Veni Ros: “Les entitats veïnals reivindiquem millores, però també oferim activitats i espais de trobada”
Comparteix
La presidenta de l’Associació de Veïnes i Veïns de Cappont, a Lleida, explica com l’entitat combina la lluita per millores al barri amb les activitats comunitàries i afronta el repte del relleu generacional.
“Lluitem pel barri” és el lema que acompanya des de sempre l’Associació de Veïnes i Veïns de Cappont (AVV Cappont), a Lleida. L’entitat treballa per defensar les necessitats del veïnat, fer arribar les seves demandes a les administracions i, alhora, impulsar activitats que sumin a la vida comunitària.
La seva presidenta, Veni Ros, explica a Xarxanet com ha evolucionat Cappont, quines són avui les principals preocupacions del barri i què implica sostenir una associació veïnal basada en el voluntariat. A més, també parla de la dificultat d’incorporar persones joves, garantir el relleu de la junta i adaptar-se a una gestió cada cop més complexa.
Com explicaries Cappont a una persona que no coneix el barri?
Cappont és un barri molt a prop del centre, tot i que el veïnat de tota la vida sempre deia que érem fora el pont, perquè cal travessar el riu i abans semblava que el centre quedava molt lluny. Ara, amb les passarel·les i els diferents ponts, hi estem molt ben connectats. El carrer Major és a menys de deu minuts. El barri conserva l’essència del veïnat de tota la vida, però ha canviat molt. Amb la universitat i la construcció de nous habitatges, hi han arribat moltes famílies i gent jove.
En què s’ha notat aquest canvi?
Sobretot en la situació i les comunicacions. Ara és gairebé un barri VIP, per dir-ho d’alguna manera, sense desmerèixer la resta. Tenim els Camps Elisis, la universitat i molt bones connexions. A més, podem sortir de Lleida cap a Barcelona, Tarragona o Saragossa sense haver de travessar tota la ciutat. És un barri molt ben situat.
Quines són avui les principals necessitats i preocupacions del veïnat?
Tot i que Cappont té infraestructures força actuals, sempre hi ha qüestions a millorar. I nosaltres hi estem molt a sobre. Ara treballem amb l’Ajuntament per resoldre alguns punts foscos, reforçar la neteja i combatre l’incivisme. També ens preocupa el benestar del veïnat, sobretot a l’estiu amb les terrasses. No hi estem en contra, però cal controlar que no ocupin més espai del permès. Cappont acull moltes festes, com l’Aplec del Caragol o les revetlles, i tot això s’ha de gestionar bé.
Quin paper té l’Associació de Veïns i Veïnes en el dia a dia del barri?
Les entitats veïnals reivindiquem millores, però també oferim activitats i espais de trobada. Vam néixer per reivindicar, i aquesta continua sent una de les nostres funcions principals. Avui podem participar en comissions d’urbanisme i en altres espais municipals. No hi tenim vot, però sí presència i podem fer sentir la veu del barri. Alhora, des del casal oferim moltes activitats, amb preus assequibles i horaris adaptats tant a les persones que treballen com a les que no. Hi participa gent de Cappont i també de fora.
Quines activitats defineixen millor la vostra manera de fer?
Fem una vintena d’activitats, tot i que sovint ens costa encabir-les per falta d’espai. L’activitat estrella és el cor de gòspel, que enguany celebra deu anys. Va començar amb quatre o cinc cantaires i ara ja en som gairebé quaranta. Ens ha donat molta visibilitat perquè hem actuat a la Franja, el Segrià i les Garrigues, i això ajuda a donar a conèixer l’associació i el barri.
Què implica sostenir una entitat veïnal durant tot l’any?
Implica moltes hores de feina voluntària. Tot el que fem és sense ànim de lucre i, de vegades, a més del temps, també hi acabem posant diners. Sobretot, vol dir estimar el barri. Jo no hi vaig néixer, però hi he viscut seixanta dels meus seixanta-cinc anys. És estar atenta a les mancances, escoltar el veïnat i defensar els millors projectes i la millor convivència perquè el barri tiri endavant.
Com feu arribar la veu del veïnat a les administracions?
Treballem braç a braç amb l’Ajuntament, tant amb els regidors i l’alcalde com, sobretot, amb el personal tècnic, que és qui fa la feina del dia a dia i escolta les nostres demandes. I quan considerem que no se’ns ha escoltat prou, fem un toc d’atenció a l’alcalde si cal.
Com intenteu incorporar persones joves i garantir el relleu de la junta i del voluntariat veïnal?
És complicat, perquè aquest tipus de voluntariat exigeix moltes hores. Quan tens una família jove i criatures petites, costa molt implicar-s’hi de manera estable. A la junta només tenim dues persones d’uns quaranta anys. La resta ja tenim una edat considerable. Hi ha gent amb bona voluntat, però després s’adona que no disposa del temps necessari per formar part d’una entitat veïnal.
En aquest sentit, creus que les entitats veïnals s’haurien de professionalitzar?
No, les associacions veïnals no s’haurien ni de professionalitzar ni de polititzar. Ara bé, la gestió és cada cop més complexa, sobretot a l’hora de demanar subvencions, preparar projectes i elaborar pressupostos. Des de Participació Ciutadana ens ofereixen cursos, trobades i assessorament, i podem trucar perquè ens ajudin. Tot i això, per a moltes persones grans que porten les entitats, treballar amb l’ordinador i fer aquests tràmits continua sent difícil.
Afegeix un nou comentari