L’Escola Popular de Manresa, en risc de desallotjament

Ara fa més de 5 anys, en el sí de l’assemblea de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages, que va nèixer com a resposta organitzada davant la bombolla immobiliària, es va detectar una necessitat que tenia a veure amb el suport escolar i el lleure dels infants de les famílies que en formaven part. És així com neix al 2016 l’Escola Popular de Manresa, un projecte educatiu autogestionat.

"Al principi va nèixer com un espai de repàs, però des d’aleshores ha anat evolucionant", explica Jordi Guiu, un dels acompanyants de l’Escola. A l’inici, sobretot era un projecte de suport per als i les infants vinculades a les famílies de la PAHC, però amb el temps també s’hi han afegit altres infants i joves de Manresa, moltes d’elles en situacions de risc d’exclusió social.

Actualment hi participen uns 65 infants i joves, acompanyats d’unes 26 acompanyants adultes. "Els grups els fem per edats, però no necessàriament per cursos, mirem cada cas, segons les necessitats o com es troben les peques", explica Guiu. Es troben setmanalment en dos espais de la ciutat, un situat a uns baixos del carrer Sobrerroca, i l’altre, destinat als joves, a la carretera de Vic amb el carrer Bilbao.

La lluita per l’espai

Al 2015 la PAHC Bages va ocupar tot un bloc d’habitatges buit, propietat de la Sareb, al carrer Sobrerroca de Manresa, per allotjar-hi famílies amb necessitats habitacionals. Es tractava d’un edifici en desús des de feia anys, i que amb la intervenció de la PAHC Bages recuperava l’ús pel qual s’havia construït.

Al 2016, amb el naixement de l’Escola Popular, l’assemblea va decidir utilitzar els baixos del bloc per a ubicar-hi el projecte educatiu de l’Escola, que va poder acondicionar l’espai gràcies a una campanya de micromecenatge i al treball voluntari dels i les membres de l’assemblea.

Dos anys més tard, al 2018 hi va haver el primer judici per la reclamació de l’immoble per part de la Sareb. El recurs posat des de la PAHC que al·legava la funció social de l’Escola, així com la vulneració al dret de l’educació en cas de desallotjament, va ser admès, fet que va permetre que el desallotjament restés aturat fins al 2020.

"Ara al 2020 és quan ens va arribar la nova data de desallotjament, l’1 de març. A partir d’aquí vam iniciar la proposta de campanya sabent que si presentàvem un recurs aquest cop ja no tindria efectes suspensius", explica Jordi Guiu.

Ara estan a l’espera de poder parlar directament amb la Sareb per negociar la possibilitat de cessió del local. "Aquest és un espai que l’hem fet nosaltres tal i com és, si no hi haguéssim entrat estaria caient a trossos. L’hem estat omplint de vida, de molts aprenentatges, d’infants que s’estimen molt l’escoleta, de teixir xarxa amb altres col·lectius. Defensar l’escoleta no és només defensar l’espai físic, sinó que és defensar tot el que hi ha darrere", comenta Guiu.

El suport i les xarxes d’estructures populars

Des que van conèixer la nova data de de desallotjament, les membres de l’Escola Popular van iniciar una campanya per recollir suports i adhesions al manifest en defensa del projecte. Fins ara ja l’han signat 123 col·lectius i associacions i 1.027 persones de Manresa i han traslladat la informació sobre la situació a l’Ajuntament de Manresa per veure què estarien disposades a fer per donar-hi suport.

Com a Escola Popular també tenen vincles amb altres moviments de Manresa, com organitzacions del moviment feminista, l’Ateneu La Sèquia, la mateixa PAHC i altres col·lectius. D’aquestes aliances s’està creant la xarxa d’estructures populars, que té per objectiu l’intercanvi de coneixements i aprenentatges, i el suport i l’enxarxament co·lectiu.

"Espero que no passi, però si l’1 de març ens desallotgen, estic segur que l’escola prendria una altra forma, o es faria en un altre espai. A Manresa les energies són molt fortes", comparteix Jordi Guiu. "Però esperem que el dia 1 de març sigui una festa per celebrar que no ens han pogut desallotjar", afegeix.