Gerard Sesé, una aventura a l'Argentina

Gerard Sesé
Edat: 24 anys
Entitat: Cocat.cat i Agrupación IDEAS

Quants anys portes fent voluntariat?
Aquesta ha estat la meva primera experiència en un voluntariat internacional. Ha estat un voluntariat de mig any, per tant podríem dir que... això mateix, mig any!

Per què vas decidir fer aquesta col·laboració?
Les persones tenim neguits, ganes de créixer i experimentar. Justament tenia ganes de viatjar però no per fer el turista sinó per integrar-me en un lloc diferent, en una cultura diferent i amb uns costums diferents. Saber fins on era capaç, fer una petita introspecció de mi mateix i tenir les ganes de viure experiències noves i xocants dia a dia... crec que tot plegat s'està acomplint.

Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Aventura

Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?

És complicat ja que... una de les moltes coses que han passat, és que un dels nois d'aquí remenant el meu mp3 em va esborrar tota la música que m'havia endut per al meu viatge. Així que em vaig quedar orfe (musicalment parlant) fins que un company d'aquí m'omplí l'aparell amb la seva música. Ha estat divertit perquè he anat descobrint artistes nous i em quedo amb un argentí que es diu Pedro Aznar i el seu últim disc 'Quebrado'.

Cal dir, però, que si hagués d'escollir una cançó que defineixi el voluntariat seria sense dubte una de la qual n'hem fet un videoclip amb els nens i nenes de la ciutat i n'estic molt orgullós, es titula 'L'espectacle mai no para', disponible a youtube.com.

La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
Sense dubte, la gent. Conèixer tanta gent, intercanviar opinions, impressions, punts de vista... és magnífic. Compartir tantes coses amb gent que fa dos dies que has conegut. Sentir la seva calor humana... i també la resposta de tots els nens i nenes amb els quals estic treballant i com han après i progressat durant aquests mesos.

Què t’aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
Jo diria que això encara no ho puc respondre. Ho podré tenir mínimament clar quan hagi paït tot això. Quan, passat el temps, pugui rumiar i reflexionar sobre tot el que estic vivint aquí. I respecte el què he aportat jo aquí... si amb la meva presència he aconseguit fer riure a la gent, fer-la sentir bé (crec que ho he aconseguit) em dono per més que satisfet, és més, m'emociona.