Gerard Funosas: "Al Pla de l’Estany, a nivell de protecció del medi ambient, estem millor que al segle passat"

El 1987 neix a Banyoles Limnos, l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany. Membre de la Federació d’entitats ecologistes de Catalunya (EdC-Ecologistes de Catalunya) i de la Xarxa Ecologista de les Comarques Gironines, té l’objectiu de protegir i vetllar per la preservació del patrimoni natural del Pla de l’Estany.  

Parlem amb el portaveu de Limnos, Gerard Funosas, sobre l'entitat, les activitats que tenen en marxa i la situació actual de la fauna i la flora de la comarca gironina.

Quines peculiaritats té la zona del Pla de l’Estany?

Al Pla de l’Estany tenim l’Estany de Banyoles, d'unes dimensions importants, i també algunes llacunes i surgències al volant, com el Clot d'Espolla.  És el fruit d'un sistema càrstic, on el subsòl de bona part de la zona plana de la comarca està fet de sediments permeables i hi passen aigües subterrànies.

Al llarg del temps, quan l'aigua ha anat erosionant i fent cavitats al subsòl, el pes de les capes superiors pot fer que el terra cedeixi i es formin clots, per on -per pressió de l'aqüífer- acaba pujant l'aigua subterrània. L'estany principal està format per la unió d'alguns d'aquests clots, que anomenem cubetes. 

I en quina situació es troba actualment?

A nivell de protecció del medi ambient, estem millor que al segle passat. La qualitat de l'aigua és més neta i la cigonya o la llúdriga, per exemple, han millorat bastant les seves poblacions, gràcies també a alguns projectes de reintroducció a la nostra zona. Darrerament també estem recuperant la tortuga d'estany o les nàiades, amb l'ajuda dels projectes Life de fons europeus. 

No estem malament, però podríem estar millor. Som dins d'un context global de declivi de la biodiversitat i els recursos naturals, amb fenòmens generalitzats com el canvi climàtic, l'ús excessiu de pesticides i alteracions a les comunitats d'insectes i agrícoles, les espècies invasores, etc.

Quines preocupacions hi ha localment?

A nivell local o comarcal, ens preocupa el tema dels purins, i el concepte i ús de la ciutadania del nostre entorn natural.  Per exemple, a Banyoles es fa molt d'esport -que està molt bé- i hi ha competicions esportives importants sovint, però s'ha d'estar alerta perquè l'ús de l'entorn en aquestes situacions d'aglomeracions sigui sostenible i respectuós amb el medi ambient. 

Com aconseguiu des de Limnos la protecció d’aquests espais naturals?

Fem actes de denúncia quan hi ha agressions al medi ambient, tant de particulars com de l’administració publica. A vegades fem al·legacions a projectes municipals, o participem en campanyes. D'altra banda, fem activitats de voluntariat ambiental (censos, neteges...) i divulgació (cursets, xerrades, publicació d'articles...)  fet que ajuda a tenir una ciutadania més conscienciada. 

Un dels projectes que teniu en marxa és la conservació de la tortuga de l’Estany. Quina és la seva situació actual?

És un rèptil autòcton molt interessant que ha anat desapareixent per contaminació de l’hàbitat i per espècies invasores, com la tortuga americana. Des de Limnos hem participat en projectes subvencionats per la divulgació d'aquesta espècie. Paral·lelament, el Centre de Recuperació de Tortugues de l'Albera cria la tortuga d'estany, que permet el reforçament poblacional en diferents conques del Gironès.

De l'alliberament de tortugues al Pla de l'Estany se n'encarrega el Consorci de l'Estany, i des de Limnos hem participat en alguns  d'aquests alliberaments. Actualment, la població de tortuga d'estany està recuperant-se bé i ja hem comprovat que els primers individus que es van reintroduir fa anys s'estan reproduint de manera natural a les llacunes de l'entorn de l'Estany. 

Heu hagut d’ajornar una xerrada del TUROCAT, el projecte de recuperació del turó a causa de la Covid-19. Quina és la situació del turó a Catalunya?

La Covid-19 ens ha fet ajornar i cancel·lar moltes coses i una d'aquestes és una xerrada del TUROCAT, que fèiem al Museu Darder, a Banyoles. El TUROCAT és un projecte per recuperar el turó, un mamífer carnívor molt discret i desconegut que també havia pràcticament desaparegut a Catalunya, en bona part per la desaparició del paisatge agrícola tradicional davant la intensificació agrícola.

Hem hagut de posposar la xerrada, però en Salvador Salvador, director del projecte TUROCAT, vindrà a presentar-nos el projecte i els seus progressos tan bon punt la situació sanitària ho permeti, segurament a principis del 2021. Si voleu saber més del turó, podeu consultar el documental "Els últims turons" que ha publicat recentment el TUROCAT. Aquesta xerrada, així com alguns cursets naturalistes, els organitzem dins d'un conveni que tenim amb el Museu Darder de Banyoles, i són part de les activitats de divulgació.

