Jurídic

Resolució de conflictes (II): la mediació

Autor/a
Alicia Royuela Andreu

La mediació és un sistema de resolució de conflictes, aplicat en tota Europa i que en Catalunya va tenir una primera aplicació en l’àmbit familiar, principalment per resoldre qüestions pràctiques en els casos de crisi matrimonials (separacions i divorcis) i d’aquesta manera evitar la judicialització de qüestions familiars. No és en cap cas un assessorament jurídic.
 

L’aprovació de la llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat ha vingut a ampliar i donar cobertura legal a l’aplicació de la mediació a altres tipus de conflictes no familiars. Concretament, l’article 2-2 de la llei preveu expressament l’aplicació de la mediació civil per qualsevol tipus de qüestió o pretensió, en matèria de dret privat, que es pugui conèixer en un procés judicial i que es caracteritzi perquè s'hagi trencat la comunicació personal entre les parts, si aquestes han de mantenir relacions en el futur i, particularment, entre d'altres els conflictes relacionals sorgits en l'àmbit de les associacions i les fundacions.
A continuació trobareu una explicació del que suposa: avantatges i inconvenients.
 

Índex

Què és la mediació?

La llei defineix la mediació com un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral.
En la mediació és fonamental la comunicació adequada entre les parts i, per tant, cal que el mediador faciliti el diàleg, promogui la comprensió entre les parts i ajudi a cercar solucions al conflicte.
La mediació es pot dur a terme:
a) Abans d'iniciar el procés judicial, quan es produeixen les discrepàncies.
b) Quan el procés judicial està pendent, en qualsevol de les instàncies i els recursos, en execució de sentència o en la modificació de les mesures establertes per una resolució judicial ferma, segons els termes determinats per la legislació processal.
Ara bé, en el nostre ordenament jurídic hi ha altres formes de finalitzar un conflicte sense anar a la via judicial ni a la mediació i que convé tenir en compte les seves característiques a fi de no confondre-les:
 
a) L’arbitratge implica que les persones enfrontades sotmeten previ conveni, a la decisió conforme a dret d’un o més àrbitres les qüestions litigioses sorgides o que poden sorgir en un futur. 
El laude és la resolució emesa per l’àrbitre i que obliga a les parts al seu compliment sense que és puguin formular recursos en altres instàncies excepte certes excepcions molt concretes. Seria l’equivalent a una sentència emesa per un jutge.
L’arbitratge es regula per la Llei de 26 de desembre de 2003.
 
b) La transacció és una altra forma d’arribar a un acord entre les parts sempre que hi hagi un mutu sacrifici entre elles. No podem parlar de transacció si una de les parts no modifica la seva petició inicial. La seva naturalesa és contractual.

Característiques de la mediació

Les característiques principals són:
 
- La voluntarietat
Implica que les parts són lliures d’acollir-s’hi o no, i també de desistir-ne en qualsevol moment.
Si un cop iniciat el procediment de mediació qualsevol de les parts en desisteix, no poden tenir efectes en un litigi ulterior el fet del desistiment, les ofertes de negociació de les parts, els acords que hagin estat revocats dins el termini i en la forma escaient ni cap altra circumstància coneguda com a conseqüència del procediment.
 
- La imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora
La persona mediadora exerceix la seva funció amb imparcialitat i neutralitat, tot garantint la igualtat entre les parts. Ha d'ajudar els participants a assolir per ells mateixos els compromisos i les decisions sense imposar cap solució ni cap mesura concreta i sense prendre-hi part.
No pot actuar com a mediador la persona que anteriorment ha intervingut professionalment en defensa dels interessos d’una de les parts en contra de l'altra ni en aquells casos que mantenen relació familiar o d’amistat.
 
- La confidencialitat
Totes les persones que intervenen en el procediment de mediació tenen l'obligació de no revelar les informacions que coneguin a conseqüència d’aquesta. Tant els mediadors com els tècnics que participin en el procediment estan obligats a la confidencialitat pel secret professional.
Les actes que s'elaboren al llarg del procediment de mediació tenen caràcter reservat.
Aquest principi té una excepció i és en el cas que alguna de les parts estigui amenaçada o s’hagin produït fets delictius perseguibles d'ofici.
 
- Caràcter personalíssim
Les parts i la persona mediadora han d’assistir personalment a les reunions sense que es puguin valer de representants o d’intermediaris. Excepcionalment i quan sigui impossible la presència simultània de les parts, es podran utilitzar mitjans tècnics que facilitin la comunicació a distància, tot garantint els principis de la mediació.
En la mediació civil entre una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus amb reconeixement de capacitat negociadora, que representin els interessos de cada col·lectiu implicat.
 
