El control parental per a la utilització d'internet

En el cas dels nens la falta d'un control per part dels pares o tutors els deixa via lliure per accedir a Internet sense una supervisió adequada. Així doncs passarem a descriure els riscos, consells per evitar-los, sistemes de seguretat informàtics e informació de organitzacions e institucions que es dediquen a potenciar i difondre aquest fenomen.

Existeixen diferents riscos que classificarem de la següent manera:

- Riscos relacionats amb els continguts:

Continguts Il·legals: Com qualsevol tecnologia de la comunicació, Internet es pot fer servir per transmetre continguts potencialment il·legals o d'activitats criminals.
Son continguts il·legals els que estan tipificats així per les lleis: pornografia infantil, informacions racistes, xenòfobes, violentes, difamatòries o perjudicials pels drets de la ciutadania, continguts que violen la intimitat o la reputació d¿una persona, apologia del terrorisme, estafes, etc.

Continguts Nocius: Els continguts nocius, malgrat ser legals, poden ferir o perjudicar el desenvolupament dels nens o adolescents, com per exemple la pornografia per adults, la violència, el consum d'alcohol, etc.
El principal problema en la regulació d'aquest tipus de contingut és que el concepte "nociu" varia en funció de les diferencies culturals dels països, les diferencies individuals dels usuaris (edat, ideologia, etc.), i altres aspectes de diversa interpretació. Per a protegir als menors i adolescents davant aquest continguts, protegir la llibertat d'expressió i promoure la elecció i no la censura, la Unió Europea proposa fomentar l'ús de filtres per a lluitar contra aquest fenomen.

Continguts Falsos: A Internet es pot trobar molta informació sobre un tema i es requereixen certes habilitats per poder ser crítics davant la informació que arriba. Així doncs, s'han de donar certs criteris als infants i adolescents per a que puguin discernir del que és una opinió, un fet, un rumor i una mentida. També és important tenir en compte que hi ha cops que la informació és parcial o respon a una ideologia molt concreta.
 

• Familiaritzar-se amb Internet: Intentant conèixer el seu funcionament bàsic, tenir certa experiència en la navegació, i poder fer-se una idea del mitjà que volem controlar.
• Parlar obertament amb els nens i adolescents sobre l'ús d'Internet: Interessar-se per l'ús que fan els menors d'Internet, a que es dediquen, etc. Això donarà una idea dels possibles riscos i crearà un clima de confiança, molt propici per a prevenir situacions de riscos futurs.
• Navegar Conjuntament: Especialment pels més petits, acostumar-se a navegar junts i fer d'Internet una activitat lúdica i familiar. Tot i ensenyant diferències entre publicitat i contingut educatiu, etc.
• Informar-se sobre els instruments de control: Existeixen moltes eines (que comentarem posteriorment) que permeten controlar l'ús que els menors fan d'Internet. És bo estar al corrent d'algunes d'aquestes eines i filtres per aplicar-los convenientment.
• Establir regles bàsiques de seguretat amb els menors: Decidir una sèrie de normes que serveixin per a que els joves s'ho puguin passar bé i estar segurs mentre naveguen. Es poden pactar horaris de navegació, llocs web per visitar, etc.
• Col·locar l'ordinador a la vista de tothom: Per estar a prop dels nens mentre naveguen, el millor és col·locar l'ordinador de casa en una sala comú, a la vista de tothom. Això ajudarà a supervisar la navegació i poder veure més sovint el que fan a Internet.
• Ensenyar als menors a navegar amb seguretat: Explicant que l'ordinador és una eina educativa que serveix per a comunicar-se de manera positiva, que a Internet hi ha gent de tota mena, com a qualsevol altre lloc.
• Buscar llocs web segurs: Pels nens més petits, fora bo cercar llocs web segurs, dirigits i pensats per a ells, de la mateixa forma que busquem llibres i programes de televisió específics.
• Davant un possible problema, reaccionar a temps: Si en algun moment existeixen indicis de que els menors estan en risc, podeu parlar amb ells i trucar a la policia o algun altre organisme adequat.
   

