Com reaccionen les entitats de cooperació internacional davant la pandèmia?

Les entitats de cooperació internacional han sofert un impacte en els seus programes i treballen per adaptar-se a la nova situació generada pel coronavirus sense deixar de prestar ajut humanitari i de cooperació al desenvolupament.

En aquest moment, Oxfam Intermón té 200 programes en marxa a 65 països d’Amèrica Llatina i l'Àfrica, amb els quals responen a necessitats humanitàries i de desenvolupament que ja existien abans de la Covid-19 i que seguiran existint, probablement amb més virulència, un cop passi la crisi sanitària global.

Xavier Palau, director del departament de Cooperació internacional d’Oxfam Intermón, explica que actuen en diferents fronts: “per una banda, estem ajustant els projectes a les realitats de confinament, a les necessitats de preparació i de resposta a la pandèmia i, de l’altra, hem detectat noves necessitats de resposta humanitària que han de permetre a les comunitats fer front a la pandèmia”. L'organització considera important influir en les decisions dels governs en matèria econòmica i social per no oblida els més vulnerables i frenar les desigualtats.

La crisi sanitària ha colpejat de ple en els programes internacionals i nacionals d’Acció contra la fam, explica Alicia García, directora de comunicació d’aquesta entitat. També temen les conseqüències que tindrà en els països més pobres. “Afectarà els prop de 50 països on treballem, tots ells amb sistemes sanitaris molt més febles que els nostres i que, per tant, no estarien preparats per suportar una emergència sanitària de les dimensions del que estem veient a Europa” 

També està preocupada la Fundació Ulls del món, que treballa per donar assistència a  persones sense recursos que es queden cegues per causes que es poden prevenir o curar. Les pautes a seguir per anticipar-se i combatre les malalties infeccioses dels ulls són molt similars a les establertes per combatre el coronavirus. 

Pel que fa als equips dels diferents territoris on treballa, Ulls del Món està adoptant les mesures de seguretat adequades. I, com les dues entitats anteriors, ha ofert a les autoritats sanitàries dels països on cooperen la seva col·laboració, experiència i suport a accions dirigides a evitar possibles contagis, segons informa la seva web. 

Plou sobre mullat en molts dels països que ja pateixen altres epidèmies. La desnutrició és un factor de risc i mort pels infectats amb coronavirus, com també ho és amb altres malalties com el còlera, la malària i l’Ebola. I, des d’Acció contra la Fam temen que la desnutrició faci encara més vulnerables a les persones davant del coronavirus.  

A Mali hi ha a tres respiradors per cada milió de persones

Davant d’aquest horitzó, tot i que les entitats de cooperació internacional estan acostumades a treballar sota pressió i en situacions crítiques saben, per experiència, que l’adaptació, la prevenció i la cooperació són les eines fonamentals per continuar treballant. 

“La majoria dels nostres treballadors d’Oxfam Intermón es troben confinats i hem hagut d’adaptar-nos a aquesta situació i buscar noves formes de treballar que garanteixin les tasques més essencials conjuntament amb moltes organitzacions locals”, indica el responsable de l’organització. A més, treballen per augmentar les mesures de protecció dels equips i del personal davant el gran risc que l’epidèmia afecti de forma virulenta als països en vies de desenvolupament. 

Palau posa un exemple de la fragilitat del sistema públic de salut en determinats països: “a Mali, hi ha tres respiradors per cada milió de persones, a Zàmbia, tenen un metge per cada 10.000 habitants, és per això que estem fent tasques de preparació i prevenció, ja que la capacitat de l’Estat per respondre a una epidèmia és molt minsa”.

Des d’Acció contra la Fam també han apostat per reforçat el programa de prevenció des de la promoció de l’aigua i la higiene: “no només per la redistribució dels materials d’higiene bàsica, sinó també els punts per les rentades de mans i de desinfecció. Intentarem també reforçar la protecció dels equips mèdics i subministrar material de protecció individual”. 

La comunicació també és una eina essencial en moments de crisis per transmetre a la població les mesures de prevenció i distanciament social, per això, des d’Acció contra la fam reforcen les xarxes comunitàries, contacten amb els líders locals i els mitjans de comunicació per coordinar una tasca de sensibilització sobre les mesures bàsiques d’higiene, prevenció i de com s’ha de dur a terme el confinament.

Però, admeten des de l'organització, “serà molt més difícil confinar a qui no té una llar o a qui viu en un camp de refugiats o per qui depèn de l’economia formal per guanyar-se el pa de cada dia”, alerta la responsable de l'ONG.

El personal humanitari és un servei essencial

La majoria dels països en vies de desenvolupament ha pres mesures molt abans que Espanya. Són conscients que el seu sistema sanitari no és capaç d’assumir una allau de malalts com el que absorbeix el sistema sanitari d’Espanya. “Amb molt pocs casos de contagi per Covid-19 ja s’han restringit els moviments a Colòmbia, Líban, Perú, Síria, Filipines, Mali o Mauritània” explica García.

No obstant això, el que és una bona mesura per frenar els contagis es converteix en una dificultat més en el dia a dia dels treballadors locals de les entitats. “Estem treballant perquè el nostre personal humanitari es consideri personal essencial i no trobi limitat el seu moviment” puntualitzen des d’Acció contra la fam.

Segons Palau, cada país està aplicant estratègies i mesures ben diferents: “hi ha governs amb els quals col·laborem d’una forma molt propera i d’altres en què és més complicat”. Però assegura que allà on fa anys que hi col·laboren, la coordinació és molt més fluida i, fins i tot, es poden fer recomanacions a les institucions perquè aquesta crisi sanitària no deixi ningú enrere.

Mitigar la pobresa i la fam

Quan la pandèmia minvi s’haurà de fer front a les conseqüències socials i econòmiques que hagi provocat. Les entitats es preparen per atendre les persones més vulnerables, tant nacionals com internacionals. L’impacte econòmic serà més greu en els estats més febles on les famílies més afectades no comptaran amb mesures de protecció estatal com l’atur.

En aquest sentit, Alícia García preveu que estaran preparats per “posar en marxa tant el repartiment d’aliments com la distribució de diners en cash per ajudar les famílies que pitjor ho estiguin passant i per contribuir a recuperar l’activitat econòmica quan sigui possible superar l’emergència sanitària”.

Treballar coordinats i compartir aprenentatges

Les entitats coincideixen a dir que és necessària la cooperació i compartir aprenentatges. Palau creu important la tasca d’acompanyar les poblacions a absorbir el xoc de la forma menys traumàtica possible, ajudar les comunitats a adaptar-se a la nova situació. Alhora, reflexiona sobre el que hem d’aprendre: “hem d’aprofitar l’oportunitat d’aquesta crisi per transformar la societat, l’economia i la cultura cap a un món en què els drets de les persones, i principalment de les dones, estiguin en el centre.