Natàlia Del Campo: "Ens agrada aprofitar el talent innat que cada veí o veïna pot oferir"

Girona compta amb un ampli teixit d’associacions veïnals que treballen pel progrés de la ciutat i en la defensa de les persones que hi viuen. Un exemple el trobem en l’associació veïnal Santa Eugènia de Ter, una entitat amb més de 40 anys d’història.

El barri gironí on es troba ubicada disposa d’una casuística molt peculiar. Situat a l’àrea més occidental de la ciutat, compta amb una taxa d’atur superior a la de la resta de barris i hi conviuen 79 nacionalitats diferents.

Hem entrevistat a la Natàlia Del Campo, presidenta de l’associació, per saber-ne més sobre l’entitat i conèixer quin paper juguen en la cohesió social del barri.  

Com va néixer l’associació veïnal de Santa Eugènia de Ter i amb quin objectiu?

Neix l’any 1979. La finalitat és defensar els interessos del barri per aconseguir la millora constant de la qualitat de vida de totes les persones que hi viuen a partir d’actuacions sense afany de lucre.

Com us organitzeu?

Cal destacar que som un dels barris amb més teixit associatiu de Catalunya. Des de l’associació, mirem de treballar transversalment amb la resta d’entitats i busquem la complicitat dels veïns i de les entitats. Ens agrada molt aprofitar el talent innat que cada veí o veïna pot oferir. Creiem en el talent de les persones i és la nostra millor arma.

Dit això, ens organitzem per comissions o vocalies (educació i convivència, cultura i festes, seguretat i habitatge), i formem part de l’equip motor del Pla d’Educació i Convivència (PEIC) i de les diferents taules que el conformen.

Quina tasca dueu a terme al barri?

Treballem per ajudar a la gent a solucionar les problemàtiques del barri. Per exemple, tenim sobre la taula el problema de la neteja i la falta de gestió de l’habitatge. Ens trobem que s’han instal·lat màfies ocupes, les entitats financeres no fan res i el consistori tampoc fa de mediador. Des de l’associació treballem conjuntament amb el veïnat i també amb l’ajuntament per trobar una solució i mirar de fer pressió a través dels mitjans de comunicació.

D’altra banda, també organitzem activitats culturals i festives.

Ens podeu posar un exemple del que us sentiu orgullosos/es?

Volem destacar el Festival artístic Monar’t, un projecte comunitari del barri del qual nosaltres en som un més. Ja fa dos anys que se celebra gràcies a un verkami, molta imaginació i la implicació dels veïns i veïnes.  

Treballeu de manera col·laborativa amb altres associacions de veïns de la ciutat?

Sí, treballem conjuntament amb altres barris de Girona per tractar problemàtiques transversals i elaborar diagnòstics constants de la ciutat. Són aspectes que considerem bàsics i necessaris. De fet, existeix un grup format per 11 associacions de veïns de Girona.

Com a exemple de treball col·laboratiu, dilluns passat, juntament amb l’associació de Vista Alegre, vam finalitzar el procés de participació dels tallers del Pla Local d’Habitatge. També vam participar en la definició de la nova ubicació de l’Hospital Trueta de Girona amb la col·laboració de l’associació de veïns de Sant Narcís i la de Taialà-Domeny i Pla de Domeny.

Des del vostre punt de vista, quin és el paper de les associacions de veïns en la cohesió social del barri?

Les associacions de veïns tenen un gran recorregut des del ressorgiment de la democràcia al nostre país. Han estat un element imprescindible en la participació ciutadana pel benestar dels barris i per garantir la democratització de la societat.

Tanmateix, pensem que actualment han aparegut noves complexitats socials que ens obliguen a repensar el funcionament tradicional de les associacions per tal d’adaptar-se als reptes que tenim al davant.

A què us referiu?

En primer lloc, pensem que l’associació veïnal ha de reflectir la realitat del barri i des de la nostra associació, animem a membres de les diferents cultures a què hi formin part. Només d’aquesta manera, es podrà abastar les diferents visions i problemàtiques dels col·lectius del barri, augmentar la cohesió dels veïns i veïnes i sumar esforços.

D’altra banda, més que actors volem ser facilitadors. Tradicionalment, les associacions veïnals han estat actors de bona part de les iniciatives del barri. Nosaltres continuarem organitzant moltes d’elles però pensem que el nostre paper ha de ser el de facilitar que emergeixin iniciatives socials que es tradueixin en una realitat concreta. És el veïnat el que ha de ser l’agent i actor del barri.

I en aquest model, quina ha de ser la vostra vinculació amb les institucions del municipi?

El nostre paper ha de ser el de vehicular les inquietuds dels veïns sigui dins del barri o davant de les institucions públiques. Pensem que l’associació ha de fer política davant de les entitats i institucions pertinents. Per aquest motiu, intentem mantenir reunions periòdiques amb els diferents partits polítics de la ciutat i els representants municipals.

Com us ha afectat la pandèmia?

A Santa Eugènia de Ter hi conviuen 79 nacionalitats diferents. Hem detectat que la manca d’escola ha fet que molts infants no recordessin com parlar el català. A més, la taxa d’atur ha pujat i molts veïns que vivien al dia, s’han trobat amb problemes greus.

Com ha respost l’associació a aquesta difícil realitat?

Hem fet moltíssima feina plegats, veïnes, entitats, escoles, etc. Gràcies a les persones voluntàries i a la implicació d’altres entitats i comerços, s’han fet mascaretes per adults i infants i s’ha donat material als hospitals.

A més, com sabíem que l’any passat més de 250 persones no van poder cursar els cursos de català que ofereix el centre cívic del barri, vam traduir les diferents mesures per protegir-se de la Covid-19 a més de 20 idiomes, ja que pensem que és molt important que tothom se senti integrat i part de la comunitat.