Diverses ONG tornen a demanar que Espanya aturi la venda d’armes a països que perpetuen el conflicte al Iemen
Comparteix
Espanya és el quart país del món en exportacions d'armes a l'Aràbia Saudita i desè als Emirats Àrabs (EAU).
Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermon han tornat a reclamar al Govern espanyol que Espanya aturi la venda d’armes als països que estan bombardejant el Iemen. Ho fan amb motiu del sisè aniversari, el passat 25 de març, des que la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU) i formada també per Bahrain, Egipte, Jordània i Kuwait va iniciar una campanya de bombardeigs aeris contra les forces houthis al Iemen, que va esdevenir el començament d’un conflicte armat.
“Les dades del Iemen són terribles. La coalició liderada per l’Aràbia Saudita ha dut a terme més de 22.000 atacs aeris des que va començar la guerra, una mitjana de 10 atacs al dia. Les xifres són esgarrifoses. És un dels pitjors conflictes humanitaris que hi ha al món”, explica en declaracions a Xarxanet Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional.
Aquestes entitats assenyalen que més de 12.000 civils han mort al Iemen a conseqüència de la guerra i almenys 4 milions de persones han hagut de fugir i deixar les seves llars. A més, denuncien que només durant l’any 2020, els atacs aeris de la coalició saudita van causar la mort de 125 civils i van afectar instal·lacions sanitàries, mercats, granges, escoles i infraestructures hídriques vitals.
Però encara hi ha una altra conseqüència de la guerra que afecta gran part de la població local. “Es calcula que actualment hi ha 50.000 persones que moren de fam al Iemen i uns 5 milions de persones, aproximadament una de cada cinc, estan en risc de patir fam. Perquè el conflicte té aquesta dimensió de bombardeigs aeris, però també té el bloqueig marítim. L’Aràbia Saudita bloqueja marítimament el país i això dificulta l’arribada de subministraments”, afegeix Vilaró.
Denuncien que, malgrat les xifres, Espanya és un dels principals exportadors d’armes a l’Aràbia Saudita i als EAU
Les ONG alerten que les últimes xifres situen Espanya com el quart exportador d’armes a l’Aràbia Saudita i el desè als EAU, amb un valor de les exportacions a aquests dos països que ascendeix a un total de 2.055 milions d’euros entre 2015 i 2020. En canvi, denuncien que l’ajuda humanitària que Espanya va destinar al Iemen en el mateix període no supera els 2,3 milions d’euros: “El desequilibri que hi ha entre el que Espanya exporta en armes que ajuden a alimentar al conflicte i el que està destinant a ajuda humanitària és ridícul”.
Entre 2015 y 2020 España ha exportado armas por valor de 2.055 millones de euros a Arabia Saudí y Emiratos Árabes Unidos, mientras que la ayuda humanitaria que dedicó para #Yemen fue de 2,3 millones. Hagan sus cuentas #RetoAlGobierno #StopArmasYa https://t.co/zaq64Ie617
— Amnistia Internacional Catalunya (@AmnistiaCAT) March 25, 2021
A més a més, les organitzacions també assenyalen que el valor de les autoritzacions espanyoles d’exportacions d’armes -aquelles que encara no s’han dut a terme, però sí estan autoritzades- ascendeix als 2.694 milions d’euros. En aquest sentit, demanen que no s’autoritzi l’exportació a l’Aràbia Saudita de cinc corbetes de Navantia que s’estan construint a Cadis, l’entrega de les quals està prevista entre gener de 2022 i juny de 2023. “Aquests vaixells poden fer-se servir tant per bombardejar com per al bloqueig marítim”, alerta Vilaró.
L’exemple d’altres països
Els Estats Units i Itàlia han anunciat recentment la suspensió de la venda d’armes a aquests països. D’altres com Bèlgica, Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Grècia o els Països Baixos també han aprovat restriccions a les exportacions militars a la coalició liderada per l’Aràbia Saudita. En el cas d’Espanya, el Consell de Ministres va aprovar durant el mes d’abril de 2020 un protocol per comprovar que les armes exportades no es desvien a usos no autoritzats o a altres conflictes.
Tanmateix, les organitzacions recorden que Nacions Unides demana una suspensió de la venda d’armes. A més, denuncien que fins al desembre de 2020 aquest protocol no s’havia aplicat a cap operació, malgrat les “denúncies reiterades” de desviaments d’armes per part de l’Aràbia Saudita, EAU i Egipte a grups armats a Síria, Iemen i Líbia durant els últims anys i de presumptes crims de guerra comesos amb aquelles armes.
“Espanya ha de deixar de ser còmplice, perquè ho és, de totes les atrocitats que s’estan cometent al Iemen. El que hem fet aquests dies és recordar que hi ha hagut països tradicionalment aliats de l’Aràbia Saudita que han anunciat la suspensió de la venda d’armes mentre continuï aquest conflicte. Ens preguntem a què espera Espanya per seguir l’exemple d’aquests països que han aprovat algun tipus de restricció”, manifesten des d’Amnistia Internacional.
De fet, Vilaró recorda que Espanya va signar l’any 2013 el Tractat sobre Comerç d’Armes, que va ratificar el 2014, que estableix que no es poden exportar armes a països en conflicte. “En el cas de l’Aràbia Saudita, com que no és un conflicte que estigui allà i passa a un tercer país, Espanya no es dona per assabentada. L’Aràbia Saudita sí està en una coalició que bombardeja un altre país. Per les ONG sí que hauria d’entrar al tractat i demanem que Espanya respecti allò que ha firmat”, insisteix.
Les entitats també demanen “acabar amb el secretisme” que envolta les exportacions d’armes
Però no només demanen que Espanya aturi la venda d’armes a aquests països, sinó que posen de manifest la necessitat “d’acabar amb el secretisme” que envolta les exportacions d’armes. I és que des de l’any 1987, Espanya classifica com a secretes totes les juntes que aproven l’exportació d’armes espanyoles. “El passat 18 de març es van complir 34 anys des de la decisió de declarar secretes les actes de la Junta Interministerial que regula la venda d’armes”, recorda el director de Greenpeace Espanya, Mario Rodríguez.
Per això, Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón reclamen a la Mesa del Congrés dels Diputats i als grups parlamentaris que posin fi a la pròrroga del termini d’esmenes per la reforma de la Llei de Secrets Oficials impulsada pel Partit Nacionalista Basc (PNB) i que impulsin una nova llei “que respecti el principi que tota restricció del dret a l’accés a la informació compleixi els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat, d’acord amb les normes internacionals”.
Afegeix un nou comentari