El tercer sector s’agrupa i crea una única confederació estatal
Comparteix
Fins ara, hi havia diverses patronals associades principalment segons el seu àmbit d’actuació.
El tercer sector ha creat la primera patronal transversal d’àmbit estatal a través de la Confederación de Empleadores Sociales Sin Ánimo de Lucro (CESSLE), una entitat que neix per tenir una presència forta i unida a l’Estat espanyol i a Europa.
Aquesta confederació està formada per cinc patronals de diferents àmbits no lucratius:
- Grupo Social Lares.
- Federación Española de Asociaciones del Tercer Sector en el ámbito de la Protección a la Infancia, Juventud y Familia y de la Justicia Juvenil (FEPJJ).
- Asociación Estatal de Organizaciones de Acción de Intervención Social (OEIS).
- Asociación Patronal de Entidades de Familia y Menores (AEFYME).
- Asociación Española de Empresas de Iniciativa Social y Servicios Sociales (AEEISSS).
Precisament, són les organitzacions que fins ara han defensat els drets del tercer sector segons els àmbits d’actuació, excepte en el cas de l’AEEISSS que aglutina patronals territorials.
En l’acte de constitució, Juan Ignacio Vela, president nacional del Grupo Social Lares, va explicar que el repte de la CESSLE “és fer una patronal oberta, reivindicativa, sensible i, sobretot, útil”. Tot això, per tal de representar i defensar les més de 645.000 persones que treballen en el tercer sector d’acció social.
La CESSLE proposa, entre els seus objectius, treballar en la creació d’un marc regulador de la col·laboració publicoprivada que ajudi a satisfer les necessitats de les persones assistides garantint la bona qualitat dels serveis, alhora que es professionalitza el sector.
També està sobre la taula la integració dels convenis col·lectius, malgrat que, diuen, encara no és el moment perquè la patronal té poca maduresa. Xavier Puig, vicepresident de CESSLE i president d’AEEISSS, reconeix, però, que territorialment ja hi ha una tendència cap al conveni únic, com és el cas de València, i l’objectiu també està present a Catalunya.
Puig explica que la tendència ha estat cap a l’agrupació de les organitzacions, per exemple, amb la Taula del Tercer Sector o la Plataforma Tercer Sector, el que ha donat més visibilitat i representació en aquest àmbit. La CESSLE, de fet, es constitueix com una entitat aglutinadora a l’Estat espanyol, equivalent a La Confederació catalana.
Comienza el #ActoDeConstitución de @CessleConf, del que forman parte las siguientes entidades: #AEFYME, #AEEISSS, #FEPJJ, @Laresmayores y #OEISS.#25añosLares #Allidondenadiellega pic.twitter.com/NiWHCuqKBh
— CESSLE (@CessleConf) September 27, 2021
Si bé des dels anys noranta ja existeixen les patronals del tercer sector, aquestes tradicionalment s’han anat constituint per àmbits d’actuació (infància, discapacitat, acció social...) i en molts casos també ho han fet territorialment, perquè hi ha competències transferides a les Comunitats Autònomes.
“Vam néixer per les necessitats en cada àmbit, però després hem vist que hi ha coses que convé treballar conjuntament. Ara tenim la necessitat de tenir una interlocució forta davant de sindicats, altres patronals, governs...”, comenta Puig.
En definitiva, la CESSLE vol que el tercer sector guanyi pes i pugui incidir en la presa de decisions, com fan altres patronals, defensant un model que s’allunya del purament mercantil: “Venim a representar un model diferent”, diu Xavier Puig.
Afegeix un nou comentari