La Federació Catalana de Drogodependències demana alternatives a la presó per a les persones amb addiccions

La Federació Catalana de Drogodependències i altres addiccions (FCD) reclama una transformació de la resposta judicial a les persones amb addiccions, amb més alternatives a l’ingrés a presó i una atenció que tingui en compte les circumstàncies personals i socials de cada cas. Entre les propostes, l’entitat planteja crear a Catalunya un servei especialitzat d’assessorament en addiccions dins l’àmbit de la justícia, inspirat en l’experiència de Madrid, i aplicar de manera efectiva els mecanismes que ja preveu l’ordenament jurídic.

Les demandes es van presentar durant la XXI Jornada Anual de l’FCD, celebrada el 29 d’octubre al Palau Macaya de Barcelona. Sota el lema ‘Repensant els drets en les polítiques de justícia i drogues. Una altra justícia, menys punitiva i més reparadora, és possible’, la trobada va reunir professionals dels àmbits judicial, penitenciari, sanitari i social, així com entitats, famílies i persones amb experiència pròpia.

Un servei especialitzat per connectar justícia i atenció a les addiccions

Una de les principals propostes de la federació és crear a Catalunya un servei interdisciplinari semblant al Servei d’Assessorament i Informació en Addiccions en l’Àmbit de la Justícia (SAJIAD) de Madrid, una experiència que es va donar a conèixer durant la jornada. Aquest model combina l’atenció a les persones detingudes amb la intervenció psicosocial, la identificació de possibles situacions de consum problemàtic i la connexió amb els recursos de tractament.

Segons l’FCD, un servei d’aquestes característiques podria actuar des de les primeres fases del procediment judicial, elaborar valoracions socials i especialitzades i assessorar els diferents operadors jurídics. També facilitaria l’accés als tractaments i a les mesures alternatives a la presó, incorporant la situació de cada persona a les decisions que l’afecten.

La segona demanda és aplicar les eines jurídiques que ja existeixen. En concret, la federació reclama fer efectius els mecanismes de suspensió de l’execució de les penes previstos als articles 80.5 i 87 del Codi penal, vinculats als supòsits de drogodependència i a l’acreditació de la deshabituació o la continuïtat del tractament. També demana desplegar les possibilitats dels articles 100.2 i 182 del Reglament penitenciari.

Perquè aquests mecanismes es tradueixin en oportunitats reals de recuperació i reinserció, l’entitat considera necessària la formació dels professionals, l’elaboració d’informes especialitzats i la coordinació entre els àmbits judicial, penitenciari, sanitari i social.

Les circumstàncies personals han de comptar en les decisions judicials

Aquestes propostes responen a diferents obstacles que, segons l’FCD, dificulten una atenció adequada a les persones amb addiccions que entren en contacte amb el sistema judicial. Un dels principals és que les situacions de vulnerabilitat no sempre es detecten des de l’inici del procediment. Els problemes de salut mental, les discapacitats no diagnosticades, les violències masclistes o les situacions de pobresa poden quedar fora de les valoracions inicials i, per tant, no ser prou tingudes en compte en les decisions judicials.

Per revertir-ho, la federació defensa que aquesta informació es reculli des del primer moment de la detenció i arribi als diferents operadors jurídics mitjançant informes socials i valoracions especialitzades. També reclama més formació per a jutges, fiscals, advocats, forenses i altres professionals, perquè puguin comprendre millor les situacions de dependència, salut mental i vulnerabilitat social.

Un altre dels reptes és ampliar les mesures alternatives a l’ingrés a presó. Quan les circumstàncies del cas ho permetin, l’FCD aposta per prioritzar els tractaments en l’àmbit comunitari i les mesures penals alternatives. També considera necessari donar més recorregut a la mediació penal i a la justícia restaurativa, amb mecanismes que afavoreixin la reparació del dany i el compromís de no-repetició.

La federació també alerta de les mancances de recursos especialitzats i d’itineraris individualitzats als centres penitenciaris. La privació de llibertat no hauria de suposar perdre drets ni interrompre l’atenció a les addiccions. Per això, demana garantir l’accés als tractaments, a les mesures de reducció de danys i a la prevenció de sobredosis, així com a itineraris de formació professional que ajudin a preparar la sortida del centre i la reinserció.

Aquesta atenció ha de tenir continuïtat quan la persona abandona la presó. L’FCD considera que la sortida ha d’anar acompanyada d’un pla de seguiment i continuïtat assistencial, amb coordinació entre els serveis penitenciaris i la xarxa comunitària. Aquesta transició és important per evitar situacions de desprotecció, prevenir recaigudes i reduir la reincidència.

Les entitats del tercer sector, agents actius del canvi

Per a l’FCD, la resposta a aquestes mancances requereix un compromís real de les administracions i dels diferents agents implicats. La coordinació entre serveis no pot començar quan la persona arriba a un recurs assistencial, sinó que ha de ser present des de l’inici del procediment judicial, continuar durant l’execució de la pena i garantir l’acompanyament en el retorn a la comunitat.

En aquest procés, l’entitat reivindica el paper de les organitzacions especialitzades del tercer sector. Considera que no poden ser tractades únicament com a recursos de derivació, sinó que han de participar activament en la construcció de les polítiques públiques i dels circuits d’atenció. El seu coneixement i experiència són fonamentals per connectar el sistema judicial amb la xarxa comunitària, facilitar l’accés als tractaments i acompanyar les persones i les famílies.

El canvi de model que proposa la federació passa per humanitzar les polítiques judicials i penitenciàries i reconèixer les persones afectades com a subjectes de drets. Això implica superar les respostes exclusivament punitives i apostar per la prevenció, la recuperació, els tractaments especialitzats i la justícia restaurativa.

L’FCD també defensa que les persones afectades, les famílies i les entitats siguin escoltades i tinguin veu en les decisions que les afecten. L’objectiu és que la justícia, la salut i l’àmbit social deixin de treballar de manera fragmentada i assumeixin un compromís conjunt amb els drets, la recuperació i la reinserció. Segons la federació, aquesta aposta també pot contribuir a una gestió més eficient dels recursos públics i a reduir la reincidència.

Una jornada amb representants dels àmbits judicial i social

Les reivindicacions es van abordar en la XXI Jornada Anual de l’FCD, que va comptar amb les intervencions de diferents professionals. L’advocada Juana de la Rosa Calero va parlar de la necessitat d’incorporar les circumstàncies personals i psicosocials en les decisions judicials; l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena va presentar l’experiència del SAJIAD, i la magistrada Carmen Guil va reflexionar sobre els reptes que plantegen les addiccions i les noves realitats de consum en l’àmbit de la justícia.

La trobada es va tancar amb un reconeixement al Dr. Joan Colom, exsubdirector general d’Addiccions de la Generalitat de Catalunya, per la seva trajectòria i contribució en l’àmbit de les addiccions.

La Federació Catalana de Drogodependències i altres addiccions treballa per incidir en les polítiques públiques relacionades amb les addiccions, defensar els interessos de les persones consumidores i les seves famílies i donar suport a les entitats que treballen en aquest àmbit.