Esclavitud infantil, una realitat que encara persisteix

Entitats d'arreu treballen per lluitar contra el treball i l'explotació infantil, ja que es calcula que prop de dos-cents milions d'infants conviuen amb aquesta realitat. Tal com alerta Mireia Recasens, responsable de comunicació de Save the Children a Catalunya, aquesta pràctica suposa "una de les violències de drets humans més greus que els adults poden ocasionar als infants avui dia". Però des de l'organització recorden que el treball infantil és només una de les moltes formes d'esclavitud que pateixen els menors. Les repassem a partir d'un llistat elaborat per la pròpia entitat.

Tràfic d'infants

“Els infants són les víctimes invisibles d’aquest fenomen que no ha parat de créixer en els últims anys”, explica Recasens. I és que l’any 2018 es van denunciar prop de 50.000 víctimes de tràfic de persones, entre les quals un terç del total eren menors. “Com en totes les crisis, els infants sempre són el col·lectiu més vulnerable”, afegeix. “Per això, és probable que la crisi causada per la Covid-19 exposi a més infants al risc de ser víctimes del tràfic de persones”.

Explotació sexual amb finalitats comercials

L’explotació sexual infantil i el tràfic d’infants amb finalitats d’explotació sexual és la forma més extrema en què es manifesta aquesta violència, assegura la responsable de comunicació de Save the Children a Catalunya. Aquesta violència suposa la utilització de menors, normalment nenes, en actes de naturalesa sexual a canvi d’una prestació, que sol ser econòmica. Segons informa l’entitat, els països que tradicionalment han estat l’epicentre de l’explotació sexual a menors han estat Tailàndia i Cambodja. “L’acceptació per part de l’infant resulta irrellevant, i així ho estableixen les principals normes internacionals”, afegeix Recasens.

Des de Save the Children alerten que qualsevol forma de violència sexual contra els infants és un problema social que té conseqüències en la seva vida, en el seu entorn i en tots els contextos en els quals l’infant víctima es desenvolupa”, explica Recasens. És per aquest motiu que els àmbits per a la intervenció en la protecció d’aquests menors han de ser diversos: “Des de la família i el seu entorn social fins als àmbits educatiu, sanitari i policial, així com el legislatiu i de polítiques públiques”, proposa Recasens.

Treball infantil forçat per endeutament

En ocasions, els menors sotmesos al treball infantil s’endeuten amb el seu patró i aquest els obliga a treballar fins que el deute quedi pagat. “La xifra d’infants entre 12 i 17 anys que treballen ha descendit un 42%, de 136 milions l’any 2000 als 79 milions actuals. Durant el mateix període, el treball infantil entre els menors de 5 a 11 anys va caure en un terç, de 110 milions l’any 2000 als 73 milions actuals”, apunta Recasens.

Però, malgrat el progrés global, encara hi ha 152 milions d’infants en situació de treball infantil, i gairebé la meitat d’ells duen a terme tasques perilloses que posen en perill la seva salut, seguretat i desenvolupament emocional. Recasens reflexiona sobre el fet que “un país hipotètic poblat només amb aquests menors treballadors seria el novè país del món en extensió. Tret que s’acceleri el progrés, 121 milions d’infants seguiran en situació de treball infantil l’any 2025”.

Treball a les mines i al camp

Recasens alerta que a les explotacions mineres, les condicions de treball dels infants “són atroces”, i detalla que “treballen sense parar i sense cap mesura mínima de protecció o seguretat, entre pols, calors insuportables i poca llum”. Una de les problemàtiques més grans és el risc d’accidents: “els infants han de descendir i arrossegar-se per túnels improvisats i estrets, i corren el risc de patir accidents a causa de les caigudes, de les explosions i l’enfonsament de parets”.

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), el 71% dels infants treballen en el sector de l’agricultura, mentre que el 17% ho fa en el sector de serveis i el 12% restant, en el sector industrial, especialment a les mines. “Tot i això, es tracta de xifres incompletes perquè hi ha molts casos de treball infantil que no arriben a conèixer-se”, explica Recasens. I afegeix que gairebé la meitat del treball infantil arreu del món té lloc als països dels continents africà i asiàtic.

