Balanç negatiu del primer any de l’ingrés mínim vital a Catalunya

El 29 de maig del 2020 el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret-Llei 20/2020 pel qual s’establia l’ingrés mínim vital (IMV), una nova prestació de la Seguretat Social que pretenia garantir uns ingressos mínims mensuals a les persones en una situació de vulnerabilitat i exclusió social. 

La prestació va entrar en vigor tres dies després, l’1 de juny del 2020, i des de llavors, a Catalunya, s’han tramitat 118.730 expedients, dels quals se n’han resolt gairebé un 80%, però, d’aquests, només se n’han aprovat un 15,6%.

El nombre de persones beneficiades per l’IMV a Catalunya, després d’un any de la seva aplicació, és de 46.410, de les quals un 46,4% són menors i un 55,9%, dones. Es calcula que la prestació mensual mitjana per llar és de quatre-cents trenta euros. 

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya -que agrupa federacions i entitats socials catalanes que lluiten contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats- qualifica el grau de cobertura de l’ingrés mínim vital d’”ínfim”, ja que, segons dades de l’estudi FOESSA Càritas de 2019, hi ha 944.000 persones en situació de pobresa.

“Havia de ser un dret essencial per cobrir les necessitats bàsiques de les persones en una situació d’extrema vulnerabilitat, just en un moment de crisi social sense precedents, però la realitat és que està a anys de llum de ser-ho”, lamenten en la seva nota de premsa.

La institució recalca que aquesta prestació “no és eficaç” i que no arriba a moltes persones que “estan en una situació de pobresa severa” per culpa d’un “disseny defectuós de la llei”.

Un exemple d’aquest “disseny defectuós” és que un dels requisits que demanen per demostrar el certificat de pobresa és el full d’ingressos de l’any 2019, just l’any anterior a la pandèmia de Covid-19. “És una estupidesa, l’any 2019 la gent tenia feina. Molta gent es va quedar a l’atur l’any 2020, però això no computa”, critica Francina Alsina, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, entrevistada per Xarxanet.

El govern espanyol està treballant perquè aquest Reial Decret sigui una llei, però des que va entrar en vigor la prestació, encara no s’ha tancat el període d’esmenes al projecte de llei que poden presentar els grups parlamentaris. A més a més, el text inicial ja s’ha modificat en cinc ocasions i s’han modificat vint-i-vuit preceptes. I encara queden pendents de concretar molts aspectes.

Aquests múltiples canvis estan provocant un augment de sol·licituds denegades, ja que, com expliquen des de la Taula del Tercer Sector, no paren de “modificar-se les regles del joc”.

Els problemes estructurals de l’ingrés mínim vital

Les dificultats d'implementació de l’ingrés mínim vital es deuen tant a la manca de personal -que provoca un excés de lentitud en la resolució dels expedients- com a problemes estructurals. 

“No pot ser que es triguin entre quatre i cinc mesos en donar una resposta quan es tracta d’un ingrés destinat a cobrir les necessitats vitals d’una persona. Poder pagar l’aliment i l’habitatge no pot esperar”, lamenta Alsina.

La llei té un “excés de requisits impossibles de complir”, afegeixen des d’aquesta institució. I també recorden que el tràmit s’ha de fer en línia i això suposa un impediment per les persones que no tenen accés a internet. 

Un altre defecte d’aquesta prestació, segons les entitats del tercer sector, és la “desconfiança de l’Estat vers les comunitats”. El govern central no té capacitat per resoldre els expedients tot sol i, actualment, a Catalunya encara hi ha divuit mil sol·licituds pendents de tramitació i vint-i-vuit mil sense resolució. 

D’altra banda, també recorden que caldria que l’Estat i la Generalitat col·laboressin per evitar duplicitats burocràtiques i “assegurar un bon encaix entre l'ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania”. 

“Sembla que no s’adonin de la situació en la qual ens trobem. La crisi social que tenim al davant no té precedents. O posem polítiques adients tant a curt com a llarg termini o ho arrossegarem durant dècades”, alerta Alsina.

Diversos col·lectius vulnerables queden fora de l’IMV

Actualment, l’ingrés mínim vital deixa fora a les persones sense llar, els migrants en situació irregular i els joves d’entre 18 i 23 anys. Aquests tres col·lectius només reben ajuda de les entitats socials i la Taula del Tercer Sector ja ha presentat una esmena perquè la nova prestació de la Seguretat Social s’ampliï i els inclogui. 

“Si reben alguna ajuda és gràcies a aquestes institucions socials, que després no tenen cap reconeixement. Per això no parem de dir que som essencials”, recorda la presidenta de la institució que representa les entitats socials catalanes. 

“Reclamem tenir una llei del tercer sector per protegir jurídicament a totes aquestes entitats socials que estan treballant. I també demanem que ens deixin participar en l’elaboració de polítiques socials, perquè nosaltres som els que coneixem a les persones i sabem quines problemàtiques tenen”, afegeix. 

Propostes de la Taula del Tercer Sector

Tractant-se d’una prestació dirigida a persones en situacions de pobresa extrema, cal agilitzar el procés de presentació i tramitació de sol·licituds i des de la Taula del Tercer Sector creuen que es pot aconseguir “disminuint els requisits i els documents a aportar” i compartint la gestió amb les comunitats autònomes. 

A la nota de premsa també recorden que fa falta que el govern espanyol i català es coordinin i que adaptin la renda garantida de ciutadania als requisits de l’ingrés mínim vital.

A més a més, proposen que s’augmenti el llindar de la pobresa fins al 60% de la mitjana d’ingressos de cada territori i no del total de l’estat. I que les entitats del tercer sector reconegudes puguin intervenir a l’hora de decidir si una persones compleix els requisits per rebre aquesta prestació.

Com diu la Francina Alsina, “la gent té la sensació que pel fet de ser pobre sempre està sota sospita”, ja que ha d’estar constantment demostrant que és pobre. “Això genera un sentiment d’impotència i una desmotivació”, afegeix. 

Des de la Taula del Tercer Sector també demanen que s’ampliï l’accés a aquesta prestació a persones que superin el llindar de pobresa severa, però que també es trobin en una situació d’emergència social i que s’inclogui als col·lectius que actualment queden fora.

Per últim, proposen aplicar la doctrina del Comitè Europeu de Drets Socials sobre la Carta Social Europea.