- La Bona fe
Les parts i les persones mediadores han d'actuar d'acord amb les exigències de la bona fe, principi fonamental del dret.

Les parts en la mediació

  • Persones mediadores

Pot exercir com a mediador:

a) la persona que tingui un títol universitari oficial i acrediti una formació i capacitació específiques en mediació.

b) Cal que estigui col·legiat en el col·legi professional corresponent, o pertanyi a una associació professional de l’àmbit de la mediació, acreditada pel departament competent, o presti serveis com a mediador per a l' Administració.

El mediador pot comptar amb la col·laboració de tècnics, perquè intervinguin com a experts, i amb la participació de comediadors, especialment en les mediacions entre més de dues parts.

En el cas que la persona mediadora incompleixi les obligacions establertes per la llei constitutives d'infracció donarà lloc a les sancions corresponents en cada cas, després de l'expedient contradictori.

  • Persones legitimades per a intervenir en un procediment de mediació

Poden intervenir en un procediment de mediació i instar-lo les persones que tenen capacitat i un interès legítim per a disposar de l’objecte de la mediació.

Els menors d'edat, si tenen prou coneixement, i, en tots els casos, els majors de dotze anys poden intervenir en els procediments de mediació que els afectin.

Les parts poden designar de comú acord la persona mediadora entre les inscrites en el Registre general del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. Altrament, han d'acceptar la que designi l'organisme responsable.

 

 

Desenvolupament de la mediació

La durada de la mediació depèn de la naturalesa i la complexitat del conflicte, però no pot excedir els seixanta dies hàbils, comptadors des del dia de la reunió inicial. No obstant, pot ser prorrogat el termini fins a un màxim de trenta dies hàbils més, en consideració a la complexitat del conflicte o al nombre de persones implicades.
Podem diferenciar les següents etapes:
 
1.Sessió informativa prèvia
Els interessats són assessorats sobre el valor, els avantatges, els principis i les característiques de la mediació. En funció d'aquest coneixement i del cas concret, decideixen si opten o no per la mediació.
Les parts que decideixen iniciar la mediació que regula aquesta llei han d'acceptar les seves disposicions i les tarifes de la mediació, les quals s'han de facilitar abans d'iniciar-la, llevat que gaudeixin del dret a la gratuïtat.
 
2.Reunió inicial: acta inicial de la mediació
La persona mediadora ha de convocar les parts a una primera reunió en què els ha d'explicar el procediment, els principis i l'abast de la mediació. Especialment, les ha d'informar del dret de qualsevol d'elles de donar per acabada la mediació.
Cal que acordin les qüestions que cal examinar i han de planificar el desenvolupament de les sessions que poden ésser necessàries.
De la reunió inicial de la mediació, se n'ha d'estendre una acta (acta inicial de la mediació) en la qual s'han de fer constar la data, la voluntarietat de la participació de les parts i l'acceptació dels deures de confidencialitat. S'han d'establir l'objecte i l'abast de la mediació i una previsió del nombre de sessions. Al final és signada per totes les parts, que en reben un exemplar.
 
3. Acta final
De la sessió final, se n'ha d'estendre una acta, en la qual han de constar exclusivament i d'una manera clara i concisa els acords assolits. Si ha estat impossible arribar a cap acord, s'ha d'estendre una acta en què tan sols s'ha de fer constar aquest fet.
La persona mediadora i les parts signen l'acta, de la qual reben un exemplar.
Només en els casos de que els acords tractin de matèries o afectin a persones que necessiten una protecció especial caldrà per a ésser eficaços l'aprovació de l'autoritat judicial.

El centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya

El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és una institució que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l’accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, entre d’altres.

El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya està ubicat a Pau Claris, 158, 4ª. 
L’horari d’atenció al públic és de les 9.00 a les 14.00 hores.
centremediacio.dj@gencat.cat
El cost de la mediació actualment és de:
-30 € per persona i sessió si són dues persones.
-20 € per persona en sessions de tres o més persones.
No estan obligades a abonar els honoraris de la persona mediadora aquella part que tingui dret a la mediació gratuïta, és a dir,  aquelles persones que ja tenen reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta o bé tenen les condicions necessàries per obtenir-la.
Poden sol·licitar el reconeixement d’aquest dret d’assistència jurídica les persones físiques després d’haver presentat el formulari corresponent, al qual han d’adjuntar la documentació necessària per acreditar la insuficiència de recursos per litigar.
Els òrgans encarregats de tramitar l’assistència jurídica gratuïta per obtenir la mediació gratuïta són: els serveis d’orientació jurídica, el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i els col·legis acreditats per fer-ho.
Etiquetes

Comparteix i difon