9N: Dret a decidir i el seu marc jurídic II
Comparteix
Tal i com comentàvem en el recurs anterior, des de la signatura del Pacte Nacional pel Dret a decidir, el marc jurídic per dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya han estat la Llei de participació ciutadà i el Decret de convocatòria de la consulta pel 9 de novembre de 2014 fins a la seva posterior suspensió temporal per part de Tribunal Constitucional.
Analitzarem ara les conseqüències d’aquesta suspensió i les alternatives per tal de dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya el proper 9 de novembre des de l’incitava ciutadana.
Amb la Resolució 5/X, de 23 gener de 2013, el Parlament va expressar la voluntat política d’iniciar el procés per tal que els ciutadans de Catalunya poguessin exercir el dret a decidir el futur polític de Catalunya, atenent als principis de legitimitat democràtica, pluralisme i legalitat.
És la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, el marc jurídic del Decret 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de la consulta no referendària sobre el futur polític de Catalunya.
La Llei de participació ciutadana estableix en el seu títol II, que les autoritats competents de la Generalitat podran cridar els catalans, segons els requisits de la Llei relatius a les persones legitimades, perquè manifestin llur opinió mitjançant votació sobre una determinada actuació, decisió o política pública del seu àmbit competencial.
Entre els afers o matèries que poden ser consultats en una convocatòria a tot el territori de Catalunya, s’hi troben aquells, inclosos els d’especial rellevància col·lectiva per al pais, respecte dels quals la Generalitat té la potestat d’exercir la iniciativa formal davant de les institucions de l’Estat, tal com ho reconeixen els articles 87 i 166 de la Constitució i l’article 61 de l’Estatut.
Com a conseqüència dels fets descrits, el Decret, alhora que dóna compliment al mandat parlamentari i democràtic sorgit de les darreres eleccions catalanes, aprova la regulació necessària per fer efectiva la crida ciutadana i la subsegüent realització de la consulta, d’acord amb els requisits procedimentals que exigeix el capítol II de la Llei 10/2014 de 26 de setembre.
Aquest era el marc legal de la consulta popular no referendària fins el passat 29 de setembre, data en que el Govern espanyol va presentar recurs d’inconstitucionalitat vers la Llei de participació ciutadana i el seu posterior decret de convocatòria.
A partir d’ara analitzarem les conseqüències d’aquesta impugnació i l’escenari actual davant la consulta del proper 9 de novembre.
Conseqüències de la promulgació del decret de convocatòria
Un cop publicada la Llei de participació ciutadana, el passat 26 de setembre de 2014, i el Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària, de 27 de setembre de 2014, són automàticament bloquejats per part del Govern Espanyol davant el Tribunal Constitucional mitjançant dos recursos d’inconstitucionalitat contra la llei i el decret.
Els recursos es presenten el 29 de setembre i el Tribunal constitucional els accepta per providència, el mateix dia 29 de setembre, establint la suspensió dels dos textos.
Pel que fa a la Llei de participació ciutadà el Tribunal suspèn temporalment els articles 3 fins el 39 del seu articulat, restant vigent el títol III de la norma. En canvi el decret queda suspès en la seva totalitat.
La resposta del Tribunal Constitucional vers el recursos d’inconstitucionalitats plantejats pel Govern espanyol, suposa una suspensió temporal de les parts afectades per un termini de fins a cinc mesos, en que el tribunal haurà de ratificar o aixecar la suspensió.
Aquest fet deixa sense marc jurídic a la opció de poder exercir el dret a decidir de la ciutadania catalana pel procediment de la consulta popular no referendària.
L’argumentació del Govern espanyol front la inconstitucionalitat dels dos preceptes, gira al voltant de la convicció que el procediment de consulta popular es tractava d’un referèndum, i que per tant el Govern de la Generalitat de Catalunya no té competència per convocar i dur a terme referèndums. A més a més, afegeix que l’objecte de la consulta afecta directament a la sobirania nacional espanyola.
Impugnació del decret i marc jurídic actual
Un cop presentats els dos recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern espanyol contra la Llei de participació ciutadana i el Decret de convocatòria i decretada la seva suspensió temporal per part del Tribunal Constitucional, els advocats de la Generalitat presenten dos escrits presentant-se com a part en els recursos d’inconstitucionalitat contra la Llei de participació ciutadans i contra el decret de convocatòria.
En aquest escrits els advocats de la Generalitat de Catalunya en base a les competències exclusives que li atorga l’Estatut d’autonomia al Govern de la Generalitat en matèria de participació ciutadana, argumenten una vegada més, que el decret de convocatòria mai s’ha tracta com un referèndum i que la seva naturalesa i marc jurídic sempre ha estat el d’una consulta popular no referendària i per tant sol·licitaven l’aixecament d’aquesta suspensió temporal dels dos textos.
El Tribunal Constitucional ha desestimat aquestes dues peticions confirmant la seva suspensió temporal tant de la Llei de participació citada en la part relativa de l’article 3 al 39 del seu articulat i del Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària.
Davant aquest situació de bloqueig del procediment de consulta popular, el President de la Generalitat va manifestar en una compareixença informativa, el passat 14 d’octubre, la necessitat d’un nou canvi d’escenari pel tal de poder garantir el dret a decidir de la societat catalana.
El President va comunicar la seva voluntat de continuar amb el major consens polític possible, de poder fer una consulta i que aquesta es fes el 9 de novembre.
