Viure el confinament amb la gent gran de la residència

La doctora Adriana Torrado, metge en una residència a Catalunya ha explicat, en un webinar de Metges Sense Fronteres, la seva experiència quan a l'inici de la pandèmia va agafar una maleta i es va confinar amb els 66 residents en règim d'internament. Els residents eren diversos: des de l'absoluta integritat cognitiva, amb capacitat de deambulació, passant per diferents graus de dependència.

Responent a les preguntes de Ximena di Lollo, de l'equip de suport a residències de MSF, la doctora afirma que quan la Generalitat de Catalunya va tancar les residències “no m'imaginava que l'epidèmia arribaria amb tanta violència a Espanya”. En aquell moment el personal sanitari tenia guants i mascaretes per pocs dies, així és que van haver de buscar alternatives.

Dra. Adriana Torrado: “No m'imaginava que l'epidèmia arribaria amb tanta violència a Espanya”.

Els i les treballadores van decidir confinar-se a la residència, junt als residents, per atendre la símptomatologia. “Aleshores no ens havíem adonat que alguns residents ja presentaven símptomes de coronavirus que se'ns havien passat per alt”.

En un principi, Torrado estava pràcticament 24 hores treballant i les auxil·liars s'anaven tornant en hores. "Dormíem en matalassos improvissats en àrees verdes de la residència”. MSF va assessorar a la residència, d'una sola planta, a distingir àrees netes d'àrees brutes, amb enganxines de colors que distingien zones verdes, habitades per persones sense símptomes de covid-19; zones taronges, amb sospites de contagi i, zones vermelles, amb residents contagiats.

Les residència no té claus a les portes, pel que sovint el personal sanitari no podia evitar que alguns residents accedissin a àrees contagiades. La rutina quotidiana es va capgirar i calia estar atent.

A la residència es van confinar 8 persones treballadores: metge, auxil·liars d'infermeria, l'encarregada de la bugaderia, dues cuineres i dues treballadores de la neteja.  “Amb el pas dels dies, la situació anava empitjorant, augmentava el nombre de residents contagiats i les baixes de personal laboral”.

Per a Torrado, "el més dur va ser quan va començar a escassejar la medicació perquè aleshores vam haver de destriar qui rebria la medicació, en funció de les opcions de supervivència”. I el més enriquidor va ser "l'agraïment de totes les persones residents pel que nosaltres ens quedèssim cuidant-los, posant-nos en risc”.

Malgrat que les residències compten amb més informació i més recursos, assegura que “seguirem convivint amb el virus. Els residents han estat els nostres pares i mares i els hem de protegir. És una tasca a la que no podem renunciar”.

“Va ser una decisió de responsabilitat, de solidaritat i cor quedar-nos a cuidar els avis”. Amb el pas de les setmanes va ser dur veure morir a residents que havien lluitat fins al final. Molts d'ells van acabar morint, d'altres patint els símptomes i algun treballador amb símptomes greus. Torrado alerta que alguns residents sense deteriorament cognitiu previ, havent passat el confinament, han començat a presentar un cert deteriorament.

El contacte amb les famílies ha estat assumit per la doctora per informar diàriament de l'estat dels residents, tan contagiats com no contagiats. En una fase inicial no tenien wifi i feien trucades telefòniques, un sistema que ja va alleugerir l'angoixa tan de residents com de les famílies. “Si tornès enrere al moment inicial, amb la informació que tenia aleshores, no sé si hagués fet alguna cosa diferent”, confessa Torrado.

De cara a la postpandèmia, l'experiència en primera persona de Torrado la fa opinar que el millor seria que les residències a Catalunya fossin independents i que s'elaborin plans de contingència per evitar noves crisis en un futur”.

Montse Magín, treballa a la bugaderia d'una residència d'avis de Barcelona. Assegura que el més difícil és no derrumbar-se davant la situació que titlla de “surrealista”. Amb el confinament, es van haver de modificar els processos de bugaderia. Confessa que por no n'ha tingut, “pena sí, per les persones mortes”. Afegeix que “entre tots som un equip. Tenim un tracte molt directe. Ha estat una prova que hem anat superant, però no podem baixar la guàrdia”.