El treball en xarxa: una assignatura pendent (II)

1.1. Xarxa de persones

Es tracta d’una unió conformada per persones que comparteixen interessos, objectius, metodologies, etc. Aquestes, de forma individual i personal, decideixen agrupar-se i cooperar amb la idea de prestar-se suport mutu i compartir recursos per al seu desenvolupament i creixement.

Sovint, aquesta tipologia de xarxa sorgeix arrel d’altres xarxes o espais de trobades. Així, la vinculació afectiva dels membres és un element cabdal per a la consolidació i cohesió de la mateixa. D’aquí que aquest tipus d’aliança pugui aparèixer i desaparèixer, en funció de les necessitats i interessos de les persones integrants. 

1.2. Xarxa d’organitzacions

Aquesta unió està conformada únicament per organitzacions, ja siguin aquestes de la mateixa tipologia o no (associacions, entitats públiques, empreses, altres xarxes, etc). En funció de les característiques dels membres que la conformen, es pot parlar de xarxa governamental, no governamental o interinstitucional.

Aquesta tipologia es caracteritza perquè a l’hora de la seva creació cal posar tots els recursos i esforços necessaris per tal de consolidar, a llarg termini, el model de cooperació entre les organitzacions. Un model que va més enllà de les persones que integren cadascuna de les entitats en cada moment.

1.3. Xarxa mixta

Es tracta d’una agrupació formada tant per persones a títol individual com per organitzacions i entitats de naturalesa diferent.

Sovint, aquesta sorgeix com una resposta a una situació o reivindicació concreta i els membres integrants –independent de la seva naturalesa- actuen de manera molt coordinada per tal d’executar les accions i campanyes previstes.

2.1. Xarxa temàtica

Està conformada per persones i/o organitzacions que comparteixen un mateix tema d’interès i camp d’activitat, independentment que treballin o no al mateix territori.

Aquesta xarxa proporciona als seus integrats una gran capacitat d’incidència, ja que possibilita multiplicar i rendibilitzar els coneixements i experiència, així com realitzar projectes amb un major abast. A més, també permet incrementar la influència social davant les administracions públiques i potenciar les seves relacions amb els mitjans de comunicació i altres actors socials.

2.2. Xarxa territorial

En aquest cas, es tracta de persones i/o organitzacions que comparteixen un mateix territori d’acció, independentment que treballin o no amb el mateix camp o col·lectiu.

Aquesta xarxa proporciona als seus integrats una gran capacitat d’incidència en el seu entorn i permet arribar a un major nombre de sectors i persones. Així mateix, el desenvolupament d’una perspectiva integral també permet augmentar la capacitat de reivindicació i de resposta ràpida davant les necessitats i problemàtiques pròximes. 

Finalment, assenyalar que en aquest tipus de xarxa la comunicació i el coneixement mutu –així com el respecte a la diferència i la presa de decisions per consens- són elements cabdals per al bon funcionament.

3.1. Xarxa “núvol de mosquit”

Aquest tipus de xarxa no té un únic nucli central de relació, sinó que cada persona o organització està vinculada directament amb la resta de persones i entitats que la configuren. D’aquesta manera, les relacions entre les parts no necessàriament ha de ser formal, sinó que la vinculació és flexible. De fet, els membres acostumen a ser del mateix tipus (àmbit de treball, territori, dimensió, etc.), cosa que facilita l’establiment de relacions horitzontals entre ells.

Una altra característica és que necessiten que més d’una persona o entitat es comprometi a promoure iniciatives de forma simultània per l’assoliment del seus objectius, generalment molt concrets i operatius.  En aquest sentit, cal tenir present que la manca d’una estructura clara i definida de presa de decisions fa que sigui necessari el debat i consens entre les parts, cosa que li resta agilitat.

Aquesta manca d’estructura formal també afecta a la visibilització de la mateixa, però permet que la informació flueixi entre els membres que la integren.

3.2. Xarxa vertical

Aquest model es basa en l’existència d’un únic nucli central de decisió i gestió, amb participació de representants de les diferents entitats membres. De fet, sovint, hi ha una estructura- amb pressupost propi-- que s’encarrega de centralitzar les relacions bidireccionals dels membres i la informació acostuma a circular “de dalt cap a baix”.

Així, per tal que funcioni, es requereix d’ una estructura força jerarquitzada i normativitzada, amb nivells i mecanismes de participació definits  i amb representats que decideixen en nom de la xarxa. D’aquesta manera, els òrgans de direcció de les organitzacions participants s’han d’implicar a la xarxa.

Finalment, assenyalar que aquesta tipologia també es caracteritza pel poc contacte multidireccional entre els membres, generant-se alts nivell de desconeixement.

3.3. Xarxa horitzontal

Aquest tipus de xarxa es caracteritza per la relació directa i horitzontal entre els membres. Però, a diferència del núvol mosquit, aquesta està estructurada.

En concret, acostuma a comptar amb un nucli o equip central que s’encarrega de donar unitat a les accions, concretar els interessos, coordinar les accions, dinamitzar les relacions i afavorir la participació. Aquest equip respon davant l’assemblea que els ha escollit.  I tots els membres que participen a la xarxa compten amb mecanismes de control i avaluació de la gestió desenvolupada per part d’aquest nucli. Així, es pot dir que les relacions que s’estableixen són tant verticals (membres i equip central) com horitzontals (entre les entitats que la configuren), en funció de les necessitats o tipus d’accions que es desenvolupin.

DE LA RIVA, F.; MORENO, A. Xarxes associatives: sumar forces per multiplicar resultats. Cornellà de Llobregat: Edex- Fundació Esplai, 2002. Quaderns Pràctics, 4