Sergi Pestaña: “Hi ha molta desinformació i molts tabús quan es parla d’asexualitat”
Comparteix
Segons l'ACA, l'asexualitat és una orientació que consisteix a no sentir atracció sexual. Font: Pexels. 
La pressió social que viuen les persones asexuals les pot portar moltes vegades a qüestionar la seva pròpia validesa. Font: Pexels.
El membre de l'Associació Catalana d'Asexuals (ACA) reconeix que encara falten referents, però té una visió positiva del futur i considera que cada vegada s'estan teixint més aliances amb la resta del col·lectiu LGTBIQA+.
L’Associació Catalana d’Asexuals (ACA) és una entitat sense ànim de lucre que treballa per representar les necessitats i els interessos de les persones asexuals, així com per evitar les discriminacions que pateixen encara avui dia.
Sergi Pestaña Lorman forma part d’aquesta entitat que va néixer l'any 2017, el mateix en què va celebrar-se la Conferència Internacional de Drets Humans Madrid Summit, on es va acordar l’ús de les sigles LGTBIQA+.
Què és l’asexualitat o l’espectre asexual?
L'asexualitat és una orientació sexual que consisteix a no sentir atracció sexual. Cal destacar el fet que ser asexual no implica necessàriament ser antisexual, i és aquí on l'asexualitat es defineix com un espectre ampli, en el qual hi tenen cabuda diferents identitats emmarcades sempre dins del paraigua de l'asexualitat.
Com qualsevol altre espectre, no tot és blanc o negre, i moltes persones asexuals poden tenir relacions i conductes favorables a nivell sexual. En aquest cas, estaríem parlant de la grisexualitat (persones dins de la part grisa de l'espectre asexual, que senten atracció sexual amb una freqüència o intensitat tan baixa que se surt dels paràmetres normatius).
Vivim a una societat sexocèntrica? Quin impacte té això en les persones asexuals?
Sens dubte, ens ha tocat viure en una societat alonormativa (sent l'alosexualitat l'extrem oposat de l'asexualitat) i amatonormativa (concepte que defineix la pressió social per tenir una parella romàntica). Totes dues normativitats es donen de la mà i confeccionen la societat sexocèntrica que tenim a occident.
Tot això ens afecta especialment a les persones asexuals i/o arromàntiques (persones que no senten atracció romàntica), ja que ens toca bregar amb una pressió social que en molts casos ens sobrepassa, ens porta a qüestionar-nos la nostra validesa com a individus i, en definitiva, ens invisibilitza.
Quins mites segueixen existint a l’imaginari col·lectiu respecte de l’asexualitat i com podem treballar per erradicar-los?
Per desgràcia hi ha molta desinformació i molts tabús quan es parla d'asexualitat. Es dona per fet que tots els asexuals sentim aversió pel sexe, o es pressuposa que l'asexualitat no és una orientació sexual, sinó més aviat una conducta triada, moltes vegades derivada de traumes o males experiències, semblant a un celibat. I res més lluny de la realitat.
És una orientació sexual plenament vàlida, amb les seves complexitats i particularitats. D'aquí la gran importància de l'activisme. És vital que la gent pugui tenir referents asexuals per erradicar els tabús i, sobretot, perquè es deixi de patologitzar la nostra orientació sexual. Aquí entra en joc la inclusió del col·lectiu asexual dins de la comunitat LGTBIQA+, sent aquest un bon moment per crear sinergies dins de la comunitat i així guanyar visibilitat i suport.
Un altre símbol prou conegut és el triangle d'AVEN (2001).
— Associació Catalana d'Asexuals (@asexualitat) October 27, 2020
Està basat en l'escala de Kinsey, amb la incorporació de l'espectre asexual. Verticalment es representa la intensitat de l'atracció i horitzontalment la direcció d'aquesta cap als gèneres semblants o diferents.
5/7 pic.twitter.com/mPYSq0J4y0
Quina és la vostra tasca principal actualment?
La nostra labor com a ACA és donar suport i fomentar la unitat del col·lectiu asexual. Com a punts clau, busquem visibilitzar, desestigmatitzar i divulgar l'asexualitat com a orientació sexual. De la mateixa manera, volem denunciar la discriminació i els possibles abusos que les persones asexuals reben pel fet de ser-ho. Tot això, amb la intenció de treballar per la defensa dels drets humans, especialment per a la comunitat LGTBIQA+.
Al vostre web feu una cronologia de la història de l’asexualitat. Per què és important recuperar aquesta memòria?
És important recordar que l'asexualitat, igual que qualsevol altra orientació sexual, sempre ha existit. Les lluites recents del col·lectiu LGTBIQA+ acaben sent les de la comunitat asexual, ja que nosaltres som també dissidents quant a sexualitat. A molts els sorprendrà saber que el primer manifest asexual data de l'any 1972.
Sergi Pestaña: "A molts els sorprendrà saber que el primer manifest asexual data de l'any 1972".
Recentment, s’ha celebrat el Dia Internacional per l’Alliberament LGTBIQA+, però pràcticament no hem vist la ‘A’ a cap cartell. Per què?
Encara que lenta, l'acceptació dins del col·lectiu LGTBIQA+ comença a ser un fet. Queda molt per fer, ja que, com comentes, la ‘A’ segueix sense aparèixer en molts dels eslògans o pancartes presents en el Dia de l'Orgull.
Sí que pot haver-hi una certa reticència en alguns sectors amb el fet que la ‘A’ sigui part activa del col·lectiu, imagino que per desconeixement o per por que els nostres valors no siguin prou ‘queer’, però sí que noto més presència en les manifestacions i en els mitjans de comunicació en comparació amb la nul·la representació que teníem fa només quatre o cinc anys. És molt bon senyal que s'estiguin començant a crear sinergies amb altres comunitats dins del col·lectiu LGTBIQA+. La tendència és clarament positiva.
S’apropa cada vegada més gent a l’associació? Què acostumen a cercar?
Per sort, sí. Les quedades que s'organitzen des de l’ACA reuneixen cada vegada més gent. Les persones que s'acosten a l'associació solen buscar una comunitat que les entengui, un grup on compartir vivències i reflexions. Hi ha gent que només ve buscant suport, intentant fugir de la mala praxi que el sector de la salut mental sol tenir amb les persones asexuals.
Quins referents d’activisme asexual hi ha actualment i per què són importants?
De parla hispana destacaria a Olivia Ávila (@oliviaavilaruiz), activista asexual a Instagram i Tik Tok. M'encanta el seu contingut, sap comunicar de manera clara i divertida. I de parla anglesa em quedo amb Ace Dad (@acedadadvice), ja que és increïble tota la informació que comparteix a Instagram sobre l'espectre asexual i com comunica i sintetitza temes que no són pas senzills d'abordar.
Amb ells he après moltíssim i continuo fent-ho cada dia, d'aquí la gran importància que tenen com a activistes i divulgadors. És just el que el col·lectiu asexual necessita, com més representació tinguem en els mitjans de comunicació, més acceptació rebrem com a col·lectiu. Falten encara molts referents en la cultura i en les xarxes socials, però segur que estan per arribar.
Afegeix un nou comentari