Oriol Porta: “Teníem clar que l’IMPACTE! havia de parlar de les vulneracions de drets a Ucraïna i Palestina”

La memòria històrica, la violència de gènere, l’empoderament femení, la migració, la xenofòbia i el colonialisme són alguns dels temes que les pantalles del Festival IMPACTE! mostraran al llarg de la seva quarta edició. Enguany, el tema principal és el dret a la pau, eix que connecta una programació que inclou 40 pel·lícules, 23 llargmetratges i 17 curtmetratges. Aquestes peces audiovisuals denunciaran la situació d’ocupació que pateixen Palestina i Ucraïna i els greus conflictes que colpegen les regions, així com la flagrant vulneració de drets que impacten en les seves poblacions i l’amenaça per a la pau mundial que suposen.

El format del festival es conserva híbrid: en format presencial fins al 20 d’abril, als Cinemes Girona de Barcelona, la sala ScreenBox de Lleida i el Centre de Lectura de Reus. I fins al 28 d’abril, en format en línia a través de la plataforma Filmin i el lloc web del festival. Hem parlat amb Oriol Porta, director del festival, per endinsar-nos en aquesta quarta edició del festival.

Per què heu escollit la temàtica ‘Dret a la pau. Palestina i Ucraïna’ per a aquesta quarta edició?

A la tardor de l’any passat va esclatar el conflicte a Gaza, i es va sumar a la vulneració de drets flagrant que s’està produint amb la guerra d’Ucraïna. Vam considerar que, com a festival de drets humans que som, era molt important tractar aquestes problemàtiques. 

Som conscients que la repressió cap a la població palestina és un problema que fa molts anys que dura, que no és res nou d’aquests mesos. Amb tot, cal continuar sent contundents amb la resposta. Per tant, enguany teníem clar que l’IMPACTE! havia de parlar de les vulneracions de drets a Ucraïna i Palestina.

A més, encara que fem èmfasi en Palestina i Ucraïna, pensem que no únicament havíem de tocar aquest tema i englobem aquesta quarta edició en el dret a la pau perquè creiem que és el que més ens vinculava amb nosaltres i amb qui som a IMPACTE!

Què és per vosaltres el dret a la pau?

En la Declaració Universal dels Drets Humans és implícit que la humanitat ha de gaudir d’estabilitat i d’una vida digna. Estem molt contents amb el rumb del festival i volem destacar una evidència: les guerres vulneren absolutament tots els nostres drets.

A més, pensem que el que més tenen en comú aquestes dues guerres, a Ucraïna i Palestina, són les afectacions i les vulneracions que pateix la ciutadania. S’ha d’entendre des de baix, des del punt de vista de totes aquestes persones que sofreixen les conseqüències de la guerra, a qui es vulneren els drets i no poden desenvolupar la seva vida pacíficament i amb normalitat.

Per què creieu que és tan important potenciar el cinema social?

Davant de totes aquestes violacions flagrants i fortíssimes de drets, la importància del cinema social i del Festival IMPACTE! és fer obrir els ulls i conscienciar la societat de l’impacte d’aquests conflictes. Cal actuar.

Per tant, per a nosaltres, el paper del cinema social és molt important. Volem denunciar, però també oferir una mirada alternativa. Per exemple, enguany projectem el film ‘Guerrers per la pau’, el qual parla del conflicte entre Palestina i Israel des del punt de vista d’una associació de jueus i palestins que col·laboren. És la prova real que aconseguir la pau és factible. 

Parlant de pel·lícules, heu organitzat el festival en diferents categories. Quins films destacaries de la programació d’enguany?

Sí, tenim 4 categories: memòria històrica i conflictes bèl·lics; violència de gènere i empoderament femení; migració, xenofòbia i colonialisme; i drets laborals. A banda de les seccions Palestina al cinema i La guerra a Ucraïna. Comptem amb una quarantena de films, és difícil destacar-ne només un de cada secció.

Tenim una pel·lícula anomenada ‘Un vas d’aigua per l’Elio’, de Pere Joan Ventura, que recupera la crueltat de la postguerra espanyola i el dret a la memòria històrica, que sembla que l’estat no acaba de complir. El protagonista del film és un guerriller italià que ve a Espanya per seguir la lluita contra Franco i desapareix. La seva família no en torna a saber mai més res.

Si parlem d’empoderament femení, quin film ens recomanes?

Una de les projeccions d’enguany que tracta aquest tema des d’una perspectiva poc dramàtica és ‘L'aficionada al futbol’, una pel·lícula iraniana que explica la història d’un grup de noies aficionades al futbol que se les empesquen per poder accedir als estadis i veure els partits. L’estat iranià ha prohibit que les dones puguin assistir a aquest tipus d’esdeveniments socials, per tant, no deixa enrere la reivindicació feminista. És un film molt vivencial i la protagonista és molt carismàtica.

És cert que dins del festival dominen els documentals, però també tenim ficció, animació i els formats que ens entrin. També donem importància a la part més cinematogràfica, cuidem el cinema i donem importància al vessant artístic. 

