Karles Martinoy: "L'única manera que la gent no treballés com a mercenària era que se sentís el producte seu"

Karles Martinoy és soci de Coop de Click, una cooperativa d'artesania informàtica que treballa per al sector agrari situada a Celrà, el Gironès.

Què és això de l'artesania informàtica?

No és un concepte inventat per nosaltres, és americà. No fem un producte informàtic tancat, que es ven i s'ha acabat. Fem unes eines que anem adaptant a les necessitats del client amb una programació a mida.

Per què?

Perquè treballem per al sector agrari. Comercialitzem un servei que té un pagament per ús. Aquest programa ajuda els productors a registrar tota aquella informació que els fa falta per complir les diferents normatives de producció agrària que cada vegada són més exigents amb temes com la manipulació alimentària, la fertilització del sòl, la sostenibilitat...

Com vau néixer?

És complicat. La cooperativa té 25 anys. Es va muntar per fer projectes multimèdia i no va funcionar. La feien servir diferents professionals desenvolupadors. Compartien estructura i facturaven conjuntament, però tenien projectes diferents. El 2005 vaig entrar jo, que tenia un producte, que era aquest programa amb el qual treballem actualment.

Per què vas portar el producte a la cooperativa?

L'havia construït com a autònom. La feina se'm va disparar i vaig contractar gent, però la forma no m'agradava i vaig decidir que el producte fos de tots. Va arribar un punt en què la gent va aparcar els seus projectes i vam passar a dedicar-nos gairebé exclusivament a aquest.

Vas liderar una transformació. No hi va haver conflictes?

De cop i volta, li has de dir a la gent que ha de deixar de ser treballadora i cobrar en funció del que generem. Però és que jo no volia seguir amb l’altre format. La gent treballava com a mercenaris, i marxaven si els pagaven més, que és una cosa que encara passa. L'única manera és que se sentin el producte seu. El programa és d'aquells que el mantenen i el fan seu. El que li dona valor són les persones que hi ha al darrere. Gràcies a la cooperativa hem aconseguit un equip estable.

Heu aconseguit igualar els sous de les empreses capitalistes?

No estem al nivell del que s’està pagant, però estem arribant al punt d’equilibri. Estem en camí. Aquesta diferència se supleix d’una altra manera. 

Quina relació teniu amb les persones que fan servir el programa?

Tenim una relació molt propera amb el client. Són enginyers agrònoms que, amb el nostre programa, donen servei a tots aquells productors que assessoren. Cal dir que la mare del programa inicial van ser els agrònoms que produïen pomes a Girona cap a l'any 2000. Comença perquè es va formar una taula en què agrònoms de diferents empreses compartien coneixement i desenvolupaven el producte.

Sempre ha tingut aquest caire col·laboratiu i tothom qui ha entrat hi veu la seva part. El client també se sent seu el programa perquè veu que les idees que aporta es materialitzen. Creix segons les necessitats que ens demanen o els canvis de normativa. Qui dirigeix el creixement del programa no som nosaltres.

Quin impacte social teniu?

Intentem facilitar la introducció de les noves tecnologies en un sector en què costa molt que arribin. Hem de pensar que la mitjana d’edat de les explotacions agràries és molt alta, és una generació que no està massa digitalitzada. Tota aquesta feina li ha de fer el tècnic. Nosaltres ajudem a simplificar molt la paperassa que han de generar que cada vegada és complicada. Tenim un impacte social per simplificar la feina.

"Intentem facilitar la introducció de les noves tecnologies en un sector en què costa molt que arribin"

I també ajudem a implementar models matemàtics per predicció de plagues i malalties. El posem a disposició del tècnic i junts l'acabem d’ajustar perquè funcioni bé en aquella zona.

Algun projecte d'exemple?

Amb el celler Domenys, cooperativa del Penedès vam fer Domenio Vitis, que va guanyar un premi PITA de la Generalitat. Serveix per optimitzar la verema, per decidir què collirem primer i com ho collirem. Vam fer una peça sobre el nostre software perquè puguin organitzar-se per obtenir una producció millor i pagar millors els socis.

És curiós que sempre utilitzeu la mateixa base informàtica.

Tu tens un nucli i, a partir d’un catàleg de plantacions, hi pots afegir tasques. A partir de la informació que es recull, ens demanen mòduls específics. Cada client decideix els atributs.

Sembla que parli de la terra i no de programació.

Ara hi ha un concepte que en diuen el doble digital. Jo tinc una plantació física però tinc un doble digital on vaig guardant tot el que vaig fent i tinc tota la informació. Per normativa han de guardar moltíssima informació: quina varietat és, quin dia s'ha plantat, cada vegada que reguen, cada vegada que abonen, cada vegada que el tècnic fa una visita... Ja que la normativa ens obliga a guardar dades, hem de pensar què més en podem fer.

"Ja que la normativa ens obliga a guardar dades, hem de pensar què més en podem fer"

Que poc bucòlic, no, això de treballar la terra?

Sí. No sé com no es queixen més, però gràcies a això vivim.

És un prejudici que el sector agrari no està massa digitalitzat?

Estem vivint una època complexa. Per un costat, tenim el gran productor, molt digitalitzat i, per altra, les petites explotacions, poc digitalitzades, però que ho estan havent de fer sí o sí. Ja no hi ha pagesos, són explotacions agràries que s'estan digitalitzant perquè l'administració els obliga. Molta pagesia ha hagut de plegar perquè no era sostenible pel preu del mercat. Queden pocs tractors que no vagin guiats per sistema de satèl·lit. S'ha anat molt de pressa amb la digitalització. 

També depèn del producte. Vam començar amb la poma perquè s'exportava, i els exigien el document de traçabilitat per saber com l'havien fet.

No sou a les xarxes.

És una assignatura pendent. Tenim la pàgina web hesperides.farm, que és la web del nostre producte, i coopdeclick.com, que és una pàgina estàtica. Fem tot el que podem fer i no podem fer més. I a poc a poc anem creixent. 

Teniu clients. Potser no necessiteu aquesta comunicació?

Sempre has d’explicar allò que fas, i per això som aquí, tot i que tinc una agenda molt ocupada perquè els arbres comencen a florir, i ara és quan apreta més la feina. El sector no és tan gran, ens coneixen. Anem creixent orgànicament. Ara ha sortit competència, i hem de començar a comunicar millor. Aquesta setmana fem un curs de comunicació a l’Ateneu Cooperatiu. Ens han ajudat amb moltes coses. I engegarem un pla de comunicació, però és una feinada. Hem de comunicar per créixer una mica més.

Però no gaire?

El problema del creixement és que jo tinc unes hores per treballar, no em puc prendre més hores perquè llavors no visc.

S'ha de contractar gent.

Agafar gent torna a ser un problema perquè els perfils tècnics van molt demandats. La gent ha de venir amb uns valors i no pot ser "Jo vull guanyar més", ha de ser "Jo vull tenir un impacte social en la pagesia". És evident que ens hem de guanyar la vida, però no pot ser que per davant vagin els diners, un cop hem cobert les necessitats bàsiques.

Sou tot homes?

No hi ha dones. No en trobem. No ens arriben. Cada any agafem dos alumnes com a mínim per fer pràctiques i no ens arriben mai perfils de dones. És un drama. I ens fa falta aquesta visió que teniu. Les esperem. Algú està fent alguna cosa malament, no?