Àmbit de la notícia
Social

Dones amb problemes de salut mental: una lluita contra la doble discriminació

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
Autor/a
Dani Gallart
  • Salut Mental Catalunya ha participat a la Red Estatal de Mujeres de SME i s’ha sumat al seu manifest elaborat per la Red. Font: SME.
    Salut Mental Catalunya ha participat a la Red Estatal de Mujeres de SME i s’ha sumat al seu manifest elaborat per la Red. Font: SME.
  • El manifest reivindica la consolidació professional de la figura de l'assistència personal experta en gènere i salut mental. Font: Irene Olasco.
    El manifest reivindica la consolidació professional de la figura de l'assistència personal experta en gènere i salut mental. Font: Irene Olasco.

Salut Mental Catalunya reivindica un mercat laboral orientat a la conciliació, adaptat a la diversitat, no sexista i respectuós amb el col·lectiu.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ser dona és un factor de risc per tenir un problema de salut mental, ja que el gènere afecta en determinar la posició de desigualtat estructural. Sobretot, són especialment rellevants l'estigma i l’autoestigma que dia rere dia pateixen les dones amb problemes de salut mental, afegint a la problemàtica una doble discriminació: per ser dones i patir un trastorn mental.

Aquesta discriminació, també és latent a l’entorn laboral, ja que les persones amb discapacitat reben una remuneració menor que la població sense discapacitat. A més, dins la discapacitat, les dones cobren menys que els homes, un 14% menys, segons la Fundación CERMI Mujeres. A tot això s’ha d’afegir una elevada taxa de desocupació entre les persones amb trastorn mental amb només un 16,9% del col·lectiu amb feina.

Manifest contra la doble discriminació

Per aquestes desigualtats que pateix el col·lectiu, Salut Mental Catalunya (SMC), com a membre de la Confederación Salud Mental España (SME), ha participat a la Red Estatal de Mujeres de SME i s’ha sumat al seu manifest elaborat per la Red.

Entre les seves reivindicacions destaquen la creació de serveis públics d'informació, orientació i acompanyament amb perspectiva de gènere sobre la maternitat i, en el seu cas, planificació familiar que doni suport en el procés de la presa de decisions en condicions d'igualtat i llibertat. D’altra banda, es reclama establir mecanismes d'acolliment i reagrupació familiar en situacions de crisis i/o violència.

El manifest també reivindica la consolidació professional de la figura de l'assistència personal experta en gènere i salut mental, garantir els drets sexuals i reproductius, i que l'accés a la justícia sigui igual per a totes les dones.

Dona i Salut Mental

Des del 2019, Salut Mental Catalunya treballa la iniciativa Dona i Salut Mental, de sensibilització, empoderament, participació activa i salut integral. Laura Pellisé, responsable del projecte, assegura que l’objectiu és reforçar des d’una perspectiva de gènere, el treball amb les persones amb experiència pròpia.

“El més important és donar visibilitat a aquest col·lectiu de dones perquè històricament han estat molt silenciades i per primer vegada se’ls dona una via directa per sentir la seva veu, passant a un primer pla on són les protagonistes de la defensa i lluita pels seus drets”.

Lourdes Lorenzo i Mercè Torrentallé, les dues noies activistes que van impulsar el projecte, veien necessari posar-ho en marxa per fer una aliança civil, donar-se suport entre elles, empoderar-se i treballar per avançar per la conquista dels seus drets”.

Mercè Torrentallé, impulsora de la xarxa Dona i Salut Mental a Catalunya i una de les 25 dones que forma part de la Red Estatal de Mujeres, remarca que el més important és poder compartir les experiències des del punt de vista de gènere i expressar com es senten davant la vulneració dels seus drets.

“Està comprovat que la vulneració dels drets fonamentals ens afecten molt, tant els sexuals, com els reproductius, com altres temes com la custòdia dels fills i filles, maltractaments, embarassos, depressions post part, avortaments induïts... Poder parlar de tots aquests aspectes en un espai de confiança, igualtat i en perspectiva de gènere dona molt valor al projecte”, apunta Torrentallé.

Pellisé explica que només a Catalunya ja hi ha 13 grups actius, autogestionats, amb més d’un centenar de dones. “La resposta ha estat molt bona, en poc més d’un any ja s’han sumat 13 grups de diferents parts. Ara tenim més de 120 dones participant i altres grups que s’estan unint i que es plantegen sumar-se per continuar creixent”.

D'altra banda i degut al context actual, la xarxa de dones buscar pal·liar els efectes en la salut mental de les dones provocats per la Covid, com l’aïllament o el trencament de processos de recuperació, agreujats per la discriminació.

Les dones que fan cures també necessiten que les cuidin

Les dones dediquen el doble de temps que els homes a les tasques de cura d’un familiar. Aquesta desigualtat provoca un impacte directe sobre la gestió del temps i sobre la salut de les dones.

El perfil de la persona que cuida d'un familiar amb problemes de salut mental és una dona de 64 anys que dedica més de 21 anys de la seva vida a aquesta tasca. A l’Espai Situa’t, servei d’informació i orientació del projecte Activa’t per la salut mental, un 78% de les consultes en relació a un familiar o persona a càrrec amb trastorn mental les fan dones.

Torrentallé, presidenta de l’Associació Salut Mental La Noguera i vocal de la Federació SMC assegura que “les persones cuidadores també necessitem que ens cuidin”.

En aquest sentit, Torrentallé, , posa en valor el suport mutu entre les dones amb problemes de salut mental. “Necessitem explicar i compartir què ens passa com fem en els grups de dones amb problemes de salut mental del projecte Dona i Salut Mental de la Federació, que es basen en el suport mutu entre iguals”, afegeix.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari