Nelson J. Ruiz: “El repte és consolidar Bumaro com una entitat referent per a les comunitats migrades”

Quan el Nelson J. Ruiz va arribar a Catalunya des de Colòmbia, ho va fer carregat d’il·lusió i amb la voluntat de continuar creixent professionalment com a psicòleg, però es va topar amb una realitat que va ser molt més difícil del que esperava. Sol, sense xarxa i amb dificultats per poder treballar i establir-se, aquella experiència, compartida per moltes persones migrades, va acabar impulsant-lo a crear Bumaro el 2023, una entitat pensada per oferir orientació, acompanyament i suport a qui comença una nova vida a Catalunya.

Amb seu a Girona i una delegació a Barcelona, Bumaro treballa en àmbits com la primera acollida, l’estrangeria, el suport emocional i l’orientació laboral. L’entitat manté també una connexió estreta amb Buenaventura, ciutat natal de Ruiz, i arran del terratrèmol del 10 d’agost s’ha mobilitzat per canalitzar ajuda cap a les comunitats afectades. Ara, mentre reforça la seva estructura, l’associació vol continuar ampliant la seva capacitat d’acompanyament i esdevenir una entitat de referència per a les persones migrades.

Com definiries què és Bumaro?

Som una organització sense ànim de lucre que treballa per millorar les condicions de vida de les persones migrades i en situació de vulnerabilitat. Impulsem projectes per generar oportunitats en igualtat de condicions, independentment de l’origen o la nacionalitat. Ens adrecem principalment a persones colombianes, però també a persones d’altres nacionalitats. No tanquem les portes a ningú.

L’entitat neix arran de la teva experiència personal.

Sí. Jo soc colombià i a Colòmbia estava relativament bé. Soc psicòleg i vaig venir amb la il·lusió de créixer professionalment i poder exercir aquí com ho feia allà. Però quan vaig arribar a Espanya, la realitat va ser molt diferent. Em vaig trobar completament sol i vaig passar un any força difícil, fins que vaig poder obtenir un permís de treball.

I això et va impulsar a ajudar altres persones en la mateixa situació.

A partir de tot el que havia viscut, vaig pensar que tenia sentit crear una entitat que pogués oferir orientació, assessorament i suport a les persones que arriben. Sé que ja existeixen altres entitats, però moltes de les colombianes que coneixia estaven més centrades en l’àmbit cultural. Amb altres persones vam acabar creant Bumaro el 2023.

Per tant, sou una entitat jove.

Sí, i els inicis han estat complicats. No teníem cap subvenció i totes les activitats les pagàvem de la nostra butxaca. Amb el temps, algunes de les persones amb qui vaig començar ho van haver de deixar perquè havien de subsistir i no podien dedicar-hi prou temps, i jo també vaig quedar molt limitat per la feina. L’associació va estar pràcticament aturada durant aproximadament un any. Jo continuava oferint assessorament de manera intermitent, fins que vaig decidir que calia reactivar-la perquè hi havia molta gent que ens buscava i ens demanava ajuda.

I com vau aconseguir tornar a posar l’entitat en marxa?

Sobretot, buscant persones voluntàries. En aquest procés, la Coordinadora d’ONG Solidàries ens ha ajudat molt. Vam arribar a ser unes vuit persones, tot i que algunes ho han hagut de deixar per motius laborals, i ara mateix som unes quatre persones voluntàries. Treballem cent per cent en línia, tenim la seu social a Girona i podem disposar d’espais al Centre Cívic Sant Narcís i també de les instal·lacions de la Coordinadora quan organitzem alguna activitat. A més, tenim una delegació a Barcelona.

Com feu sostenible tota aquesta feina?

La majoria dels projectes que tenim en marxa no estan finançats i els sostenim amb voluntariat. La primera subvenció que vam rebre va ser per fer cursos de català i l’any passat en vam impartir tres en línia. Ara també tenim una subvenció del Fons Català per reforçar l’estructura de l’entitat i professionalitzar-la una mica més. 

El repte és continuar aconseguint recursos. 

Fins ara, ha estat molt complicat perquè he hagut de treballar de valent i una part important de les despeses les he assumit jo mateix. Volem continuar presentant-nos a altres subvencions, tot i que moltes vegades no ens assabentem de les convocatòries. En aquest sentit, la Coordinadora d’ONG Solidàries ens orienta i ens ajuda a estar-ne al cas.

A quin perfil de persones us adreceu principalment?

