L'estat del Tercer Sector Social a Catalunya (2009)

“El Tercer Sector Social és el conjunt d’entitats privades sense afany de lucre, mutualistes o prestadores de serveis, que treballen per la inclusió i la cohesió social, amb especial atenció als col.lectius més vulnerables de la societat.” (definició extreta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social)

Així doncs, el Tercer Sector Social és un subgrup del que seria el “Tercer Sector”, que és aquell que engloba les entitats no-governamentals i no-lucratives. En aquest sentit,  el  “Primer Sector” es refereix al sector públic, és a dir, el governamental i no-lucratiu, i el “Segon Sector” al sector de l’empresa privada, és a dir, el no-governamental i lucratiu.
 

L’Observatori  del Tercer Sector neix l’any 2001 per l’elaboració del llibre blanc del tercer sector civicosocial. Actualment és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent. Els seus objectius són:

• Aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector.
• Treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives.

La Taula d’entitats del Tercer Sector va néixer el 2003 com una plataforma que agrupa el conjunt de les entitats catalanes no lucratives que treballen per la inclusió de persones en risc d’exclusió social.  El seu objectiu principal és: aconseguir més i millors polítiques socials, i vertebrar i enfortir el propi sector.

 

La publicació del llibre blanc cívico-social l’any 2001 va servir per donar un primer impuls a la visualització, l’anàlisi i la reflexió sobre la situació del teixit associatiu de Catalunya, especialment aquell que dedica les seves actuacions a la vida col•lectiva i sobretot que posa el punt de mira sobre els sectors més desafavorits socialment. A partir d’aquest primer procés neix la Taula del Tercer Sector.

Fruit de la trajectòria i la tasca de recerca i millora que ha desenvolupat la Taula del Tercer Sector durant aquests anys, el 2009 es publica un Anuari amb la intenció de ser “una eina útil per les entitats del sector i els milers de persones que en formen part, però també pels mitjans de comunicació i per a totes les institucions i organitzacions del país interessades en fomentar la participació de la ciutadania en la vida col.lectiva i compromeses amb la inclusió i la cohesió social”, tal hi com explicita l'ex-president de la Taula del Tercer Sector, Carles Barba.

En aquesta eina, doncs, hi podem trobar un curós anàlisi de dades resultants d’una recerca duta a terme per la Taula del Tercer Sector Social, juntament amb l’Observatori del Tercer Sector, durant el maig del 2008 i el gener 2009. Es planteja entorn  3 eixos:

• L’estructura i l’abast del Tercer Sector Social
• La gestió i el funcionament de les organitzacions del Tercer Sector Social
• El Tercer Sector Social a la societat relacional

Tot seguit presentem un breu resum de les conclusions de l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social, en cada un dels eixos analitzats.

Presentem les  dades actuals de l’abast del Tercer Sector de forma esquemàtica:

• Nombre d’entitats:  al voltant de 7.500
• Volum econòmic: un 2.8% del PIB català
• Nombre de persones contractades: més de 100.000
• Nombre de persones voluntàries: Més de 245.000
• Nombre de persones destinatàries: Més d’1.700.000

Segons l’anuari 2009, actualment el Tercer Sector Social té major presència social respecte l’any 2003,  a tots els nivells: territorial, econòmica, impacte social i incidència en les politiques públiques.

Per altra banda, es conclou que el paper de les entitats de segon nivell i de la Taula ha estat decisiu en el reconeixement del sector com agent social. En aquest sentit els dos Congressos de la Taula del Tercer Sector (1r Congrès i 2n Congrès) que s’han realitzat han servit “com a clar exemple de la capacitat per reflexionar entorn els grans reptes i avançar en propostes i en un discurs comú “.

Cal destacar, també, que els darrers anys el Tercer Sector ha gaudit de reconeixement per part de l’administració pública, els partits polítics i els sindicats, i ha incrementat la seva presència als mitjans de comunicació.

També participa activament i aportant propostes en diferents diàlegs amb els partit polítics: alguns exemples són l’elaboració del Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat i el Pla de Suport al Tercer Sector Social.
 

Sobre el finançament:

Els pressuposts que gestionen les entitats del Tercer Sector són molt diversos, van des de més de 20 milions fins a 15.000 euros.  El pressupost mig es sitúa en els 766.000 euros i s’ha incrementat respecte el 2003 (380.000 euros).

