L’estat del Tercer Sector Social a Catalunya (2013)

En l’anuari del 2013 s’ha posat el focus en l’impacte de la crisis en les organitzacions del tercer sector, ja sigui per l’efecte de les limitacions pressupostàries en les entitats com el rol de les entitats en la situació actual.

Per a assolir aquest objectiu es realitzà una enquesta a 738 organitzacions de Catalunya entre els dies 15 de novembre de 2012 i el 22 de març de 2013.

S’evidencia que, malgrat el tercer sector viu moments de canvis dins d’un context de crisi econòmica, aquesta raó, per si sola, no explica la situació actual, sinó que hem de tenir en compte l’evolució del sector en els darrers anys. En concret, la publicació defineix 5 fases que expliquen la creació, evolució i situació actual del sector:

• Fins a l’any 1978 existeixen entitats històriques o moviments civils en la clandestinitat.
• A la dècada dels anys 80 es construeix el tercer sector social tot constituint-se jurídicament un gran nombre d’organitzacions i es genera activisme basat en temps i recursos propis.
• A la dècada dels 90 es vertebra el tercer sector social tot professionalitzant-se i gestionant prestació de serveis.
• A la primera dècada dels 2000 es consolida el tercer sector, creixent en estructura i organització.
• Actualment ens trobem en un canvi d’època amb la necessitat d’enfortir el sector.

Al llarg d’aquesta evolució el tercer sector social s’ha caracteritzat per la seva capacitat per identificar el sorgiment de noves necessitats socials i donar-hi resposta. Aquesta sensibilitat i proximitat a les necessitats socials ha portat a les organitzacions a prestar serveis amb la finalitat de complir la seva missió.

Per altra banda també hi ha hagut un augment considerable entre les entitats de segon nivell o superior en la voluntat d’assumir rols d’interlocució (que inclou la voluntat d’incidència política), arribant actualment al 94% de les mateixes.

Actualment, el tercer sector social s’ha vist afectat per una reducció d’ingressos, en un moment en què creix la necessitat d’inversió social. Aquesta reducció es deu, en part, a la disminució de l’inversió pública (el 48% de les entitats afirmen que en els darrers 3 anys ha disminuït la inversió pública a la seva entitat).

En aquest context de reducció d’ingressos, les organitzacions del tercer sector social estan prenent consciència de la necessitat de millorar el seu funcionament i gestió. Cal tenir en compte que tradicionalment el sector estava més orientat a l’acció que a la planificació.

De tota manera, s’evidencia que no totes les organitzacions del tercer sector s’han vist afectades de la mateixa manera per la crisis, essent les mitjanes (les que compten amb uns pocs treballadors i alguns projectes amb finançament públic) les que estan reben més incidència.

Malgrat en la primera dècada del segle XXI el tercer sector social ha viscut una evolució caracteritzada pel creixement i consolidació, en els darrers quatre anys s’ha fet evident el pes de la crisi. Un fenomen que ha comportat un augment de les persones beneficiàries dels serveis oferts i del nombre de persones voluntàries, però, a la vegada, ha fet que el nombre d'entitat i dels nombre de professionals es redueixi.

Tenint en compte aquesta situació, es realitza una fotografia de la realitat actual en base al col·lectiu beneficiari. Com es pot veure en el gràfic, la majoria de les organitzacions catalanes atenen principalment a persones amb discapacitat, persones grans, dones i infants i joves, representant el 62% de les organitzacions (font: anuari del tercer sector pg. 28).

Si s’analitza les persones voluntàries en funció del col·lectiu, es pot comprovar que el 51% atenen a persones malaltes i infants i joves (font: anuari del tercer sector pg. 28).

En tots els casos els serveis més oferts als col·lectius és el d’informació i orientació, exceptuant als infants i joves, que el servei més ofert és el relacionat amb l’educació en temps de lleure, i les persones malaltes, en què s’ofereixen majoritàriament serveis d’atenció psicosocial.

3.1 Les persones

Aquesta atenció ha estat possible gràcies a la implicació de persones voluntàries (que mostra una tendència a l’augment des de l’inici de la crisis). Es demostra que les entitats que compten amb voluntaris ha anat avançat mínimament  (passant del 83% a l’anuari del 2011 al 87% al del 2013) i un augment considerable d’organitzacions que compten amb persones contractades (establint-se equilibri entre els dos darrers anuaris i un augment important des del llibre blanc del 2003).

El perfil de les persones voluntàries ha anat canviant en els darrers anys, arribant al 41% d’homes i constatant-se un augment de participació de les persones majors de 65 anys (a prop del 6%) i una disminució de la participació dels menors de 35 anys (8% aproximadament). La dedicació d’aquestes persones al servei també ha variat incrementant-se la proporció de voluntaris que dediquen menys de 5 hores setmanals.