Sobretot a persones migrades. Un dels nostres serveis és la primera acollida, pensada per a persones que acaben d’arribar i que necessiten orientació i assessorament per anar-se adaptant a Catalunya. També tenim un projecte de suport emocional, més obert, tot i que està especialment pensat per a persones migrades i per abordar qüestions com el dol migratori o altres situacions vinculades al procés migratori.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Asociación Bumaro (@asociacionbumaro8)

I en l’àmbit d’estrangeria, quin tipus de suport oferiu?

Oferim assessorament jurídic bàsic en matèria d’estrangeria, donem suport en processos de regularització i emetem certificats de vulnerabilitat. La majoria dels serveis són gratuïts, tot i que des del juliol alguns serveis més especialitzats tenen un cost social per ajudar-nos a cobrir despeses.

També oferiu alguns serveis més especialitzats. Quins són? 

Fem acompanyament en tràmits com la nacionalitat espanyola, l’homologació de títols, els antecedents penals, la postil·la i legalització de documents o el bescanvi del permís de conduir. També oferim alguns tràmits consulars específics per a persones colombianes. Són serveis amb un cost social molt baix per ajudar-nos a cobrir despeses.

Quines són ara mateix les necessitats que us plantegen més sovint?

Sobretot ens busquen per l’assessorament jurídic. Abans rebíem moltes consultes relacionades amb sol·licituds d’asil, però ara gairebé no ens en fan. En canvi, han augmentat molt les consultes sobre com tramitar l’arrelament social o laboral i altres qüestions vinculades a la regularització.

La regularització extraordinària us ha portat moltes consultes?

Sí. Hem tingut més de dos-cents casos, dels quals finalment se n’han concretat 168. Ara mateix continuen en procés i ja hem començat a rebre algunes resolucions favorables. Ha estat una feina que hem fet amb el suport d’un despatx d’advocats que ha col·laborat molt amb nosaltres. Al final hem pogut atendre totes aquestes persones i acompanyar-les durant el procés.

Quina importància té per a vosaltres treballar en xarxa amb altres entitats?

Per a nosaltres és important perquè no disposem de tots els recursos necessaris per oferir una atenció completa. Ajudem fins on podem i, quan una persona necessita un servei que nosaltres no oferim, la derivem a la nostra xarxa de col·laboradors i entitats aliades. Treballem amb diverses entitats amb qui ens donem suport mútuament. Això ens permet que les persones puguin continuar el seu procés d’atenció encara que nosaltres no puguem cobrir totes les seves necessitats.

Si mirem al futur, quin és el principal repte que teniu al davant?

Volem consolidar-nos com una entitat referent en l’àmbit social i generar un impacte real en les comunitats migrades. El repte és fer créixer els nostres programes i oferir un servei de qualitat que contribueixi al benestar i al desenvolupament de les persones que acompanyem.

Com es pot col·laborar amb Bumaro?

Es pot contactar amb nosaltres per WhatsApp, un canal que s’ha anat difonent molt pel boca-orella, i també a través d’Instagram, Facebook, TikTok i la pàgina web. Ara estem redissenyant el web perquè sigui més complet i professional. Hi volem incorporar els formularis per inscriure’s, fer donacions i conèixer les diferents maneres de col·laborar amb l’entitat.

Què és el que més us satisfà de la feina que feu?

Ens satisfà molt veure que les persones aconsegueixen els seus objectius. Per exemple, acompanyem persones acabades d’arribar que no estan empadronades i necessiten tramitar la targeta sanitària. Amb la nostra orientació, moltes vegades aconsegueixen un empadronament sense domicili fix i, a partir d’aquí, també les ajudem a tramitar la targeta sanitària, que per a les persones migrades és fonamental.

També és molt gratificant quan algú ens diu que li han concedit o renovat la residència. Tot i que no som advocats, hem vist que moltes de les sol·licituds de residència i nacionalitat que hem acompanyat han tingut una resolució favorable. Són coses que ens satisfan molt.

No volia deixar-te de preguntar per la vostra connexió amb Buenaventura, una de les zones més afectades pel terratrèmol a Colòmbia.

Jo soc de Buenaventura, és la meva ciutat natal i allà també he estat vinculat al lideratge social. A més, hi tinc una fundació amb el mateix nom, tot i que ara està inactiva. Estem treballant perquè l’associació també pugui actuar-hi i desenvolupar-hi projectes de cooperació.