Jordi Escudé: "Als projectes que realitzem a Ecos de Mali sempre busquem l’autosuficiència"

Ecos de Mali és una ONG que va néixer el gener de 2014 i que, des de llavors, ha dut a terme diversos projectes, positius per la població, basant-se sobretot en el principi de l'autosuficiència perquè les persones dels poblats on treballa l'entitat puguin gestionar ells mateixos els projectes. Parlem amb el fundador i president, Jordi Escudé, sobre l'entitat, els seus inicis, els projectes i la situació actual de Mali.

Com neix Ecos de Mali?

Amb seixanta-cinc anys vaig entrar a col·laborar amb una petita ONG que s'acabava de crear i que treballava a Mali. Vaig començar amb ells, vam muntar una escola i una horta, però vaig veure que la gent no estava per la tasca. Llavors vaig muntar la meva pròpia ONG, amb el suport de la meva família, sobretot, i amics, i algunes associacions. Però la porto jo principalment.

Com van ser els inicis?

Vaig aconseguir molts contactes a Mali, tinc col·laboradors que són molt bona gent, molt honestos i molt interessats per la feina. Llavors, a l'abril de 2014 vaig anar a Mali per posar-ho tot en marxa aplicant una consigna que m'havien donat els de l'ONU, que treballava al territori, de no fer mai el que, com a europeu, creiem que s'ha de fer, sinó fer coses que a ells els interessi i desitgin. Que els solucioni problemes perquè és la millor forma en què col·laborin als projectes.

D'on ve aquest interès d'ajudar fora de les nostres fronteres?

Vaig ser director d'una empresa, i per la meva empresa viatjava molt per tot el món. Quan ho vaig deixar, tenia el neguit de fer alguna cosa després d'haver visitat tants països i tenia ganes de romandre actiu i poder ajudar.

I per què Mali?

Per coses de la vida. Vaig caure a l'associació que començava a treballar amb Mali i vaig viatjar algun cop amb ells, vaig conèixer el país i vaig fer contactes, i quan vaig decidir independitzar-me, vaig pensar que, ja que coneixia el país, podia continuar ajudant amb Mali.

Viatges sovint?

Acostumo a anar a Mali tres cops l'any, uns quinze dies cada vegada. A l'octubre per la inauguració del curs escolar; al gener per veure com van els projectes; i al maig, tot i que és el mes de més calor. I com llavors comença l'època de pluges ja no vaig. Mali és un país molt difícil perquè, des de fa un mes, hi ha tot el país, excepte una petita franja al costat de la capital, que és considerada zona de gran risc després del cop d'estat.

Quin país et trobes quan hi vas?

El que em ve al cap, és que és una llàstima, perquè és un país que té molta riquesa per fer turisme, d'arquitectura, de costums, de música, que és impressionant, amb instruments particulars d'ells que són fantàstics. La gent és molt bona i tranquil·la, m'hi trobo molt a gust allà. La gent dels poblats és magnífica, no obstant això, tenen uns costums encara molt ancestrals. Són zones que estan absolutament oblidades del món i que viuen quasi com si fos el segle XVII i XVIII.

Com ha crescut l'ONG des del 2014?

L'euro que rebem aquí, va íntegrament als projectes d'allà, i ho demostrem, auditem comptes, i avui dia hem aconseguit la col·laboració d'una sèrie de fundacions i col·laboradors que ens donen aporten regularment i ens permet tirar endavant. Sent una ONG tan petita, hem superat els 300.000 euros d'inversions a Mali des que vam començar.

Quins són els projectes que heu fet fins ara?

La primera actuació que vam fer, va ser a Boidié. Vam tenir una reunió amb la gent del poble, i es va decidir que el més prioritari era donar treball a les noies perquè no haguessin d'anar a fer el carrer a la ciutat. Vam muntar una horta amb criteris moderns. Gràcies a això es va crear una cooperativa de dones formada per 480 treballadores que participen i cotitzen cada mes.

Avui dia puc dir que estem encantats de l'èxit obtingut perquè aquesta horta és autosuficient, ja no ens necessiten, les dones es guanyen bé a vida, i hem aconseguit el suport del programa de l'ONU que també els dona suport en formació.

Vau continuar fent projectes a Kanso.

És un poblat una mica més petit. La primera demanda que ens van fer va ser muntar un col·legi. Vaig estar d'acord només si s'aplicaven criteris d'excel·lència. Avui dia ja tenim tot el primer cicle de batxillerat complet i aquest curs hem inaugurat un edifici nou i comencem el segon cicle de Batxillerat. Com també hi havia un problema de malnutrició, donem menjar cada dia als alumnes.

És un projecte que ja està en marxa, té el suport de les autoritats d'educació de la zona i és considerat com el millor col·legi de tota la regió. Inclús venen alumnes d'altres poblats.

Quina és la incidència en la població?

Molt bona. També vam fer una horta, i vam decidir comprar un tractor, que ha estat el gran èxit. Cultivaven l'arròs però manualment. Tot el poblat conreava unes 10 o 12 hectàrees que no els donava per menjar tot l'any. Ara, amb el tractor s'ha beneficiat fins i tot als poblats del voltant. Aquest any s'han llaurat 115 hectàrees d'arròs, obtenint una producció enorme que els permet menjar tot l'any i vendre grans excedents.

També hem posat en marxa un petit taller per produir mantega de Karite, que és una altra de les riqueses de la regió. Estic molt satisfet perquè hem aconseguit que la regió de Kanso sigui coneguda com el lloc més ric de la regió.

És una molt bona notícia.

Exacte, però sent un país amb tantes dificultats, la propera inversió serà de seguretat, ja que correm el risc que molta gent vingui a robar al poblat per necessitat. En sis anys hem fet el que molta gent no ha fet. Gràcies a la forma de treballar, als projectes busquem sempre l'autosuficiència.

A Mali hi ha molta gent amb bona fe que va allà i fa un pou, per exemple. Suposant que es faci i algú no es quedi els calés si no tenen presència física, al cap d'un temps, per exemple, la bomba no funciona, i el pou s'ha acabat. Han de ser projectes en què la gent pugui ser autosuficient i gestionar el projecte

Com ha afectat la pandèmia a Mali?

El govern el primer que va fer és tancar totes les escoles, quelcom que no tenia sentit per la vaga de professors que pateix el país des de fa dos anys. També va declarar el confinament, una cosa impossible de seguir, la gent té altres problemes com poder menjar cada dia.

Oficialment, s'han registrat 127 defuncions i poc menys de 3.000 casos. Pots estar segur que no són dades reals. Però el cert és que no hi ha una sensació de pandèmia.

I el cop d'estat?

De moment no fa por a ningú. Els militars no estan interessats a pujar al govern. La prova és que no han posat cap president ni cap ministre militar. Ara volen posar un govern de coalició en el que hi hagi diferents tendències del país per intentar reconduir-lo, i convocar eleccions d'aquí a un any.

Com es pot col·laborar amb l'entitat?

Molta gent ens demana que vol col·laborar sobre el terreny. Però, excepte que sigui un especialista que ajudi tècnicament al projecte, no és possible. Molts, a més, volen anar a l'agost, en plena època de pluges quan està tot tancat.

Per col·laborar ho poden fer a través de donacions o a col·laborar des d'Espanya a ajudar-me a pensar com fer un dispensari metge, m'aconselli com millorar el que hem fet. Tot coneixement tècnic serà benvingut, ens fa molta falta perquè jo no tinc formació. A vegades la feina que tinc a Mali és trobar tècnics del país que em puguin ajudar a resoldre els problemes.