Nani Vall-llosera: "Prevenir el càncer és més una decisió política que sanitària"

Nani Vall-llosera és metgessa de l’atenció primària. Una “metgessa de família” al barri del Bon Pastor, on intenta prevenir i tractar malalties però també buscar la causa i els determinants socials que les provoquen. En plena sisena onada de covid, Vall-llosera afirma que ha arribat a fer 70 visites mèdiques en un sol dia.

Quan parlem de prevenció i tractament de malalties greus com el càncer, Vall-llosera aposta per dotar de més recursos i autonomia a l’atenció primària, per davant de cribratges poblacionals. Per aquesta integrant del Fòrum Català d'Atenció Primària, “prevenir el càncer és més una decisió política que sanitària”, assegura, una decisió que afecta al model de producció, de transport i a l’eliminació de les desigualtats i la pobresa.

Quina incidència ha tingut la pandèmia en el tractament i prevenció de càncer en l’atenció primària?

No hi ha prou dades per tenir una imatge completa. Sabem que hi ha gent que ha endarrerit la consulta per la por a visitar-se en un context de pandèmia. Per altra banda el sistema sanitari ha estat molt orientat a covid i, segurament, menys accessible a altres motius de consulta.

També s’ha incrementat el temps d’espera per a proves diagnòstiques i visites. Quan a la consulta tenim sospites, pacients amb indicis de malaltia que obliguen a estudiar amb celeritat, sabem que les proves s’atendran amb demores molt altes. Parlem de TACs, colonoscòpies, visites a especialistes. Les llistes d’espera han augmentat molt i la comunicació amb l’hospital ha empitjorat.

Podem intuir que els propers mesos no seran gaire favorables per una detecció precoç.

Aquest impacte es veurà en el futur. Hem de pensar que els càncers, en un percentatge altíssim, es determinen per l’estil i condiciones de vida. Es tracta de factors que han tingut un gran deteriorament al llarg de la pandèmia. També hi ha una càrrega de factors genètics que són difícils de preveure i incidir-hi.

No fumar, no beure, fer esport i tenir una dieta sana, és la millor prevenció del càncer. I això té un clar paper de classe.

En podries posar algun exemple?

Els homes pobres moren més de càncer de pulmó. Les dones pobres pateixen més càncer de cèrvix que les riques. A nivell d’alimentació, les dietes pobres en vegetals o aquelles que tenen un excés de carn augmenten el risc de càncer. Hi ha un gradient de classe que fa que tots aquests factors siguin clau.

Qui s’exposa més al tabac? Les classes socials més pobres. Les oportunitats de deixar de fumar també tenen gradients. Aquella gent que no té expectatives, que té més dificultats vitals, ho té més complicat. Les opcions per deixar-ho no són les mateixes.

"No fumar, no beure, fer esport i tenir una dieta sana, és la millor prevenció del càncer. I això té un clar paper de classe"

Com s’incideix en opcions individuals que estan condicionades per factors socials?

En les consultes no hem de revictimitzar les persones culpabilitzant-les d’estils de vida condicionats per la seva situació de pobresa, precarietat laboral o exclusió social, però sí donar tota l’ajuda per deixar-ho. Des de les consultes individuals es poden donar consells perquè la gent no comenci a fumar o animar-la a deixar-ho. Però l’accent cal posar-lo en educació, en salut pública.

Nosaltres hem d’animar a que la persona triï opcions el més saludables possibles, però l’efecte és limitat. Ara estem parlant de càncer però una de les malalties més freqüents és la diabetis. Quines recomanacions hem de fer a algú que recull aliments del rebost solidari o que treballa 12 hores al dia? L’atenció primària, en tant que vincle estable, permet que ajustem les nostres recomanacions al màxim des del coneixement de la persona.

Quins són els perill de no tenir en compte els determinants socials?

Hi ha discursos mainstream que posen les decisions individuals sense tenir en compte les causes, que són socials. Per exemple, a vegades hi ha qui diu que s’ha de cobrar o no donar atenció a aquelles persones que fumen. Fumar o no fumar no és només una decisió individual, està condicionada per l’educació que has rebut, per l’ambient on vius, per la teva feina o per no tenir-ne. Les condicions socials emmalalteixen a les persones, la pobresa emmalalteix i mata.

Hi ha més causes importants que determinin la nostra salut?

Determinats productes de la industria agroalimentària que són cancerígens, com alguns fertilitzants i productes químics. També la contaminació, l’aire que respirem, que té a veure amb el model productiu, la indústria automobilística i el model de transport. Prevenir el càncer és més una decisió política que sanitària.

"Les condicions socials emmalalteixen a les persones, la pobresa emmalalteix i mata"

El cribratges ajuden a fer una prevenció massiva?

Hi ha poca evidència científica favorable per recomanar cribratges en població en general sense símptomes. Els cribratges sovint augmenten la detecció però en la majoria dels casos no fan baixar la mortalitat. Un cas molt diferent és el d’aquelles persones amb símptomes o antecedents familiars o personals, on sí que es crucial fer proves.

I com afecta a l’atenció primària?

Gran part del problema que té l’atenció primària per donar una atenció adequada és de manca de recursos i de poder. Per exemple, actualment el programa de cribratge de càncer de colon a les farmàcies  a través de la prova de sang oculta en femta, permet fer una colonoscòpia abans que quan al CAP tenim indicis o sospita clara d’un càncer de colon.  Aquest programa de cribratge, per exemple, té prioritat per davant de l’atenció primària.

No pot ser que una sospita clínica individual a l’atenció primària vagi per darrera de programes poblacionals, per manca de recursos. El mes d’agost del 2020 vaig demanar una colonoscòpia per una pacient que es va fer el juny de 2021. En insistir, després de veure que la pacient havia perdut 16 kg en pocs mesos, la van avançar un mes.

"Gran part del problema que té l’atenció primària per donar una atenció adequada és de manca de recursos i de poder"

Tenim hàbits més nocius a causa de la pandèmia?

No tenim dades concretes. Sí que s’ha vist que ha augmentat el sobrepès, sobretot a causa de la mala alimentació i el sedentarisme. També hem vist més malestars psicològics i descompensacions en persones amb problemes de salut mental greu.

La pandèmia ha tingut unes conseqüències covid i no-covid sobre la salut de la població general que es podran veure en dades d’aquí uns anys, amb una mica més de perspectiva. De totes formes sí que s’han publicat estudis que posen en evidència un pitjor control de les malalties cròniques.

I sobre les defuncions?

Sí que hi ha excés de mortalitat, un increment que va més enllà de les morts per covid. Això vol dir que ha augmentat la mortalitat per altres causes. Poden ser càncer, suïcidis, ictus... ho sabrem en els propers anys.

Per posar un exemple de què estem parlant, l’altre dia vaig visitar un noi que tenia una paràlisi des de fa 3 setmanes. Els seus condicionants socials van fer que endarrerís el contacte amb el sistema sanitari: soledat, manca de suport social, ningú que li digués d’anar al metge.