'Escanyagats': el projecte de conservació de l'espinós, un peix emblemàtic en perill d’extinció

L'espinós (Gasterosteus aculeatus), també conegut com a escanyagats o punxoset, és un peix d'aigua dolça que es caracteritza per una sèrie de trets biològics que el distingeixen d'altres peixos. A l'època de reproducció té un dimorfisme sexual ben marcat, construeix nius i fa danses nupcials. A nivell físic, té plaques òssies en lloc d'escames i unes espines dorsals i a les aletes pectorals que li donen el nom. Aquesta espècie, però, es troba en perill d'extinció a Catalunya, ja que moltes poblacions estan en regressió o fins i tot han desaparegut.

Per tractar d'evitar la seva desaparició al nostre país, l'Associació la Sorellona, una entitat ambiental que duu a terme diversos projectes d'educació ambiental, projectes de conservació d'espècies i voluntariat a la natura, i que desenvolupa part de la seva activitat al Baix Empordà, realitza des de 2019 el projecte 'Escanyagats' dedicat a la conservació d'aquesta espècie i evitar l'extinció de les últimes poblacions a Catalunya. El projecte també vol donar a conèixer aquest peix, poc coneguda entre la ciutadania, així com la seva situació.

El projecte 'Escanyagats' tracta de conservar les últimes poblacions de l'espinós a les rieres de la conca mediterrània. Iago Pérez, membre de la Sorellona, assenyala que, a Catalunya, fa unes dècades encara hi havia poblacions a rius de la província de Barcelona o Tarragona. Avui dia, però, al nostre país només hi sobreviuen poblacions a alguns petits espais a l'Ebre i, sobretot, a Girona, on es troben les millors poblacions. És a Girona on, precisament, la Sorellona duu a terme el projecte intentar conservar l'espinós.

Pérez explica que el seguiment que es va fer en aquestes poblacions d'espinosos a Girona va determinar que es trobaven en regressió i, per tant, en risc de perill d'extinció. "Aquest va ser un dels motius pel qual vam començar el projecte 'Escanyagats' a Girona", manifesta.

Estratègies de conservació

Des de l'Associació la Sorellona, Pérez valora positivament un projecte que recentment ha agafat impuls gràcies al suport de CaixaBank a través de la 'Convocatòria de Medi ambient 2021'. A banda de la comunicació i la divulgació, l'entitat duu a terme estratègies envers el peix per evitar la regressió de les poblacions de l'espinós, com ara el trasllat d'espinosos cap a basses on, una vegada es reprodueixin, es puguin traslladar a trams fluvials amb presència històrica de l'espècie, però també a reforçar poblacions actuals.

En aquest sentit, l'entitat ha signat un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Girona per crear i consolidar nuclis d'espinós en basses ornamentals de la ciutat amb condicions òptimes per a l'espècie. Aquests espais serviran de refugi i hàbitat reproductor.

Una altra estratègia que duu a terme l'entitat dins del projecte 'Escanyagats' és la migració assistida. "Es tracta de traslladar espinosos des de trams de riu on encara hi ha bones poblacions, cap a trams de riu on hi havia presència històrica de l'espinós, però on ha anat desapareixent per causes que creiem que ara estan solventades", explica. "Un cop els hem traslladat, fem seguiment per veure si han colonitzat el nou tram de riu", manifesta.

Quant al resultat d'ambdues estratègies, Pérez manifesta que estan donant bons resultats. "Hem estat veient que als trams de rieres on hem alliberat espinosos, almenys el 50% les hem tornat a trobar", detalla. "L'àrea de distribució de l'animal ha augmentat", afegeix, tot i que recorda que en altres rieres no ha funcionat. En el cas de l'estratègia de reproducció a basses, Pérez admet que els resultats els han sorprès positivament. "A basses on havíem alliberat un centenar d'espinosos actualment es troben milers", sosté Pérez.