Methkal Khalawi: “'Xiuxiuejar' no vol ser Twitter en català, vol ser la plataforma digital de Catalunya"
Comparteix
'Xiuxiuejar' neix per oferir un espai digital propi per al català i per trencar amb el model de les grans plataformes que invisibilitzen les llengües minoritzades.
'Xiuxiuejar' és la primera xarxa social creada exclusivament en català i amb una filosofia radicalment diferent de les grans plataformes: sense algoritmes, sense venda de dades i amb un model pensat per reforçar la comunitat catalanoparlant.
El seu impulsor, l'enginyer sirià Methkal Khalawi, va aprendre català per voluntat pròpia i va detectar la manca d’un espai digital on la llengua fos central. En només tres mesos i amb 15.000 usuàries actives, el 'Xiuxiuejar' s’ha convertit en una demostració del potencial d’una comunitat que vol un entorn digital propi, segur i sobirà.
Per saber més sobre el projecte, hem parlat amb el seu impulsor, el Methkal Khalawi.
'Xiuxiuejar' és la primera xarxa social exclusivament en català. Com sorgeix la idea de posar-la en marxa?
Porto nou anys vivint a Catalunya. Vaig aprendre el català no perquè ho necessités per treballar, sinó perquè volia entendre la cultura de veritat, connectar amb la gent, sentir-me part d'aquest lloc. I una de les coses que em va sorprendre és que el català és una llengua viva, amb molta energia al carrer, però que a les xarxes socials gairebé desapareixia. Les xarxes socials estan dissenyades per a audiències globals i el català queda diluït. No hi havia cap espai que posés la llengua al centre. Al mateix temps, com a enginyer, cada vegada em preocupava més el model de les grans plataformes: algoritmes que decideixen què veus, que et mantenen enganxat amb contingut que genera indignació, que et tanquen en una bombolla. Em semblava que hi havia una manera millor de fer-ho.
'Xiuxiuejar' neix de la suma d'aquests dos pensaments: una llengua que mereix el seu espai digital i una comunitat que mereix una xarxa que la respecti. Tu construeixes el teu fil. Tu tries a qui segueixes. Cap algoritme decideix per tu.
Quins riscos veus en les grans plataformes?
Les grans plataformes tenen dos problemes fonamentals que sovint es confonen però que cal separar. El primer és el problema de les dades. Quan uses Twitter, Instagram o TikTok, no ets l'usuari, ets el producte. Les teves interaccions, els teus gustos, el temps que passes mirant cada contingut... tot això s'empaqueta i es ven. I el més preocupant no és només que ho fan, sinó on ho fan. Són empreses americanes, sotmeses a legislació americana, amb servidors fora d'Europa. Com a usuari català, no tens cap control real sobre què passa amb la teva informació.
El segon problema és l'algoritme. I aquest em sembla encara més greu perquè és invisible. L'algoritme no està dissenyat per mostrar-te el que t'interessa, està dissenyat per maximitzar el temps que passes a la plataforma. I la manera més eficaç de fer-ho és amb contingut que genera reacció emocional forta: indignació, por, controvèrsia. Això té un cost real en la qualitat del debat públic.
Com respon el teu projecte a aquesta preocupació?
'Xiuxiuejar' respon a aquests dos problemes de manera concreta. Les dades estan aquí, a Catalunya, sota legislació europea. No hi ha model de negoci basat en vendre informació dels usuaris. I l'algoritme simplement no existeix. Tu segueixes qui vols seguir, i veus el que publiquen, en ordre cronològic. Sense manipulació. Sense que ningú decideixi per tu que és rellevant.
Sé que pot semblar una proposta radical, però en realitat és el retorn a com eren les xarxes socials abans que es convertissin en màquines d'atenció. La diferència és que nosaltres ho fem de manera conscient i intencionada, i en català.
Quins han estat els principals reptes de crear una xarxa social des de zero?
Crear una xarxa social és enganyosament complex. Per fora sembla simple...publicar, seguir, comentar. Per dins és un dels productes més difícils que existeixen. El primer repte és d'escala. Una xarxa social no és una aplicació normal. Cada acció d'un usuari pot afectar centenars d'altres en temps real. Quan algú publica alguna cosa, tots els seus seguidors ho han de veure instantàniament. Quan tens 15.000 usuaris, això es multiplica per milers d'operacions per segon. Dissenyar una arquitectura que aguanti això, que sigui ràpida i que no caigui, és un problema seriós d'enginyeria.
El segon repte és que ho feia tot sol. En una 'startup normal', tindries un equip. Per en aquest projecte, cada decisió tècnica requeia sobre mi. Cada error era meu. Cada nit que el sistema queia, era jo qui s'aixecava a solucionar-ho. Però aquí és on entra alguna cosa que canvia l'equació completament: vaig construir 'Xiuxiuejar' amb Claude Code, una eina d'intel·ligència artificial que actua com a company d'enginyeria.
En quin punt es troba el projecte i com t'imagines l’evolució de 'Xiuxiuejar' a mitjà termini?
L'aplicació mòbil ja és aquí fa un mes que està disponible i això ja ha canviat molt la manera com la gent interactua amb la plataforma. Però si et soc honest, el llançament mòbil no era la meta. Era el primer pas d'una visió molt més gran. A curt termini, el focus és la qualitat. Tenim 15.000 usuaris que usen la plataforma cada dia, i abans d'afegir res nou, vull que allò que ja existeix funcioni perfectament. Millor suport de formats de vídeo, millor rendiment, resoldre els petits problemes que apareixen quan una comunitat creix ràpidament. Una xarxa social només funciona si la gent s'hi queda, i la gent s'hi queda si l'experiència és bona.
Però la visió a mitjà termini és quelcom molt més ambiciós. 'Xiuxiuejar' no vol ser Twitter en català. Vol ser la plataforma digital dels catalans, de Catalunya, un espai on entres i no necessites sortir. On pots publicar i connectar amb la teva comunitat, sí, però també pots comprar i vendre de segona mà, trobar feina, oferir serveis professionals, buscar un pis de lloguer, comprar productes locals com fairies Amazon però en català i amb venedors d'aquí. Tot en un sol lloc, tot en català, tot des d'aquí.
Quin paper creus que poden tenir projectes tecnològics com aquest en la vitalitat de la llengua?
La llengua sobreviu on la gent la viu. I cada vegada més, vivim a les pantalles. Durant segles, el català ha sobreviscut a prohibicions, dictadures i marginació política. Ha sobreviscut perquè la gent el parlava a casa, al mercat, al carrer. Però el món ha canviat. Ara una part enorme de la vida social, professional i cultural passa en espais digitals. I si el català no hi és present de manera natural, còmoda i completa, perdem terreny no per cap prohibició sinó per simple absència.
El problema no és que els catalans no vulguin usar el català digitalment. El problema és que fins ara no tenien un espai dissenyat per a ells. Quan tot l'ecosistema digital, les plataformes, les eines, els algorismes — està pensat per a audiències globals en anglès o castellà, el català queda com una opció secundària, un esforç addicional. I la llengua que requereix esforç extra acaba perdent.
Afegeix un nou comentari