'Per què hi ha un Nord? Per què hi ha un Sud?': una formació que desmunta mirades i activa preguntes
Comparteix
Anna Rodríguez Casadevall, formadora especialitzada en interculturalitat crítica, convida a repensar el món des de la cartografia, la història i la pròpia posició.
La formació 'Per què hi ha un Nord? Per què hi ha un Sud?' d’Anna Rodríguez Casadevall és, sobretot, una invitació a pensar. No busca donar respostes tancades ni lliçons magistrals, sinó activar preguntes que incomoden i obren finestres. “La idea no és donar respostes absolutes, sinó fer preguntes”, diu Anna al començar, deixant clar que el coneixement no és un bloc immutable, sinó un espai en moviment constant, ple de mirades, teories i posicionaments diversos.
La sessió arrenca amb una distinció fonamental: igualtat no és equitat. Anna ho explica amb claredat: “Parlem molt d’igualtat, però el que cal és equitat. Hi ha pobles i col·lectius que històricament no han tingut el mateix punt de partida”. Aquesta idea serveix de base per entendre per què les categories Nord i Sud no són innocents ni geogràfiques, sinó que responen a relacions de poder que s’han anat construint al llarg de segles.
A partir d’aquí, la formadora desplega una eina aparentment simple però profundament reveladora: els mapes. Mostra la projecció de Mercator, la mateixa que generacions senceres han vist a l’escola, i recorda que va ser creada el 1569 per facilitar la navegació colonial. “Europa al centre, Europa ampliada, Àfrica reduïda… i encara avui és el mapa que continua penjat a moltes aules”, assenyala. Quan gira el mapa i mostra la projecció invertida, algú diu que “està al revés”. Anna respon amb un somriure: “No està al revés. Està diferent. Som nosaltres que hem après que el Nord és a dalt i el Sud a baix”.
També comparteix una anècdota personal de quan va treballar a la Xina. En entrar a una oficina, va comentar que era “curiós” tenir un mapa amb la Xina al centre. “Em van mirar i vaig entendre que el meu comentari era profundament eurocèntric. Per què haurien de tenir Europa al centre?”, recorda. Aquest moment, explica, li va fer veure com de profundament arrelades tenim certes mirades, fins i tot quan ens considerem crítiques.
La formació avança cap a un punt clau: la modernitat. Segons diverses autores i autors crítics, no comença amb la Il·lustració, sinó amb 1492, quan s’inicia la primera globalització i el capitalisme modern. “Europa captura persones a l’Àfrica, les esclavitza a Amèrica i rep els beneficis econòmics”, explica Anna. “Aquí comença el capitalisme tal com l’entenem avui”. Aquest marc històric permet entendre per què les categories Nord/Sud no són geogràfiques, sinó polítiques, econòmiques i colonials.
A partir dels anys cinquanta, el món es va dividir en primer, segon i tercer món. Més endavant, en països desenvolupats i subdesenvolupats. Després, en blocs com els BRICS. I finalment, en Nord global i Sud global. “El sud global no és geogràfic”, insisteix Anna. “És un conjunt de països que comparteixen haver estat colonitzats, explotats o subordinats a lògiques de poder globals. No és una categoria fixa ni homogènia”. També apareix un concepte emergent: la majoria global, que reivindica el pes demogràfic i cultural de les regions històricament subordinades.
La sessió no es queda en la teoria. Anna interpel·la constantment la vida quotidiana: la música que escoltem, els contes que expliquem, les pel·lícules que consumim, les paraules que fem servir. “Moltes coses que assumim com a universals són eurocèntriques. I desaprendre és un procés de tota la vida”, afirma. També parla de la seva pròpia trajectòria: “Jo vaig créixer amb una mirada eurocèntrica. Volia viatjar i pensava que els missioners eren la manera de fer-ho. Amb el temps vaig entendre què hi havia darrere d’aquella narrativa”.
La formació acaba com comença: amb preguntes. No hi ha un punt final, sinó un punt de partida. “L’important no és arribar a un lloc, sinó veure des d’on partim i cap on volem anar”, conclou Anna. La sessió deixa la sensació que el món no és com ens l’han ensenyat, sinó com l’hem après a mirar-lo. I que, si canviem la mirada, potser també podem canviar la manera com hi vivim.
Afegeix un nou comentari