El finançament privat suposa un 51% i el públic es distribueix en un 32,8% de contractes de serveis (6,4%) i convenis (9,8%).

També s’ha vist que les entitats del Tercer Sector solen tenir problemes associats als terminis que determina l’Administració Pública el retard en el pagament, la qual cosa fa que un 45% depengui de línies de crèdit. 

Sobre la  prestació de serveis, el valor afegit i la participació:

Referent al tema de la funció social en la prestació de serveis, les entitats desenvolupen aquesta funció com una forma de concretar la seva missió de transformació social i en aquest sentit es marquen com a repte fer visible i concretar el seu valor afegit. Per saber més sobre aquest tema, consulteu la guia anomenada “El valor afegit del Tercer Sector en la prestació de serveis públics”.

Per altra banda, els principals col.lectius que atenen les entitats del Tercer Sector són: persones amb discapacitats, infància i joventut, gent gran, persones immigrades, persones afectades per temes de salut, persones que es troben en situació de pobresa, dones i persones amb addiccions. Aquests  troben espais de participació en les organitzacions del Tercer Sector. Així doncs, la participació és un dels valors essencials de les organitzacions.

En aquest sentit, el voluntariat és un element d’identitat pel Tercer Sector tal hi com reflecteix el 83% d’entitats del Tercer Sector Social que compten amb persones voluntàries en els seus equips. Respecte els perfils d’aquests, el 41% tenen més de 50 anys i en comparació amb el 2003 han aparegut nous perfils com el voluntariat virtual o el voluntariat corporatiu.

Sobre els i les treballadores del Tercer Sector:

Finalment, respecte l’estructura i l’abast del Tercer Sector, destacar que un 62% d’organitzacions socials tenen persones contractades.  Per tant, aquestes es troben en procés de construcció d’un marc laboral per a l’acció social que al seu pas comporta una implementació de polítiques de gestió de les persones en les organitzacions (un 27% d’entitats) . Pel que fa a aquestes polítiques, el Tercer Sector pretén que un dels elements clau en aquestes sigui la formació dels treballadors/es. Per altra banda, actualment les persones contractades per entitats del Tercer Sector s’aixopluguen en diferents convenis, la qual cosa caldria modificar i  regularitzar.

Els òrgans de govern de les entitats no lucratives són els patronats (Fundacions) i les juntes directives (associacions), en aquest sentit la participació és d’11 persones de mitjana en els patronats i de 8 en les juntes directives.

Sobre la cultura organitzativa:

Per altra banda, la cultura de la transparència i la qualitat formen part de la cultura organitzativa del Tercer Sector Social.  És aquesta cultura la que dota de legitimitat al sector i per tant, és molt important portar el dia la rendició de comptes i tenir un sistema d’avaluació de resultats dels projectes (un 71% d’entitats en té) i implantar un sistema de qualitat (55% d’entitats en tenen o estan en procés de tenir-ne)
 

Finalment, a l’anuari s’extreuen conclusions al voltant de dues idees sobre la relació entre el Tercer sector i la societat:

1) L’ impacte de les TIC: millora de la comunicació, la participació i la gestió

Sobre l’impacte de les TIC, es veu que un 67% de les entitats té web, un 58% utilitza internet habitualment i un 55% emet butlletins electrònics, uns percentatges que s’han incrementat molt significativament respecte les dades recollides l’any 2003. A més, aquestes noves eines estan facilitant el contacte de les entitats catalanes amb altres entitats a nivell estatal i internacional, tot i que també tenen els seus punts dèbils com és que la manca d’accés a les TIC  és un nou factor d’exclusió social, la qual cosa ja s’està treballant en moltes entitats.

Tanmateix, les TIC ofereixen els següent avantatges:

• Faciliten el flux d’informació entre tots els col.lectius involucrats
• Permeten la creació de seistemes d’informació i gestió més horitzontals i propers que s’adiuen amb els valors del sector.

2)  Avançar cap a un nou paradigma relacional amb l’Administració Pública

Actualment són habituals les següents formes de relació entre el Tercer Sector i l’Administració Pública:

• Subvencions, contractació de serveis, convenis, aportacions en espècies, etc.
• Participació en els òrgans consultius de l’Administració (actualment hi ha un 34% entitats que hi participen)
• Més enllà de l’obtenció de fons: diàleg i aliances estratègiques.

En definitiva, l’anuari conclou que la coresponsabilitat ha de ser el marc de relacions entre l’Administració Pública i el Tercer Sector Social.