promoure l’ús estratègic i ambiental de les TIC, motivant i creant xarxes i plataformes obertes locals i autònomes per garantir el reciclatge dels equips electrònics.

Treballen amb institucions i organitzacions de l’economia social i solidària reacondicionant dispositius electrònics usats com ara mòbils, ordinadors portàtils o d’escriptori, etc i conformen una comunitat global formada per activistes, grups locals, persones investigadores, universitats, centres educatius, empreses, entitats d’economia social, institucions...

 

Compra pública socialment responsable amb el Balanç Social de la Xarxa d'Economia Solidària (XES)

Segons Jordi Garcia, al llibre «Crisis capitalista i Economia Solidària» diu que el mercat convencional i les administracions públiques no disposen de mecanismes de control i diferenciació suficients per a poder discriminar entre aquelles empreses que són irresponsables, en termes de sostenibilitat i de lliure mercat, i aquelles que promouen el canvi socioeconòmic alienades amb els valors de l’economia social i solidària.

Davant això i amb l’objectiu de desconnectar l'economia solidària de l'economia capitalista, va néixer el Mercat Social: Una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis que funciona sota criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris. Es recolza per empreses i entitats de l'economia social i solidària juntament amb consumidors i consumidores individuals i col·lectius.

Com a mesura concreta de construcció de Mercat Social a Catalunya, a l’any 2015 es va crear el Balanç Social de la XES, que es conforma com a una estratègia col·lectiva que aglutina tota l’oferta a qui val la pena comprar, d’aquelles empreses que treballen per satisfer les necessitats de les seves treballadores i de la comunitat on s’estableixen.

D’aquesta manera, per a la XES, el Balanç Social és una clàusula amb criteris de compra propis sota els principis de l’economia social i solidària per a pressionar a a institucions públiques s’hi sumin, per anar derivant la seva gran capacitat de compra –i, per tant, de generació d’activitat econòmica- cap a l’ESS, alimentant el Mercat Social i tallant els flux cap a les empreses de capital.

 

Solucions tecnològiques pel consum responsable amb Katuma

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides criden a revisar els models insostenibles de consum i producció dels països industrialitzats que conformen una de les principals causes de la deterioració del medi ambient.

Aquests objectius formen part de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d'acció que neix del compromís dels Estats membres de les Nacions Unides amb l’objectiu de vetllar per la protecció de les persones, el planeta i la prosperitat.

Aquest pla d'acció avisa que la realització d'un canvi social entorn dels nostres hàbits de consum és imminent. Ens fa responsables del nostre consum i dels impactes socials i ambientals de la nostra producció, ens convida a consumir només el necessari i avaluar la influència de la publicitat en la creació de necessitats supèrflues.

Sota aquests criteris, Katuma, neix de la necessitat de grups de consum agroecològic i petits productors de proximitat per afrontar el repte del consum responsable per a potenciar la sobirania alimentària. Es tracta d’una plataforma on line cooperativa que facilita la gestió dels diferents grups de consum arreu del territori català i els posa en relació amb productores del proximitat.

Katuma fa seva la frase «pensa globalment, actua localment» i ofereix solucions des de l’àmbit local en xarxa amb el software internacional Open Food. Es va crear al 2016 per part de l’associació Coopdevs, que treballa aportant solucions tecnològiques a l’economia social.

 

Mapejant l’economia social i solidària amb Pam a pam 

Comprar llegums a granel, afegir-se a una cooperativa de consum de productes ecològics i de proximitat, fer un cafè o un té de cultiu sostenible o una pàgina web sota els criteris de la sostenibilitat tecnològica.

Aquestes accions són més fàcils gràcies a Pam a Pam, el mapa on line col·laboratiu que ens ajuda a consumir de manera ètica i responsable sota els criteris de l’economia social i solidària. Va néixer a finals de 2012 de la mà de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i l’ONG SETEM Catalunya amb l’objectiu de mostrar que l’economia social i solidària ja és una realitat.