Respecte el nou marc legal que fa possible la consulta el proper 9 de novembre, cal destacar que tot i que el Tribunal Constitucional ha suspès la Llei de participació ciutadana, no ho ha fet en la seva totalitat. En concret el títol III relatiu als processos de participació ciutadana continua vigent i és en base al previst en l’article 40 i següents que s’empara el nou procediment de participació ciutadana del 9 de novembre de 2014.
Per aquest procediment de participació ciutadana el Govern ha estat l’encarregat de preparar tota la logística necessària per poder votar, però també ha estat necessari la convocatòria de més de 20.000 voluntaris i la col·laboració de les entitats i el Ajuntaments que donaven suport al dret a decidir.
També s’ha creat un Consell Nacional de Transició encarregat de garantir la transparència del procediment de participació ciutadana.
9N i el nou procediment de participació ciutadana
El procediment participatiu del 9N neix fruit de la suspensió temporal del procés consultiu sobre el futur polític de Catalunya engegat pel Govern de la Generalitat de la Catalunya.
El procediment participatiu s’empara doncs en el títol tercer de la Llei de participació ciutadà no suspès pel Tribunal constitucional, relatiu als processos de participació ciutadana, article 40 i següents de la Llei 10/2014 de 26 de setembre.
El procediment de participació ciutadà pel proper 9 de novembre estableix de nou:
- Qui pot participar
- La necessitat d’inscripció en el fitxer de participants
- I els procediments de participació
En relació a les persones que poden participar, són les que segueixen:
- Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 que disposin d’un document nacional d’identitat (DNI) on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.
Per participar-hi han de presentar el DNI vigent, no és vàlid el resguard del DNI en tràmit ja que no es pot identificar a la persona.
- Els catalans i les catalanes majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 que es trobin a l’exterior, que tinguin un document nacional d’identitat (DNI) on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya, o bé que presentin el DNI o passaport espanyol vigent juntament amb el comprovant d’inscripció en el Registre de catalans i catalanes a l’exterior o el Certificat del padró d’espanyols residents a l’exterior (PERE) en què consti l’adscripció territorial a Catalunya.
- Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 nacionals d’estats de la Unió Europea i d’altres estats que formin part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa (països signants de l’Acord). Per participar-hi han de presentar el document d’identitat o passaport vigent acompanyat del Certificat de registre de ciutadans de la Unió Europea, on consta el número d’identitat d’estranger i l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.
- Les persones majors de 16 anys el dia 9 de novembre de 2014 nacionals de tercers estats. Per participar-hi han de presentar el passaport vigent acompanyat de la targeta d’identitat d’estranger (TIE) vigent, on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.
Caldrà una inscripció en el fitxer de participants, que es farà en el moment de participar. Cada persona només podrà participar una vegada. La participació es personal i intransferible, és a dir no es pot delegar en un tercer.
Finalment s’estableixen dos mecanismes de participació un pels ciutadans que vulguin participar el 9 de novembre i un segon procediment de participació pels dies 10 fins el 25 de novembre.
Procediment de participació el dia 9 de novembre:
- Persones residents a Catalunya
Les persones residents a Catalunya poden participar el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores, en el local i la mesa de participació que tinguin assignats per raó de l'adreça de residència i del primer cognom. - Els catalans i les catalanes residents a l’exterior que vulguin votar el 9 de novembre a Catalunya i que tinguin un DNI en què consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya participen en la mesa i el punt de participació que els correspon en funció de l’adreça.
- Els catalans i les catalanes residents a l’exterior que vulguin votar a Catalunya i que no tinguin un DNI en què consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya participen en la seu habilitada a Barcelona al Passeig de Gràcia, 107 (Palau Robert).
- Catalans i catalanes a l’exterior
Els catalans i les catalanes que resideixin o es trobin temporalment a l’estranger, poden participar el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores (hora local), en els locals de participació habilitats a l’exterior.
Procediment de participació a Catalunya del 10 al 25 de novembre : Els dies hàbils entre el 10 i el 25 de novembre de 2014, les persones cridades a participar que no ho hagin pogut fer durant la jornada del 9 de novembre poden presentar les seves aportacions en el registre de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat de Catalunya.
La impugnació del procedimnet de participació ciutadana
Tot i l’exposat, el Govern espanyol s’ha tornat a mostrar contrari a la celebració de la consulta sobre el futur polític de Catalunya i el passat dilluns 27 d’octubre, el President del Govern espanyol va sol·licitar al Consell d’Estat que és pronunciés amb caràcter d’urgència sobre la impugnació del procediment participatiu.
El Consell d’Estat va acordar dijous 30 d’octubre per unanimitat un informe a favor de la impugnació del procediment participatiu del proper 9N.
Finalment ha estat aquest 31 d’octubre quan el Consell de Ministres ha acordat un nou recurs d’inconstitucionalitat contra el procediment participatiu del 9 de novembre, argumentant de nou la utilització per part del Govern de la Generalitat d’un referèndum encobert.
Des del Govern espanyol manté que el contingut de la pregunta establert en el Decret de convocatòria impugnat és el mateix i que la Generalitat s’hauria implicat en el nou procediment de participació ciutadana. Fonamenten aquest argument en el fet que el Govern de la Generalitat hauria cedit l’ús d’escoles publiques per celebrar el procediment participatiu, que hauria fet una crida a la participació mitjançant la Web del procediment participatiu, així com facilitat urnes i paperetes.
Per la seva banda, des de la Generalitat de Catalunya ja s’han anunciat accions contra el que es considera un abús de poder de l’executiu Espanyol.
