Carlo Stasolla: "A Itàlia, el racisme envers el poble gitano té molt a veure amb l’aporofòbia"

L'Associazione 21 luglio és una organització italiana independent fundada el 2010 per donar suport a persones i grups que, als suburbis de les metròpolis italianes, viuen en condicions de marginació i segregació extrema. La tasca principal de l'entitat se centra sobretot en les comunitats gitanes que viuen en situació d’emergència habitacional.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, hem parlat amb el seu president, Carlo Stasolla, perquè ens parli de la situació del poble gitano a Itàlia, així com la tasca de l'entitat per millorar la situació del col·lectiu.

Parla'ns de l'Associazione 21 luglio.

L’associació està formada per persones gitanes i no gitanes, i actualment compta amb divuit empleats i una quarantena de voluntaris. Per tal de garantir la plena independència i llibertat d’expressió en l’àmbit dels drets humans, l'Associazione 21 luglio, per estatuts, ha pres la decisió de no rebre finançament públic.

Quins són els seus principals objectius i projectes?

Tenim com a objectiu eliminar les causes que determinen la segregació de les comunitats gitanes que es troben en casos d’emergència habitacional mitjançant un enfocament basat en els drets humans i una visió sistèmica. Ho fa mantenint un ull privilegiat en la infància, i mitjançant un treball de monitoratge i investigació, d’apoderament dins de les comunitats, de denúncia.

En els darrers anys, l’Associació ha crescut com a institució que proporciona formació i suport a aquelles administracions locals que pretenen posar en pràctica tasques d’inclusió. Anualment, al Senat de la República italiana, l'Associazione 21 luglio presenta l'informe anual que fa una fotografia i una anàlisi de l'estat de les comunitats gitanes a Itàlia, així com les polítiques que estan adreçades a elles.

Quin és doncs l'estat del poble gitano a Itàlia?

La peculiaritat de la situació del poble gitano a Itàlia és la de ser el País dels Camps -reprenent l'expressió 'Campland' encunyada l'any 2000 pel Centre Europeu de Drets de les Gitanes. Itàlia és l'únic país europeu en el qual, des dels anys noranta, s'han donat solucions no convencionals a les comunitats gitanes en casos d'emergència residencial dins de reserves ètniques, indegudament anomenades camps nòmades, en les quals es van acollir en primer lloc a ciutadans gitanos que fugien de l'antiga Iugoslàvia.

Actualment, a seixanta-dos municipis italians hi ha uns cent vint assentaments formals, dissenyats, construïts i gestionats per l’Administració municipal, en els quals viuen més de 12.000 ciutadans gitanos, la meitat dels quals són menors d’edat. Altres 10.000 gitanos, de ciutadania romanesa i búlgara, viuen en assentaments informals, que periòdicament estan sotmesos a desnonaments forçats.

A Catalunya, la comunitat gitana encara pateix racisme, xenofòbia, segregació i discriminació. Això passa també a Itàlia?

El racisme envers els gitanos té molt a veure amb una actitud d'aporofòbia. Les comunitats gitanes són odiades en primer lloc com a habitants dels camps, llocs de segregació i expulsió, però sobretot llocs on neix i es reforça l'estigma. Aquesta és la raó per la qual els gitanos que no viuen en camps nòmades tendeixen a barrejar-se i amagar la seva identitat. Això vol dir que a Itàlia els gitanos són vistos exclusivament com l'habitant del camp nòmada i, per tant, un subjecte desviat, lluny de qualsevol possibilitat d'inclusió social.

Quina és la manera de canviar aquesta situació? Estem a prop o lluny per evitar aquest tipus de racisme?

A Itàlia, el camp nòmada no és només un espai físic, sinó sobretot un espai mental on es construeix la diversitat, és una ideologia. Per aquest motiu, com l'Associazione 21 luglio, creiem que la millor manera de combatre l'antigitanisme és combatre la lògica dels camps nòmades. Això requereix un treball sistèmic que impliqui les administracions públiques, els periodistes, la comunitat majoritària i la comunitat gitana en un procés complex i articulat que ha donat els seus fruits en els darrers anys.

Com quins?

En els darrers tres anys hi ha diversos municipis que, gràcies també al nostre suport, han emprès camins virtuosos per superar els camps nòmades. Al nostre parer, aquest és el punt d'inflexió que cal esperar.

La discriminació es va aguditzar amb la pandèmia Covid-19? Les comunitats gitanes reben l’atenció adequada?

La pandèmia de la Covid-19 ha provocat una doble conseqüència. D'una banda, l'estat d'abandonament de les comunitats gitanes presents als camps ha estat exasperant. D’altra banda, paradoxalment, l’estat d’aïllament i pobresa en què s’ha instaurat la classe mitjana està creant mecanismes d’empatia i comprensió amb aquells que, com les comunitats gitanes, han viscut, sempre i estructuralment, aquesta condició.

Precisament, aprofitant aquesta nova empatia, com a associació treballem per crear noves condicions per generar espais d'acollida i solidaritat. És difícil dir-ho, però sembla que la pandèmia de la Covid-19 genera, també en aquest front, formes d’oportunitats sense precedents que és essencial aprofitar. En aquest aspecte, com a Associazione 21 luglio, intentem estar al capdavant.