El col·lapse de les cites d’estrangeria allarga fins a prop d’un any els tràmits a Lleida
Comparteix
L’AFICU alerta que la manca de cites deixa persones migrants en un atzucac administratiu i reclama més recursos i canvis en el sistema.
“La situació és insostenible”, es lamenta Domingo Morales, secretari d’Organització i Comunicació de l’Associació Afroequatoguineana d’Integració Sociocultural de Lleida (AFICU). L’entitat denuncia que la manca de cites prèvies a les oficines d’estrangeria està allargant fins als onze mesos tràmits que haurien de resoldre’s molt abans i deixa moltes persones migrants atrapades en un atzucac administratiu.
El problema, explica Morales, no és exclusiu de Lleida, sinó que s’estén al conjunt de Catalunya. Per obtenir o renovar un permís de residència o treball, una persona ha de completar diversos passos consecutius. Primer, cal presentar la sol·licitud i esperar-ne la resolució, un tràmit amb un termini legal de tres mesos que, segons assenyala l’AFICU, actualment es pot allargar fins als sis. Després, cal aconseguir una cita per a la presa d’empremtes i, més endavant, una altra per recollir la targeta física.
És en aquest punt on el sistema col·lapsa. “Per trobar cita en cadascun d’aquests tràmits és una missió impossible”, resumeix Morales, en conversa amb Xarxanet. La manca de disponibilitat obliga a esperar setmanes o mesos entre un pas i el següent i acaba estirant tot el procés fins a gairebé un any, allargant una situació de bloqueig administratiu.
Mentrestant, la documentació pot caducar encara que la persona ja hagi iniciat la renovació. A partir d’aquí, el retard deixa de ser només un problema burocràtic i té conseqüències que van molt més enllà, condicionant la vida diària de les persones. “Alguna gent perd la feina; els que busquen llogar un habitatge no poden fer-ho perquè no tenen la documentació en regla”, exemplifica Morales, qui recorda que bona part dels tràmits del dia a dia exigeixen tenir la targeta en vigor.
Així, a la pràctica, es produeix la paradoxa que l’Estat reconeix el dret d’aquestes persones a residir i treballar, però els retards administratius dificulten que el puguin exercir amb normalitat, limitant la seva vida quotidiana.
L’AFICU avisa que aquest buit pot afectar qüestions tan bàsiques com mantenir o renovar un contracte laboral, signar un lloguer o fer gestions bancàries. Al vídeo que l’entitat ha penjat a les xarxes socials per visibilitzar aquesta situació, també posa exemples com el bloqueig d’un compte bancari o la impossibilitat d’examinar-se a la Direcció General de Trànsit, entre altres.
Revenda de cites i manca de recursos
Aquesta manca de cites també ha fet aflorar un mercat irregular de revenda. Des de l’AFICU alerten que hi ha persones i negocis que utilitzen programes informàtics per capturar les cites quan l’administració les posa a disposició i després les venen a qui les necessita. Segons l’entitat, els preus poden oscil·lar entre els 80 i els 150 euros. “No tenen un preu fix; va en funció de la necessitat i urgència de la persona”, assegura Morales. “Si has de posar les empremtes en una setmana, te la cobren més cara; si pots esperar un mes, te la cobren menys”, afegeix.
Per a l’AFICU, aquest negoci és una conseqüència directa de la manca de cites disponibles. L’entitat assegura que persones que haurien de poder accedir gratuïtament a un servei públic acaben pagant per aconseguir una cita que l’administració no els facilita a temps. Morales insisteix que la situació “ha obert en paral·lel un negoci de comercialització de cites” que aprofita la urgència de moltes persones.
L’entitat atribueix el col·lapse a una manca de recursos i de planificació davant l’augment dels tràmits d’estrangeria. Morales assenyala que el volum de peticions i gestions ha crescut, però que els serveis no s’hi han adaptat. “Falta personal i també recursos tècnics”, lamenta. Segons explica, les mateixes plantilles d’estrangeria ja s’han mobilitzat en els darrers anys per advertir de mancances tant de personal com dels sistemes informàtics amb què treballen.
Amb les cites d’estrangeria, plou sobre mullat. Morales situa l’origen del problema anys enrere, quan després de la pandèmia es va generalitzar el sistema de cita prèvia. Segons explica, en administracions que no estaven preparades ni disposaven de prou recursos, com les oficines d’estrangeria, aquest sistema ha acabat tenint l’efecte contrari del que pretenia i ha contribuït a alentir els tràmits. “Això ve des de 2020, quan es va començar a implementar”, recorda.
L’AFICU sosté que la situació s’ha agreujat encara més en els darrers anys i, especialment, amb el procés de regularització extraordinària d’enguany, que ha incrementat el volum de sol·licituds que han d’absorbir unes oficines que ja treballaven al límit. “Els terminis no s’estan respectant i s’estan allargant perquè no hi ha personal”, insisteix Morales.
Solucions per no deixar ningú bloquejat
Davant d’aquesta situació, l’entitat no es vol quedar en la denúncia i planteja dues mesures concretes. La primera és que les persones no hagin de buscar elles mateixes les cites. L’AFICU proposa que la resolució favorable incorpori ja una data per a la presa d’empremtes i que, un cop fet aquest tràmit, sigui la mateixa administració qui assigni d’ofici la cita per recollir la targeta. “És l’administració qui hauria d’automatitzar la cita”, defensa Morales.
La segona demana evitar que l’espera deixi les persones amb una documentació que, a la pràctica, no els permet fer vida normal. L’AFICU reclama que, mentre es tramita la renovació, s’expedeixi un document provisional amb plens efectes jurídics. “Necessitem un document vàlid que, mentre esperem la renovació, ens permeti continuar gaudint dels drets”, rebla Morales. L’entitat adverteix que el justificant que acredita que la renovació està en tràmit no sempre és acceptat per fer gestions administratives.
L’AFICU assegura que, de moment, no ha obtingut cap resposta de l’administració després de fer públic el problema. Morales detalla que l’entitat ha tornat a sol·licitar una reunió amb la Subdelegació del Govern a Lleida per traslladar les seves demandes. Alhora, el col·lectiu manté contactes amb altres organitzacions socials i sindicals per mantenir la pressió i valorar quines accions impulsar conjuntament.
Afegeix un nou comentari