Axolotl: sabers que travessen territoris
Comparteix
Dels feminismes d’Abya Yala a la justícia climàtica, de l’antifeixisme als artivismes, l’Acadèmia Axolotl – Ecosistemes d’educació per a la Justícia Global reuneix experiències i coneixements de diferents territoris per aprendre, compartir eines i continuar teixint xarxes al voltant de la justícia global.
Axolotl és una escola popular d’educació per a la justícia global impulsada per Taula per Mèxic i l’Associació Mujeres Pa’lante, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’Ajuntament de Barcelona. La proposta posa en relació experiències, sabers i pràctiques de diferents territoris d’Abya Yala i Catalunya, i reconeix que el coneixement també es construeix a les comunitats, en els processos organitzatius, en les lluites socials i en les pràctiques de resistència.
El projecte va començar amb un primer cicle de set seminaris web que ha reunit veus de Mèxic, Catalunya i altres territoris d’Abya Yala al voltant de sis àmbits: drets humans, feminismes, territoris, resistències, diversitats i artivismes. Aquests espais són el primer pas d’un ecosistema que continuarà creixent amb noves activitats, formacions i recursos.
Posar els sabers en circulació
Axolotl parteix de la convicció que els coneixements i les experiències poden créixer quan es troben i entren en relació. Amb aquesta idea, reuneix sabers acadèmics, experiències comunitàries, pràctiques de resistència, propostes feministes, coneixements ancestrals i eines desenvolupades per organitzacions, col·lectives i moviments socials.
L’aposta és generar espais on aquests coneixements puguin circular entre persones, col·lectius i territoris, reconeixent que hi ha formes diverses d’aprendre i de construir coneixement, amb una història pròpia i arrelades en experiències que sovint han quedat fora dels espais tradicionals de producció acadèmica. Posar-les en relació permet reconèixer altres maneres d’aprendre, compartir experiències i obrir noves preguntes. També permet que les eines construïdes en un territori puguin dialogar amb les necessitats i les realitats d’un altre.
El nom de l’escola fa referència a l’ajolote —axolotl en nàhuatl—, una espècie amfíbia emblemàtica de Mèxic. La seva capacitat de regeneració ha convertit aquest animal en un símbol de transformació i permanència. Per a Axolotl, aquesta imatge també parla d’una manera d’entendre l’aprenentatge: com un procés viu, que es transforma quan entra en contacte amb altres experiències i coneixements.
Des d’aquesta perspectiva, l’Acadèmia Axolotl aborda qüestions vinculades als drets humans, els feminismes, la decolonialitat, l’antiracisme i l’ecologisme, i busca generar espais de reflexió col·lectiva, intercanvi i construcció d’aliances.
L’Acadèmia Axolotl s’articula al voltant de sis eixos. Són diferents portes d’entrada a la justícia global que, a la pràctica, es troben i es travessen mútuament.
- Defensar — Drets humans: Posa al centre la construcció de pau, la memòria i la defensa de la vida, des d’una cultura dels drets humans que reconeix la dignitat de totes les persones.
- Transformar — Feminismes: Reuneix aportacions dels ecofeminismes i els feminismes populars, així com experiències d’organització i cures col·lectives que qüestionen les relacions de poder i busquen altres maneres de construir comunitat.
- Habitar — Territoris: Connecta justícia climàtica, sabers ancestrals i mobilitats humanes. El territori s’entén com un espai de vida, memòria i resistència, on també conflueixen les lluites pel dret a romandre i el dret a migrar.
- Resistir — Resistències: Posa en relació experiències antiracistes, antifeixistes i anticolonials, juntament amb narratives orientades a la justícia i eines per fer front als discursos d’odi.
- Existir — Diversitats: Parteix de la defensa dels drets de les persones LGBTIQA+ i del reconeixement de la diversitat sexual i de gènere com a part de la construcció de societats igualitàries.
- Crear — Artivismes: Explora les possibilitats de l’art com a eina per a la memòria, la denúncia, l’organització comunitària i la transformació social.
Primers espais per compartir experiències
El cicle va començar amb Feminismes del Sud, una conversa que va posar en relació experiències d’Equador, Mèxic i Catalunya. Cristina V. Traipe, Narcisa Sinche i Lucía Deheza van compartir diferents aproximacions als feminismes des dels seus territoris i àmbits de treball. La conversa va ser moderada per Flor Coll.