Recull aquelles iniciatives de Catalunya que practiquen un consum responsable sota 15 criteris que giren al voltant de la forma d’organització, la participació, el desenvolupament personal, la integració social, la democràcia interna, la perspectiva de gènere....que tenen un impacte positiu, social i ambiental al seu entorn. Per formar part d'aquest mapa col·laboratiu, cal complir amb la meitat més un dels criteris. 

Persones voluntàries que formen part de la comunitat de Pam a Pam, anomenades xinxetes, són les encarregades de fer crèixer aquest mapa col·laboratiu. Realitzen entrevistes per "mapejar" aquelles iniciatives d’economia social i solidària i consum responsable dels seus barris, pobles o ciutats que recullen aquests principis.

 

Coneixement lliure amb la Free Knownledge Institute 

Segons la Wikipèdia, el moviment del Programari Lliure és va crear als anys 70 com a «un moviment social amb l'objectiu d'obtenir i garantir les llibertats que permeten als usuaris de programari executar-ho, estudiar-ho, canviar-ho i redistribuir còpies del mateix amb o sense canvis.»

Que el coneixement estigui disponible per a tothom en tot moment, és la feina del Free Knowledge Institute (FKI), una organització sense ànim de lucre que fomenta un accés igualitari en la producció i l'intercanvi de coneixement en totes les àrees de la societat.

Inspirat pel moviment del Programari Lliure, el FKI és un projecte de cooperació internacional que promou la llibertat d'ús, la modificació, la còpia i la distribució del coneixement en camps diferents però estretament relacionats. 

Des de la seva creació al 2007 el FKI ha coordinat i impulsat projectes en diverses àrees construint una xarxa molt gran des de l’àmbit local fins a l'internacional impulsant i donant suport a moltes iniciatives. Algunes d’elles, són CommonsCloud, una plataforma de col·laboració en línia que neix com l'alternativa a les plataformes de programari propietàries com Google Drive, respectuosa amb la privadesa i que no comercialitza amb les nostres dades; la xarxa comunitària de l’Internet de les Coses (IoT) The Things Network (TTNCat), que treballa per a fomentar la independència tecnològica i l'autonomia social per a crear ciutats intel·ligents; o la Free Technology Academy (FTA), una escola on line que contribueix a que els i les usuàries puguin estudiar i compartir coneixement sense restriccions.

 

Producció procomú amb femprocomuns

David Bollier al llibre «Pensar desde los comunes. Breve introducción» fa una definició del significat de procomú, dient que aquest és:

1. Un sistema social sostenible de gestió de recursos que ajuda a protegir els valors compartits per una comunitat i la seva identitat creant una riquesa col·lectiva

2. Un sistema d'acte organització a través del qual les comunitats gestionen recursos (tant renovables com no renovables) amb escassa dependència o total independència de l'estat i del mercat.

Sota la idea d'aquesta riquesa col·lectiva de la que parla Bollier i amb l'objectiu d'ajudar a la societat a gestionar i construir el procomú per esdevenir una eina estratègica de l’activitat procomuna, es va crear la cooperativa femProcomuns.

Neix a Catalunya, l’any 2017 per treballar sota els principis de l’autogestió, la sostenibilitat ecològica, econòmica i humana, el coneixement compartit i la replicabilitat. Els i les persones que formen part de la cooperativa, treballen en àrees de treball que anomenen Grups d’Activitat Cooperativitzada (GAC) sobre diferents temes com la innovació, l'impuls i promoció econòmica, la creació de metodologies, xarxes i serveis, etc.

 

Una tecnologia més justa i lliure

La tecnologia no és neutral, el seu disseny, procés de fabricació, distribució, publicitat i comercialització està sota el control de grans corporacions que no vetllen per la sostenibilitat i la salut de les persones i el planeta.

Aquestes iniciatives aporten solucions per a construir una cultura que no reprodueixi el model capitalista partint del respecte i la cura del medi ambient explorant alternatives que fomenten el consum responsable per a una tecnologia més justa i lliure.