Nens soldats

“Tot i que resulta difícil conèixer la xifra exacta de nens i nenes soldats arreu del món, cada dia centenars de milers d’infants participen en conflictes armats, es veuen sotmesos a situacions extremes, són utilitzats per cometre atrocitats, pateixen maltractaments, violacions, o són testimonis d’assassinats”, expressa Recasens. I és que, segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), 300.000 menors són víctimes de reclutament forçós.

“Ser reclutat o utilitzat per un grup armat pot afectar de per vida els infants”, afirma Recasens. “Els han robat la seva infància, i normalment perden anys d’escolarització i socialització a les seves comunitats”. El grau de brutalitat que viuen aquests infants és tant que, anys després, pot desembocar en un profund dany psicològic. A més, Recasens afegeix que “els que aconsegueixen tornar a les seves comunitats poden veure’s estigmatitzats o rebutjats, cosa que dificulta la seva recuperació i integració”.

Matrimoni forçat

Cada any, prop de 12 milions de nenes són forçades a casar-se amb homes molt més grans que elles, entre les quals dos milions ho fan abans de complir els 15 anys. “El matrimoni forçós és una de les principals causes d’abandonament escolar en països en via de desenvolupament i, alhora, les nenes que no van a l’escola estan enormement exposades a ser víctimes d’aquesta pràctica”. La responsable de comunicació a Catalunya de Save the Children afegeix que la relació entre l’educació i el matrimoni forçat és bidireccional: “Si totes les nenes acabessin l’educació secundària, s’evitarien més de 50 milions de matrimonis abans de l’any 2030”.

“Actualment, la inseguretat alimentària i econòmica provocada per la crisi de la Covid-19 fa que moltes famílies sentin que no els queda cap altra alternativa per sobreviure que obligar a les seves filles a casar-se”, cosa que fa que mig milió de nenes corrin el risc de patir matrimoni forçat, increment que reverteix en vint-i-cinc anys el progrés que s’havia aconseguit reduint les taxes d’aquesta pràctica. Recasens alerta de l’escandalosa xifra a què es pot arribar d’aquí a pocs anys, si no s’actua: “De seguir així, de cara a l’any 2025 s’assoliria la xifra de 61 milions de matrimonis infantils”, afegeix Recasens.

Segons dades de l’entitat, el matrimoni forçat està molt present als països del sud d’Àsia (191.000), seguit de l’Àfrica Occidental i Central (90.000) i l’Amèrica Llatina i el Carib (73.000). A més, s’espera que aquesta pràctica augmenti a l’Àsia Oriental i el Pacífic (61.000), a Europa i l’Àsia Central (37.200), i a l’Orient Pròxim i el Magreb (14.400).

Esclaus domèstics

Recasens apunta que els infants explotats en l’àmbit domèstic és una realitat que supera fronteres. Uns 40 milions de menors d'arreu del món són esclaus domèstics, i molts d’ells comencen a ser-ho a edats molt primerenques, als sis anys: “Prop de 10 milions d’infants romanen ocults als habitatges dels seus ocupadors, i són forçats a treballar i a viure de portes endins. Per tant, es mantenen amagats del món”.

Així doncs, la realitat dels esclaus domèstics és la més desconeguda i la més difícil de detectar. I “és precisament aquesta invisibilitat el que els fa especialment vulnerables enfront la violència i l’abús”, afegeix Recasens. Una realitat que acaba amb la seva infantesa, ja que “aquests menors no tenen la possibilitat d’escolaritzar-se, les jornades de feina són interminables i estan constantment exposats al maltractament psicològic”.

Des de Save the Children es treballa activament per combatre aquestes xacres a través de programes per erradicar les causes que vulneren als infants davant l’explotació, la pobresa, la discriminació i la manca de polítiques socials i d’accés a una educació adequada i de qualitat. L’entitat s’esforça perquè els governs dels països de destí estableixin sistemes d’identificació especials per a infants amb uns sistemes de protecció que els permetin recuperar les seves vides, així com programes i campanyes de reintegració per a aquests menors.