Enric Domenech: “Lluitem perquè els nostres carrers tornin a ser carrers”
Comparteix
La Plataforma Salvem Galileu i Arquímedes treballa per reduir el trànsit de pas i recuperar l’espai públic en aquesta zona de Ca n’Aurell, a Terrassa.
La Plataforma Salvem Galileu i Arquímedes va néixer per donar resposta a l’excés de trànsit de pas pels carrers de Galileu i Arquímedes, a Terrassa. Amb el temps, l’entitat s’ha convertit en un espai de participació i representació veïnal que reivindica una zona més saludable, segura i amable per a les persones.
Constituïda com a associació l’any 2024, la plataforma compta amb més de 300 persones associades. Entre altres accions, ha impulsat campanyes de sensibilització, mobilitzacions i talls simbòlics de carrer, i ha traslladat les seves reivindicacions a diferents institucions.
Parlem amb Enric Domenech, president de l’assossiacio Salvem Galileu Arquimedes, sobre el paper del moviment veïnal, la participació ciutadana i la reivindicació d’un model de ciutat amb menys trànsit de pas i més espai per a la vida comunitària.
Com definiríeu el paper que té avui la vostra associació veïnal al barri?
La Plataforma Salvem Galileu i Arquímedes és una associació ciutadana que va néixer per donar resposta a un problema molt concret: l’excés de trànsit de pas pels carrers de Galileu i Arquímedes. Amb el temps, però, ens hem convertit en un espai de participació i representació veïnal que treballa perquè aquesta zona de Ca n’Aurell sigui més saludable, segura i amable per a les persones.
Entenem que el nostre paper és escoltar el veïnat, canalitzar les seves preocupacions i traslladar-les a les administracions amb propostes rigoroses i constructives. En el nostre cas, principalment a l’Ajuntament de Terrassa, que té capacitat de decisió, i també a la Diputació de Barcelona.
Quines necessitats o preocupacions del veïnat detecteu amb més força actualment?
La preocupació principal és la mobilitat i la qualitat de vida. Cada dia circulen més de 20.000 vehicles pels nostres carrers, inclosos autobusos i camions de gran tonatge. La immensa majoria és trànsit de pas que travessa Terrassa de sud a nord i de nord a sud. Aquesta situació genera contaminació atmosfèrica, soroll, inseguretat viària i una pèrdua evident de qualitat de vida.
També preocupa que determinats carrers suportin unes càrregues que beneficien el conjunt de la ciutat sense que es busquin alternatives. A més, el veïnat està cansat de la immobilitat política. Creiem que ni l’alcalde ni els responsables polítics tenen la voluntat ni la valentia necessàries per solucionar el problema del trànsit als carrers de Galileu i Arquímedes.
En quins àmbits esteu treballant més actualment?
Principalment, treballem en la mobilitat sostenible, la qualitat ambiental i la recuperació de l’espai públic. Defensem un model de ciutat on els carrers tornin a ser espais per conviure i no únicament infraestructures de pas. Volem acabar amb el trànsit de pas que actualment es canalitza pels carrers de Galileu i Arquímedes i considerem que Terrassa té alternatives, com ara una ronda Oest ben habilitada.
També promovem la participació ciutadana perquè les decisions urbanístiques incorporin la veu de les persones que viuen als barris. Ens reunim un cop al trimestre amb el veïnat i les persones associades per decidir les accions que cal dur a terme. Des que ens vam constituir com a associació, l’any 2024, ja som més de 300 persones associades.
Quines iniciatives o projectes recents destacaríeu com a especialment transformadors per a la vida comunitària?
Hem impulsat les campanyes “Som carrers, no autopistes” i “Trànsit de pas. N’estem farts: Jordi Ballart dimissió”, així com cinc mobilitzacions i talls simbòlics de carrer, en els quals han participat més de 2.000 persones. També ens hem reunit amb l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Terrassa, hem participat en el Pla de Mobilitat i hem parlat amb la Sindicatura de Greuges.
