Les infàncies i adolescències, el col·lectiu més afectat per les desigualtats socials a Catalunya

Les infàncies i les adolescències són actualment el grup de població més perjudicat per les desigualtats socials a Catalunya. Així ho assenyala la FEDAIA en un comunicat publicat amb motiu del Dia Mundial de la Justícia Social, en què posa en relleu les darreres dades de l’Departament de Drets Socials i Inclusió i de l’Enquesta de Qualitat de Vida.

Segons aquests estudis, el 36,5% dels nens, nenes i adolescents es troben en risc d’exclusió social, una xifra que supera en més de deu punts percentuals la mitjana del conjunt de la població. Aquesta realitat evidencia que la pobresa infantil no és un fenomen puntual, sinó estructural, amb conseqüències que poden afectar el desenvolupament educatiu, social i emocional dels infants a llarg termini.

Des de la federació alerten que aquestes dades posen de manifest la necessitat de reforçar les polítiques públiques per garantir els drets de la infància i revertir una situació que, lluny de millorar, ha empitjorat durant la darrera dècada.

Una vulneració dels drets

La federació subratlla que aquesta situació suposa una vulneració dels drets reconeguts a la Convenció dels Drets de la Infància, així com del marc legal català. En aquest sentit, recorda que la Generalitat de Catalunya té l’obligació, a través de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats a la infància i l’adolescència, de prioritzar en els seus pressupostos les polítiques d’atenció, protecció, formació i promoció dels infants i adolescents.

La norma estableix que els poders públics han de donar prioritat a les actuacions orientades a garantir el benestar, la protecció i la integració social d’aquest col·lectiu. No obstant això, les dades actuals indiquen que aquestes garanties no s’estan complint de manera efectiva, fet que limita la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral dels infants i joves.

Segons la federació, garantir els drets de la infància és una responsabilitat col·lectiva que implica tant les famílies com el conjunt de la societat i les institucions públiques. En aquest sentit, la comunitat pot jugar un paper clau en l’acompanyament dels infants en situació de vulnerabilitat, però aquest suport no pot substituir el compromís institucional ni la inversió pública necessària.

Creixement econòmic sense impacte redistributiu

La FEDAIA també alerta que el creixement econòmic registrat en els darrers anys no s’ha traduït en una millora de les condicions de vida de tota la població. Segons l’Informe Social Catalunya 2025, la riquesa generada es concentra cada vegada en menys persones, fet que evidencia les limitacions del sistema redistributiu actual.

Aquest escenari posa de manifest que les polítiques vigents no estan aconseguint reduir les desigualtats ni garantir una distribució equitativa dels recursos. Com a conseqüència, moltes famílies amb infants continuen en situació de vulnerabilitat, amb dificultats per accedir a serveis essencials com l’habitatge, la salut mental o el suport educatiu.

La federació considera que aquesta realitat requereix una revisió profunda de les polítiques socials per assegurar que el creixement econòmic es tradueixi en una millora real de les condicions de vida de la infància i l’adolescència.

Augment dels recursos i noves prestacions

Davant d’aquesta situació, la federació reclama un canvi de rumb en les polítiques públiques, amb l’objectiu de situar les infàncies al centre de l’acció institucional i garantir la justícia social. Entre les mesures proposades, destaca la necessitat d’augmentar progressivament els recursos pressupostaris destinats a aquest col·lectiu fins a apropar-los a la mitjana europea, situada en el 2,5% del PIB.

També planteja la implementació d’una prestació universal per la criança, concebuda com una inversió social que permetria reduir les desigualtats i prevenir situacions de vulnerabilitat a llarg termini.

A més, la federació subratlla la importància de garantir els serveis que acompanyen infants, adolescents i famílies, amb més recursos per reforçar l’acompanyament, especialment en àmbits com la salut mental i l’accés a l’habitatge. Aquestes mesures, assenyalen, són clau per trencar el cercle de la pobresa i garantir el benestar de les noves generacions.