• No enviar fotografies ni donar el nom real, direcció o telèfon quan es navegui per Internet. Demanar permís per fer-ho als pares o tutors.
• Guardar en secret les contrasenyes d'accés al correu i no donar-les a ningú. Només els pares o tutors l'han de saber.
• Si es coneix a alguna persona nova, explicar-ho als pares i presentar als nous amics.
• Si es vol quedar presencialment amb algú que es conegui per la xarxa, demanar permís als pares i que acompanyin al menor quan es trobin.
• Si es troba qualsevol paraula o foto que faci sentir malament al menor, sortir de la pàgina i comentar-ho amb els pares.
• No obrir missatges de correu electrònic o fitxers enviats per persones desconegudes, si no és amb el permís dels pares o tutors.
• Les compres per Internet s'han de fer amb el permís i ajuda dels pares.
• A la xarxa hi ha molta informació fiable, però també molta de que no ho és. S'ha de contrastar la font d'informació i confirmar-la amb un adult de confiança.

Amb algunes mesures de seguretat i control podem minimitzar els riscos als que s'exposa un menor al navegar per Internet. Aquestes eines son molt útils, però no son la solució definitiva al problema, ja que encara que les fem servir, sempre es necessitarà la supervisió dels adults.

Existeixen diferents mecanismes de control, podem classificar-los com segueix:

• Tallafocs: Regula el tràfic d'entrada i sortida de l'ordinador amb Internet. Admet filtres.
• Antivirus: Ha d'estar sempre actiu i actualitzat. Convé que també revisi el correu d'entrada i sortida, analitzi qualsevol informació que entri a l'ordinador, etc.
• Realitzar còpies de seguretat dels programes i els arxius importants.
• Utilitzar programes legals, evitar les descàrregues d'arxius no llicenciats o de llocs no segurs.
• Definir comptes d'usuari personalitzades per a cada usuari de l'ordinador.
• Configurar un portal segur com a pàgina d'inici.
• Ajustar el nivell de seguretat del navegador, indicant els llocs que volem que estiguin restringits.
• Configurar els filtres de continguts del navegador, restringint l'accés a continguts com violència, sexe...
• Utilitzar programes de protecció: Son programes que determinen quins serveis de Internet pot utilitzar cada usuari (correu electrònic, chats, consultes de pàgines web, etc.), en funció dels criteris  de cada família.
• Revisar de forma periòdica el historial i els arxius temporals del navegador per conèixer les pàgines que s'han visitat.

ACPI, Acción contra la pornografía infantil.  En un dels seus estudis (realitzat conjuntament amb "Protegeles") sobre "Seguretat Infantil i costums dels menors a Internet", resulta que "només un de cada tres dels menors que utilitzen habitualment Internet, te com a objectiu principal la recerca de informació. La major part, un 66%, ho fa servir com a una eina d'oci".

Diputació BCN

Internet amb seny

Internet en classe et ségurité

Internet Segura

Make it safe

Orange

Panda

Protegeles

Xarxa Segura

ACCESOGROUP (2003). La imatge de Internet en els mitjans audiovisuals: radio i televisió. Accesogroup.

ACPI y Protegeles (2002) Estudi sobre Seguretat Infantil y costums dels menors en Internet

BALAGUER PRESTES, Roberto, 2001, ""La addicció a Internet"". Font original: Addicció, Montevideo: Quaderns de la Coordinadora de Psicòlegs del Uruguai.

Disponible en el ARXIU de l'Observatori per a la CiberSocietat

Navegació segura

Com buscar (PNTIC)

Criteris para avaluar pàgines web en Internet

CUBIDES, Olga; CORRAL, María (2001) ¡No a la violència en Internet!. Portal Terra, 4/5/2001

EDUCASTUR (2008). Filtro de continguts per el control parental

En http://lib.nmsu.edu/instruction/evalsugg.html es poden mes orientacions per fer un bon uso de Internet.

Avaluació crítica de recursos

Avaluant informació encontrada en Internet

Fòrum Telemàtic de Docència Universitària (2003). 3 articles sobre la cerca en Internet.

FUERTES, Marta (2000). Naufragar a Internet. Les estratègies de cerca d'informació en xarxes temàtiques. Tesina Barcelona: UAB.

FUNDACIÓ CATALANA PER A LA RECERCA (2004). II Estudi sobre els hàbits d'ús a Internet entre joves de 12 a 17 anys. InternetSegu@. Fundació Catalana per a la recerca

Internet segura

PORTAL LAREDYTU. Navega segur i se responsable... es por tu tranquil.litat. Portal Laredytu  [consulta 6-8-2005]

PORTAL ENTER-TERRA. Padres: Compte con Internet!. En Portal Enter-Terra. [consulta 6-8-2005]

ROJAS MARCOS, Luis (1997). Les llavors de la violència. Madrid: Espasa Calpe.

VIVANCOS, ordi (1998). Internet com a font de recursos educatius