Tècniques de treball grupal per entitats

Les metodologies participatives es basen en tècniques de treball grupal que promouen la implicació dels membres de l’entitat com a actors actius, de tal manera que tothom disposi d’un espai per sentir-se partícip en la construcció i gestió col·lectiva d’una organització.

Hi ha 5 objectius pels quals pot ser útil realitzar tallers participatius dins l’entitat:

• Diagnosticar: conèixer la percepció dels agents i exteriorizar i sistematitzar la problemàtica. 
• Proposar: generar propostes creatives partint del diagnòstic previ.
• Decidir: seleccionar les propostes i prioritzar-les.
• Programar: planificar les tasques, les fases, el cronograma, les activitats..
• Avaluar: analitzar l’adequació de la situació actual en relació als objectius previstos.

És molt important explicar als assistents, des d’un bon principi, quins són els objectius pels quals es realitza el taller participatiu i informar-los sobre quines accions es duran a terme a partir dels resultats obtinguts.

En definitiva, el bon funcionament de metodologies participatives en el si d’una entitat servirà per donar resposta a problemes de participació interna que sovint afecten a les ENL’s.

En aquest recurs oferim una breu resum d’algunes tècniques de treball grupal que es recullen en el llibre: “Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal, Joel Martí (2006)” i que hem cregut que poden ser útils a l’hora de diagnosticar, proposar, decidir, programar o avaluar projectes dins l’entitat. Sempre cal tenir en compte els objectius de cada tècnica i les seves limitacions, per així escollir la més adequada en cada situació.

 

Serveix per diagnosticar i proposar, es pot dur a terme entre 1 i 2 hores i és recomanable realitzar-la amb un total d’entre 10 i 15 assistents.

Objectiu: elaborar un diagnòstic de la situació present a partir de la projecció futura en negatiu i en positiu, en un espai de temps reduït.

Funcionament:

• Es planteja al grup el tema/pregunta a debatre i s’explica la tècnica.
• Sobre el tema plantejat, es tracta que cada grup s’imagini en un període de temps breu com serà la situació a X anys vista en el millor i el pitjor dels casos. El recull d’idees es pot fer per pluja d’idees, targetes o Phillips 66
• Les visions de futur es recullen i sintetitzen classificant-les en subtemes. La síntesi pot comportar, depenent del temps disponible, cert grau de debat i discussió.

En aquest taller es potencia la creativitat imaginant un escenari futur tant en la seva vessant negativa, com positiva. D’aquesta manera s’aconsegueix promoure una visió crítica a l’hora que s’exposa un escenari factible i desitjat.

Exemple: la visió negativa d’un territori es concreta amb la idea de barri purament residencial sense espais verds ni prous equipaments, en canvi la visió positiva es concreta en un espai amb moltes zones verdes i activitats al carrer. Així doncs, caldrà intervenir en impulsar les activiats culturals, socials i comercials del barri, conjuntament amb una intervenció urbanística en l’espai públic i els equipaments.

És útil per diagnosticar, proposar, programar i avaluar, es pot dur a terme entre 1 i 2 hores i és recomanable amb un nombre d’entre 10 i 15 participants.

Objectiu: elaborar un diagnòstic i identificar estratègies amb vistes al futur.

Funcionament:

• Es planteja al grup el tema a debatre i s’explica la tècnica.
• Es tracta que els participants diguin debilitats / fortaleses / amenaces/ oportunitats i aquestes es van escrivint en una taula, a la columna dreta els punts forts (fortaleses i oportunitats) i a l’esquerra els punt febles (debilitats i amenaces). Les aportacions es poden recollir utilitzant qualsevol dels mètodes anomenats en el l’apartat anterior: pluja d’idees, targetes, Phillips 6-6.

Per més detalls podeu consultar següent recurs: Per què ens pot ser útil fer un anàlisi DAFO a l'entitat?

 

Ens servirà per diagnosticar, programar i avaluar. És aconsellable realitzar aquest taller amb un nombre de 10 a 15 assistents i es pot dur a terme en una hora.

Objectiu: Identificar els actors implicats en una decisió, amb vista a dissenyar una estratègia per influir-hi.

Funcionament:

• El monitor escriu, a la vista de tothom, l’objectiu (proposta o decisió sobre la qual influir) i l’agent que prendrà finalment la decisió (que anomenarem: el blanc)
• Per pluja d’idees, s’anoten en un altre full tots els actors que tenen influència en el blanc, sense considerar si són aliats o oponents, i si la seva influència és forta o dèbil. Es tracta d’obtenir una llista el més àmplia possible d’agents.
• Per consens del grup, es classifica els actors entre nosaltres, els nostres aliats, neutres i oponents (en el mapa es poden dibuixar també les relacions existents entre ells)
• En un altre full es selecciona l’agent més rellevant de cada grup i es consensua els seus interessos/posicionaments, punts febles i forts, i possible estratègia d’influència.
• En la mateixa sessió o bé en una altra, es tracta de definir:
  -    un pla d’activitats, amb tasques concretes i actors, per dur a terme l’estratègia d’influència.
  -    Com s’avaluarà el desenvolupament del procés i introduir possibles canvis o reorientacions estratègiques.

Exemple:  per fer front a la requalificació d’un terreny no urbanitzable (nosaltres = els veïns i veÏnes) busquem aliances amb organitzacions ecologistes, amb els qual contactarem; identifiquem els oponents com les empreses privades que hi tenen interessos econòmics, els quals intentarem aïllar; els indiferents, als que voldrem persuadir, podrien ser els mitjans de comunicació o el mateix ajuntament.

És útil per decidir i programar. És recomanable dur a terme aquest taller en 1 o 2 hores i amb uns 10 a 15 participants.
 
Objectiu: Escollir o jerarquitzar opcions complexes explicitant els criteris de votació.

Funcionament:

• Es planteja al grup el tema/pregunta a debatre i s’explica la tècnica.
• Es construeix una taula de doble entrada en la qual se situen les opcions a les files, i els criteris per prendre la decisió a les columnes. Els criteris es poden haver escollit amb l’ajut d’altres tècniques, a partir d’un diagnòstic previ i/o amb l’assessorament d’experts. És convenient, però, no incloure gaires criteris, ja que la tècnica perd operativitat.
• S’estableix una ecala de puntuació dels criteris, que pot ser dicotòmica (1= acompleix el criteri; 0 = no l’acompleix) o ordinal (per exemple: 1= positiu; 0 = regular; -1=negatiu; o tambñe ordenant correlativament l’opció que més l’acompleix fins a la que menys). Si es considera que alguns criteris són més importants que altres, es poen assignar diferents valors màxims, sempre que el valor més alt correspongui a la valoració més positiva.
• Els participants puntuen, per cada criteri i de forma individual, cadascuna de les opcions en tots els criteris, i lliuren les targetes al monitor.
• Només queda calcular la puntuació global de cada opció: es pot fer sumant, o si el criteri de votació és simple, per consens grupal. S’ha aconseguit una jerarquització de les opcions sobre les quals  pot ser útil analitzar quines opcions són les bones en tots els criteris, quines opcions es poden descartar, etc...

Exemple: haver d’escollir entre la construcció d’una rambla o un bulevard pot ser complicat pel fet d’haver de considerar molts criteris: la facilitat de trànsit o aparcament, l’espai per a vianants, l’espai per arbres, les voreres que permetran activitat comercial, etc.