Teniu altres articles a la web, com per exemple un dedicat al ratpenat, on parleu que hi ha fins a tretze espècies de ratpenats al Pla de l’Estany.

Va ser un article per l’Ham, una revista local gratuïta on tenim una participació cada mes. Allà escrivim articles per fer divulgació sobre sostenibilitat, biodiversitat, o altres temes que anem pensant. En aquest article del ratpenat en concret es posava en relleu, en el context del virus de la Covid-19 i la injusta mala fama que tenen els ratpenats com a portadors de malalties, la importància dels ratpenats en el control d'insectes urbans, per exemple.

També editeu la revista La Llúdriga.

La Llúdriga és una revista pròpia que fem des de Limnos. És una revista que abans era més freqüent i ara publiquem només un cop a finals d’any. Fem un recull d’articles ja publicats i n'escrivim alguns altres de temes d'actualitat, com pot ser el canvi climàtic o la revisió d'algun pla d'urbanisme. Es fa tiratge llarg i es reparteix gratuïtament per Banyoles, a més d'enviar-se als socis i sòcies. A més, està disponible en línia.

Vau recolzar la manifestació que es va fer al setembre contra la nova planta càrnia a Olot.

Des de Limnos signem els manifests d’altres entitats o campanyes en els que estem d’acord. En aquest cas, l'excés de granges de porcs a la comarca i l'entorn és problemàtica. A nivell ambiental, sobretot per la contaminació d'aqüífers causada per la immensa quantitat de purins generada, que afecta els ecosistemes i també a la salut de les persones.

A més, i això aplica a una escala bastant global, podríem parlar d'un problema de sostenibilitat alimentària: destinem una immensa quantitat de recursos en aigua i hectàrees de camps de cultius que serveixen per alimentar al bestiar i no a les persones. Industrialment, és un sistema ineficient. S'ha de posar de manifest també la crueltat animal que hi ha implícita en aquests sistemes intensius d'engreix, o la precarietat laboral en els escorxadors. Un model de dieta molt més basada en vegetals seria sens dubte molt beneficiós per tots aquests aspectes. 

Com us ha afectat la Covid-19 a la tasca de la vostra entitat?

A la primera onada vam anul·lar un curs de papallones i un d’ocells es va quedar a mig fer. Vam haver de posposar alguna reunió de junta, i s'ha vist anul·lada l'edició d'aquest estiu dels camps de treball "Estany Natura" en els que participa Limnos posant el personal tècnic. Per sort al juny, quan la situació era millor, vam poder fer el cens visual de llúdriga i una sortida de descoberta de papallones.

En aquest segon pic hem ajornat la xerrada del TUROCAT i alguna activitat que teníem prevista. I aquesta situació també ens afectarà al tiratge de La Llúdriga, que haurem de reduir.

Com es pot ajudar a Limnos?

Som una entitat oberta. Ens agrada molt que vingui gent a les nostres activitats per acostar-se a la natura, ja que posen en valor la nostra tasca. També ens va molt bé que la gent més afina s'animi a venir més sovint i a participar com a voluntaris i voluntàries ambientals. A Limnos no hi ha ningú contractat i són les persones sòcies les que ens aporten diners per a assumir els costos de l'entitat. Qualsevol sòcia, a més, pot assistir a l'assemblea i aportar idees o ajudar a prendre decisions. 

La creació del Parc Natural del Pla de l’Estany segueix pendent. Què faltaria per aconseguir-ho?

Creiem que el Parc Natural seria una manera de donar més valor al patrimoni natural de l’Estany i al seu entorn. Era un dels objectius inicials de l’entitat, ho tenim als estatuts, però ara ho tenim una mica més apartat pel moment polític en què estem. Faltaria una intenció política per fer-ho.

També és cert que hem de valorar l'efecte crida que pot tenir la figura d'un Parc Natural. Aquest any hem vist com es creen massificacions de visitants en entorns naturals, i això pot arribar a ser perjudicial si no hi ha prou ordenació i conscienciació ambiental per part dels turistes. Ho seguim considerant, i si surt una oportunitat, ho seguirem demanant si convé, perquè pot ser una bona eina de protecció.

Què pot fer la ciutadania i què les institucions per millorar i protegir la zona del Pla de l’Estany?

El més important és que sempre que es vagi a l’entorn natural s’actuï amb respecte. Amb la Covid-19 hi ha més gent en algunes zones naturals i deixen més deixalles. És impressionant el poc respecte que tenen cap a l’entorn alguns individus.

I des de les institucions, per exemple, quan es fan competicions on hi ha massificació de gent, s’ha de tenir en compte que cal informar de l'entorn natural on ens trobem, ordenar els aparcaments, gestionar bé el tema dels altaveus, les deixalles, etc. També s'hauria de considerar aplicar mesures de restauració o compensatòries, de millora, a l'entorn natural després d'aquestes proves. En resum, estimar el patrimoni natural que tenim, l'entorn i les nostres espècies.