Aquest augment del nombre de voluntaris i la diversificació dels perfils evidencia la importància creixent de les polítiques de gestió del voluntariat.

En relació a les persones remunerades s’evidencia que va existir un augment de la contractació fins a l’any 2009 (arribant als 120.000 contractes). A partir d’aquesta data es redueixen els contractes arribant, a l’any 2011, a nivells semblants al 2007. Al llarg d’aquest període es manté el mateix perfil de persones contractades, essent majoritàriament femení (el 70% de les contractacions corresponen a dones). Si tenim en compte la tipologia de contractes, s’observa que entre els anys 2007 i 2011 s’experimenta un descens del 5% dels indefinits i un augment del 8% dels temporals.

3.2 Els recursos econòmics

Analitzant l’evolució econòmica del tercer sector s’observa que existeix un creixement fins a l’any 2011 (arribant a 6.000.000.000€ representant el 2,8€ del PIB Català). Cal tenir en compte, però, que les dades donen a entendre que s’està produint una concentració econòmica entre les organitzacions de mida major.

També s’evidencien diferencies des de l’anuari del 2009, ja que la proporció de finançament privat ha augmentat un 5%, tot i la disminució de les quotes dels socis.

A continuació podeu trobar les 10 reflexions o reptes que estableix l'Anuari  per als propers anys.  

• Atendre més persones destinatàries amb recursos limitats: malgrat viure un moment amb una clara limitació de recursos, les entitats del tercer sector també ha experimentat un augment de persones beneficiàries dels seus serveis (augment de 430.000 persones des de l’any 2007). Aquesta situació evidencia la consolidació de la presència social en cobertura territorial, capacitat organitzativa, impacte social i incidència en polítiques públiques.

• Agent actiu de transformació social: es constata el compromís cap a la transformació social de les organitzacions del tercer sector social (el 89% de les entitats consultades es manifesten en aquest sentit).

• Guanyar protagonisme en la prestació de serveis a persones: en els darrers anys s’evidencia que en els processos de contractació de les administració pública als seus serveis adreçats a les persones han competit també organitzacions mercantils. En la mesura que es defineixin plecs de clàusules adients i del seguiment que es fa de l’acompliment dels compromisos, el tercer sector social podrà anar guanyant protagonisme com a prestador de serveis a les persones.

• Un sector vertebrat amb necessitat de més col·laboració: la vertebració territorial a través d’entitats de segon nivell porta al sector a un doble repte; a l’enfortiment de les entitats de segon nivell per a continuar tenint un paper clar en la vertebració del sector i a treballar per aconseguir combinar una actuació local amb estructures globalment compartides (per a millorar l’eficiència i l’aprofitament de recursos).

• Desenvolupar el paradigma de confiança en relació amb l’Administració Pública: la relació amb les administracions ha demanat a les entitats el seguiment de procediments burocràtics que ha condicionat l’activitat diària de les entitats. Cal avançar cap a una relació de confiança i el rol de les parts per a continuar essent una aliança útil.

• La complicitat social necessària: voluntariat i recursos. L’existència de les organitzacions s’explica per la complicitat social generada (a partir de voluntaris, recursos i la comunicació). El repte se centra en saber gestionar la complicitat social.

• Potenciar els equips tècnics: gestió de persones, marc laboral i noves competències. Dins del sector cal continuar treballant per aconseguir un marc laboral sostenible per a serveis i entitats que faciliti el desenvolupament de les persones treballadores i serveis.

• Millorar el funcionament de les organitzacions: Cal continuar avançant cap a millora del funcionament de les organitzacions des de l’eficiència de recursos i amb la implicació de les entitats de segon nivell.

• Visió estratègica o bon govern de les entitats: Reptes com el compromís organitzatiu dels membres dels òrgans de govern, la funció estratègica, la relació amb els equips tècnics, diversitat i renovació dels perfils, gestió de la informació o la cultura de l’avaluació, seran més fàcils d’afrontar si es compta amb una visió estratègica de l’entitat.

• Visibilitzar l’impacte social i econòmic a través de la medició de resultats i transparència: Fer visible l’impacte social de les organitzacions és essencial per tal de generar confiança. Tenir polítiques de transparència i la rendició de comptes continua sent un repte per a les entitats.

• Consulta la Noticia de la presentació
• Podeu consultar l'Anuari del Tercer Sector Social 2013.
• Podeu consultar el recurs de l’Anuari del 2011
• Podeu consultar el recurs de l’Anuari del 2009