A més, fem una intensa tasca de sensibilització a les xarxes socials. Més enllà de les reivindicacions, però, el més transformador ha estat crear una comunitat de persones veïnes que abans no es coneixien i que ara treballen plegades per un objectiu compartit.
Com contribueixen les associacions veïnals a defensar drets i millorar la qualitat de vida als barris?
Les associacions fan possible que problemes quotidians que sovint passen desapercebuts entrin a l’agenda política i es transformin en iniciatives que millorin la vida del veïnat. Estem decebuts amb l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa perquè considerem que no ha dut a terme actuacions reals i efectives per eliminar el trànsit de pas dels carrers de Galileu i Arquímedes.
No volem tallar el trànsit, com s’ha volgut tergiversar, sinó millorar la mobilitat i la qualitat de vida. Representem l’interès col·lectiu, aportem informació de primera mà i obliguem les administracions a escoltar realitats que, sense organització ciutadana, quedarien invisibilitzades. Som una peça fonamental de la democràcia local.
Quin paper té la participació veïnal en la construcció d’un barri més cohesionat i acollidor?
És essencial. Donem veu a situacions que, d’una altra manera, les administracions ignoren o acallen. Nosaltres som tossuts perquè existim per fer que les coses millorin. Quan el veïnat participa, deixa de ser un simple receptor de decisions per convertir-se en protagonista de la transformació del seu entorn. La participació genera confiança, cohesió i sentiment de pertinença.
"Amb poc es pot fer molt. Aquesta és la nostra raó de ser."
Com mobilitzeu el voluntariat i la implicació de les persones del barri?
A través de la proximitat. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació ens permeten informar i sensibilitzar. També fem reunions obertes, parlem amb el veïnat al carrer i distribuïm informació als comerços.
Intentem que qualsevol persona pugui aportar-hi segons la seva disponibilitat. No tothom ha d’assistir a totes les mobilitzacions: hi ha moltes maneres de participar.
Quines dificultats us trobeu a l’hora d’incorporar noves persones, especialment gent jove o veïnat nouvingut?
El principal repte és el temps, perquè la majoria de persones tenen moltes responsabilitats personals i laborals. Tot i això, les persones joves d’entre vint i trenta-cinc anys també estan implicades en la nostra lluita i ens donen suport. A la plataforma som sis persones al capdavant i la meitat tenim menys de cinquanta anys.
També existeix un cert desencís perquè els processos administratius sovint són molt lents i costa veure'n els resultats. Malgrat això, cada vegada hi ha més gent jove sensibilitzada amb la qualitat de l’aire, la mobilitat sostenible i la recuperació de l’espai públic.
Com treballeu en xarxa amb altres entitats, equipaments, serveis públics o administracions?
Intentem mantenir una actitud oberta i constructiva. Hem participat en processos de participació municipal, ens hem reunit amb representants polítics i hem traslladat les nostres demandes a la Sindicatura.
També mantenim contacte amb altres entitats de la ciutat que comparteixen la voluntat de construir una Terrassa més sostenible. Creiem que els grans reptes urbans només es poden abordar des de la col·laboració.
Quins reptes creieu que afronta avui el moviment veïnal i què caldria reforçar perquè continuï sent un actor clau als barris?
El principal repte és que la participació ciutadana tingui una incidència real en la presa de decisions. Moltes administracions impulsen processos participatius, però sovint el veïnat té la percepció que les decisions ja estan preses. Cal reforçar els mecanismes de diàleg, la transparència i el retorn de les administracions.
Nosaltres perseverem en la nostra reivindicació. La Plataforma Salvem Galileu i Arquímedes no només lluita perquè passin menys cotxes. Lluitem perquè els nostres carrers tornin a ser carrers: espais on caminar, parlar, jugar, comprar o simplement viure. En definitiva, defensem un model de ciutat més saludable, segura i humana.
Afegeix un nou comentari