2021: 47 milions de dones més en pobresa extrema a causa de la pandèmia

Des de principis de la pandèmia de la Covid-19 s'està parlant de l'augment de la bretxa de gènere a Catalunya, per la càrrega més gran de cures de les dones, per la precarietat laboral, per l'augment de la violència masclista, etc. Als països amb sistemes de salut i protecció social més debilitats, les situacions de vulnerabilitat de les dones i les nenes es veuen encara més agreujades. Així ho confirma un informe que han publicat ONU Dones i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).

A 'From insights to action: Gender equality in the wake of COVID-19' afirmen que els impactes de les crisis mai són neutres en matèria de gènere i que la Covid-19 no n'és una excepció. La taxa de mortalitat dels homes està sent major, però les conseqüències econòmiques i socials s'exacerben amb les dones i les nenes.

Així, assenyalen que per al 2021 al voltant de 435 milions de dones i noies viuran amb menys d'1,90 dòlars al dia, és a dir, en la pobresa extrema. 47 milions d'elles estaran en aquesta situació a causa de la pandèmia. Abans de la crisi de la Covid-19, s'esperava que la taxa de pobresa de les dones disminuís un 2,7% entre 2019 i 2021. Les projeccions ara apunten a un augment del 9,1% i es calcula que no es tornarà als nivells anteriors a la pandèmia fins al 2030.

Afectarà especialment a les dones en edat reproductiva

La pandèmia afectarà la pobresa mundial en general, però les dones es veuran afectades de manera desproporcionada, sobretot aquelles en edat reproductiva. Per cada 100 homes d'entre 25 i 34 anys que visquin en pobresa extrema per a l'any 2021, hi haurà 118 dones, una bretxa que s'espera que augmenti a 121 dones per cada 100 homes per 2030.

Amb els serveis sanitaris centrats en la resposta a la pandèmia, s'està veient afectat l'accés de les dones als serveis de l'àmbit sexual i de salut reproductiva. Així, en 4 de cada 10 països d'Europa i Àsia Central almenys la meitat de les dones que necessiten serveis de planificació familiar han experimentat dificultat per accedir-hi. A Àsia i el Pacífic, el 60% de les dones denuncien afrontar més barreres per veure un metge.

Els sectors laborals més feminitzats, els més afectats

L'informe indica que en general les dones guanyen menys diners i tenen feines menys segures que els homes. Amb la crisi econòmica, elles han estat particularment vulnerable als acomiadaments i a la pèrdua de mitjans de vida. Per exemple, els ingressos de les dones que treballen en l'economia submergida, que són un total de 740 milions, han disminuït dràsticament. En el primer mes de pandèmia ja havien guanyat un 60% menys.

A Àsia i el Pacífic, un 50% de les dones davant d'un 35% dels homes han vist disminuïdes les hores de feina. A Europa i Àsia Central, el 25% de les dones autònomes han perdut la feina, en comparació amb el 21% dels homes autònoms.

Les dones que treballen en alguns dels sectors més afectats, com el turisme o el treball domèstic, han estat particularment vulnerables als acomiadaments.

El 72% de les treballadores de la llar a tot el món han perdut la seva feina.

Una altra dada impactant és la gran diferència de gènere en l'afectació del virus a les persones treballadores de la salut. Les dones són majoria en el sector sanitari, igual que en el de cures i la llar. Així, els casos confirmats de Covid-19 entre les treballadores de la salut tripliquen els observats entre els seus homòlegs masculins.

L'informe fa una crida als governs i altres organismes a tenir en compte el gènere a l'hora de planificar les seves respostes a la Covid-19, amb més suport i protecció social per a les dones treballadores. També assenyala la importància de desagregar les dades per sexe i edat, cosa que només 60 de 193 països fan.