 "Englobem aquesta quarta edició en el dret a la pau perquè creiem que és el que més ens vinculava amb el festival"

Abordant el tema del cinema artístic, teniu en cartellera ‘Silenci sorollós’, una pel·lícula amb un plantejament una mica diferent.

Exacte. Aquest film és una òpera prima de la fotògrafa i artista polonesa Anna Konik. Explica la història de set persones subsaharianes que han arribat a Londres. És un documental, però transpira una sensibilitat i una creativitat diferents. No segueix les típiques directrius serioses d’un documental centrat en la migració. 

Té una essència original, interessant i és molt sensible. Les declaracions dels protagonistes són  molt íntimes i intel·ligents, i ofereix una mirada diferent i original sobre el fenomen de la migració.

Quines altres pel·lícules ens recomanaries?

Tenim un film que es diu ‘Gaza’, que mostra una idea del que era la vida normal abans de la guerra actual a Palestina, el 2018. Pretén oferir imatges de la quotidianitat que es respirava i de la vida de les persones, és molt humana i està molt centrada en els personatges.

Per acabar, comptem amb ‘El darrer aniversari’, del director afganès Navid Mahmoudi. Ficciona les pors d’una periodista molt implicada en la difusió dels drets de les dones i les nenes afganeses en el període d’ocupació nord-americana, en els dies que aquests abandonen l’Afganistan i quan els talibans reprenen el poder.

A banda de l’extensa programació cinematogràfica, també hi ha activitats especials durant el festival. Ens pots citar algun exemple?

Una de les grans novetats d’aquest any és que tenim una segona seu destacada, el Centre Cultural La Model, on projectem un petit cicle de tres films de temàtica carcerària. Són ‘Saint Gregory’, una història que ocorre a la presó de dones Djina, a Montenegro, durant la Iugoslàvia socialista de Tito. És una recopilació de les memòries d’algunes de les dones que van patir humiliacions i tortures.

El segon film és ‘Caça de fantasmes’, un híbrid entre documental i ficció que parla d’Al-Moskobiya, el principal centre d’interrogació d’Israel, on el director, Raed Andoni, va estar empresonat als divuit anys. L’última és ‘La pena. Emperadors de no res’, un documental rodat dins una presó de Brussel·les, que dona a conèixer el dia a dia i plasma la intimitat, la confiança i la companyonia que sorgeix. És l’òpera prima del fotògraf Cédric Gerbehaye.

"La importància del cinema social i del festival és fer obrir els ulls i conscienciar la societat de l’impacte d’aquests conflictes"

Enguany també es podran gaudir classes magistrals i cinefòrums.

Sí. Portem dotze directores d’arreu del món i tenim programades nou classes magistrals amb quatre universitats diferents. A més, és l’any que comptem amb més cinefòrums, gairebé una vintena. Els dies i horaris es poden consultar a la programació.

Preparem les activitats especials amb un gran esforç i amb molt pocs recursos. Tenim clar que oferir aquest ampli ventall d’actes és un fet important per consolidar-nos i créixer. A més, ajuden i contribueixen al fet que el festival estigui viu.

Durant el festival, atorgueu tres premis diferents: Millor llargmetratge, millor curtmetratge i valor humà. Com s’organitzen?

Sempre és una mica difícil el lliurament dels premis perquè podem tenir en cartellera una pel·lícula modesta, però que sigui extraordinària. Pel ‘Millor llargmetratge’ i ‘Valor humà’, comptem amb un jurat format per tres persones: Joan Antoni González Serret, productor de cinema; Isabel Gardela, de les primeres dones directores de Catalunya i productora; i Sara Carmona, membre de la  Fundació Solidaritat UB.

El guardó a ‘Valor humà’ ens permet premiar tot l’equip que hi ha darrere d’una pel·lícula, la gent que s’ha deixat la pell per tirar-la endavant, i abraça moltíssimes possibilitats. Es poden premiar els directors i l’equip, les condicions en què s’ha fet la pel·lícula… És una mena d’homenatge. El premi ‘Millor curtmetratge’ el decideix el públic. En aquest sentit, posem a l’abast de tothom els nostres curtmetratges, penjant-los al nostre lloc web.

Finalment, quina valoració feu de l’evolució del festival?

Estem molt satisfets de tot l’esforç que, any rere any, dipositem en l’IMPACTE! Aquí hi havia un forat i s’havia d’obrir. Som un equip de gent que es va integrant cada vegada més i tenim el camí clar. Creiem que hem assolit una dimensió que ja ens consolida. Vam néixer en plena pandèmia i, al principi, ens preguntàvem si podríem gestionar-ho en aquelles condicions. I aquí estem.

A més, un pas important va ser crear l’Associació Impacte. Cinema i Drets Humans. Som conscients que hem d’estar presents al sector social i de la cooperació, la justícia social, la justícia global i la defensa dels drets humans.