El segon seminari va estar dedicat a l’Antifeixisme i va reunir mirades provinents de Mèxic, el País Valencià i Catalunya. Raúl Romero, Miquel Ramos i Madai García González van abordar les formes que adopta l’avenç dels discursos i moviments d’extrema dreta i les eines construïdes des de la recerca, la comunicació, l’escriptura i la militància per fer-hi front. Meritxell Freixas va moderar la trobada.
La Decolonialitat va obrir un espai per conversar sobre memòria, identitat, racisme i pràctiques de resistència. Hi van participar Akire Huauhtli, creadora tèxtil originària de Tlaxialtemalco, Xochimilco; Quiny Martínez Hernández, escriptora, poeta i gestora cultural d’arrel afrocolombiana resident a Catalunya; i Valeria Angola, investigadora, activista, comunicadora i cofundadora d’Afrochingonas a Mèxic. Stela Alais va moderar la conversa.
El quart seminari, dedicat a la Justícia climàtica, va reunir experiències vinculades a la recerca, l’activisme i la creació artística. María Ignacia Ibarra, Talissa Soto i Lorena Salas van compartir reflexions i experiències des de Xile, l’Equador i Catalunya sobre les desigualtats que travessen la crisi climàtica, la defensa dels territoris i les relacions entre extractivisme, drets humans i justícia social. Narcisa Sinche va moderar la trobada.
Després d’aquests quatre espais, Axolotl va reprendre la programació al setembre amb el seminari dedicat als Artivismes. La sessió va reunir l’acadèmica, escriptora i brodadora mexicana Sandra Ivette González Ruiz; Masta Quba, MC, compositora i educadora de Hip Hop mexicana resident a Catalunya; i Alex Guerrero, actor, docent, músic i director d’escena mexicà. La conversa va ser moderada per Mayo Meza Trejo, activista, defensora i educadora mexicana resident a Catalunya.
La trobada va partir d’una reflexió col·lectiva sobre les possibilitats de l’art com a eina de memòria, denúncia, organització comunitària i transformació social. A partir d’experiències que creuen creació i activisme, les participants van explorar com les pràctiques artístiques poden obrir converses, enfortir vincles i ampliar la imaginació política davant dels reptes actuals en matèria de drets humans.
El cicle continua a l’octubre amb dues trobades. El sisè seminari està dedicat als Drets de la comunitat LGBTIQ+ i reuneix Shetza Chicacausa, César Torres i Salomé Carvajal, amb la moderació de Julia Pardo. Des de Catalunya, Mèxic i València, la conversa aborda la diversitat sexual i de gènere, la defensa dels drets i les resistències de les comunitats LGBTIQ+.
El cicle es tancarà el 14 d'octubre amb una trobada sobre Construcció de pau, amb la participació de Yunuen Torres Ascensio, de l’organització Serapaz Mèxic; el periodista català Xavier Giró Martí; i el Col·lectiu Buscadoras Guanajuato, amb la moderació de Marina Pages, de Sipaz Chiapas (Mèxic). Des de les seves experiències i territoris, la conversa abordarà les causes i conseqüències dels conflictes i les violències, així com les pràctiques i eines que les comunitats construeixen per fer-hi front, defensar la vida i avançar cap a processos de pau.
Una biblioteca perquè els sabers continuïn viatjant
Els seminaris són el primer pas d’Axolotl. El projecte està desenvolupant també un espai web permanent que reunirà les gravacions de les trobades, materials de consulta i recursos educatius.
La voluntat és que aquests continguts puguin ser utilitzats per organitzacions, docents, col·lectius, comunitats i persones interessades a continuar aprenent i treballant al voltant de la justícia global: que una conversa es pugui tornar a escoltar mesos després; que una experiència compartida des de Mèxic pugui obrir una pregunta a Catalunya, o que una eina construïda en un territori pugui trobar nous usos en un altre.
Axolotl neix a Catalunya i Barcelona, mira cap a Abya Yala i busca construir ponts en múltiples direccions. Un ecosistema obert on aprendre també significa escoltar, compartir, qüestionar, crear i continuar buscant eines per transformar allò que ens travessa.
Afegeix un nou comentari