8 claus per a una comunicació basada en la justícia social

Els conflictes no apareixen de la nit al dia, tenen antecedents i causes que cal conèixer per afavorir la comprensió dels fets i la seva complexitat. 

Per tant, s’elaboraran peces periodístiques de format llarg que posin en context els conflictes i l’àrea geogràfica i que permetin al lector/a agafar perspectiva per entendre el que està passant en una dimensió global, relacionant les causes amb els fets presents i els futurs impactes en els països implicats. Es fugirà de la dictadura de l’emergència i de les cobertures estàndard per fer seguiment dels esdeveniments i aportar informació regularment sobre l’evolució de la situació. 

Per tal d’atraure l’atenció del lector/a, també és interessant exposar els problemes comuns i conèixer quin paper tenim nosaltres en aquest conflicte, com ens afecta i com hi hem influït, perquè el que passa al sud està relacionat amb el que passa al nord, i viceversa.

Quan s’expliqui un esdeveniment, s’apostarà sempre per la imparcialitat donant veu a totes les parts implicades: Persones afectades, governs, líders locals, organitzacions i col·lectius del sud, periodistes i experts/es en origen i testimonis.

Això permetrà facilitar tota la informació necessària al lector/a perquè es pugui fer una idea de la situació real i, a més, donar la paraula a les persones i actors implicats perquè expliquin les seves pròpies històries i siguin inclosos en la producció d’informació.

Per poder accedir a totes les fonts, és interessant establir sinergies amb periodistes i mitjans de comunicació dels països del sud.

Les narratives binàries simplifiquen massa i no ajuden a comprendre els problemes. Per tant, es fugirà sempre d’enfocaments basats únicament en la contraposició i en la creació de bàndols, per evitar així, emfatitzar les diferències que puguin existir entre diferents grups de persones i caure en l’ús d’estereotips per justificar i legitimar aquesta dicotomia.    

Un reportatge periodístic no és un publireportatge. Ha de donar informació i no només explicar què fan les organitzacions del nord allà on treballen. Per tant, es tractarà la situació més enllà de la comunicació vinculada únicament a les seves activitats.

En aquest esforç per evitar la 'oenegeització' de la informació internacional pot ser d’utilitat abordar la cooperació des de vessants múltiples, com l’econòmica, la política i la cultural i tractar projectes de fons que no se centrin només en l’activitat de l’organització.    

S’atorgarà importància al vocabulari utilitzat. La simplicitat i la uniformitat són símptomes de mal periodisme. Es parlarà de cooperació internacional des d’una visió global que no simplifiqui la problemàtica.

El llenguatge utilitzat es desmarcarà també d’expressions deshumanitzadores i de llenguatge assetjador i discriminatori que, per exemple, posi a una ètnia, raça o nacionalitat per sobre d’una altra.  

Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora d’elaborar un contingut és el material audiovisual que s’utilitzarà. Es faran servir imatges que no siguin discriminatòries ni fomentin l’odi o l’estigmatització d’un col·lectiu. Mostrar pobles i comunitats com a lluitadores, no només com a víctimes.

Totes les imatges hauran de ser lliures de drets o tenir el consentiment previ dels protagonistes. Si apareixen menors d’edat, caldrà el permís previ de la persona responsable de l’infant.

Cal trencar amb les visions androcèntriques que posicionen l’home per sobre de la dona. Per a fer-ho possible, s’inclourà, sempre que es pugui, les dones com a subjecte de drets, es tindrà en compte la seva expertesa i testimoniatge i es procurarà establir una presència paritària entre homes i dones tant al text com a les imatges.

També s’evitaran tota mena d’estereotips o imatges que incitin a l’assetjament o fomentin actituds masclistes.

Quant als menors, és important incloure la seva opinió i testimoni en els casos que els afecten. Ara bé, es tindrà una especial cura amb les imatges i testimonis d’infants i s’evitarà sempre l’ús sensacionalista d'aquests. La dignitat de la infància i els seus drets han de prevaldre sobre qualsevol altra consideració.

En la mesura del possible, s’oferirà una mirada periodística crítica per contribuir a la reflexió. No hi haurà prou en relatar el conflicte, caldrà posar en valor les bones pràctiques i les propostes de la societat civil, persones expertes i ciutadania afectada per revertir la situació.