Què entenem per motivació?

En un món tan específic com el del voluntariat, la motivació és un element que cal tenir permanentment en compte a l’hora de gestionar els equips. Aconseguir la seva motivació no és fàcil, però mantenir-la és un dels aspectes més complicats a qualsevol organització.

Diu el diccionari que la motivació és un “factor o conjunt de factors que indueixen a un comportament determinat”: un concepte curiós, indefinit i, a vegades, difícil d’explicar però no exempt d’importància.

Per aquest motiu, la motivació ha estat objecte d’estudi continu en el món de la filosofia i la psicologia, i existeixen un munt de teories que fan referència a com aconseguir-la, mantenir-la o, fins i tot induir-la. Conegudíssims són noms com ara Maslow, Herzberg, Alderfer o teories com ara l’efecte Pigmalió.

Motivació i voluntariat

No és difícil arribar a la conclusió que, pel que fa a la consecució i la inducció, els voluntaris ho posen fàcil. Normalment s’atribueix al voluntariat aspectes motivacionals com ara la solidaritat, l’altruisme, la col·laboració social, etc. És a dir, quan el voluntari s’apropa a una entitat ho fa per algun motiu i, per tant, ja ho fa motivat.

S’acostuma a pensar que els treballadors són diferents, en tant que el salari -aspecte que no tenen els voluntaris- constitueix un del seus principals elements motivadors.

No obstant això, estudis com el que es va fer als Estats Units l’any 2010 demostren que el reconeixement, la realització personal o la pertinença estan més ben considerats que les contraprestacions econòmiques, i aquí ja estan més a prop dels voluntaris.

Abraham Maslow situava al punt més alt de la seva piràmide de jerarquia de les necessitats de les persones aspectes com ara la moralitat, la creativitat, el respecte, la resolució de problemes, l’autoreconeixement i l’èxit.

I aquí és on les entitats han d’aconseguir incidir per mantenir la motivació del seu personal voluntari:

• Moralitat: és imprescindible que el voluntari cregui en allò que fa i en l’organització per a qui realitza els seus serveis. La transparència és un element vital i més en els moments que vivim.
• Creativitat: l’entitat ha de deixar que el voluntari aporti, que doni idees i que, dintre de les possibilitats organitzatives, pugui opinar sobre la seva feina.
• Respecte: no es poden oblidar els motius que porten un voluntari a estar dins d’una entitat. S’ha de respectar la seva feina com si fos la més remunerada del món: té molt més valor del que a vegades ens pot semblar.
• Resolució de problemes: l’entitat ha d’estar al costat del voluntari quan les coses surten malament i ha d’ajudar-lo a solucionar conflictes. No li pot posar entrebancs sinó facilitar la seva feina.
• Autoreconeixement: s’ha d’aconseguir que el voluntari entengui la seva importància, que interioritzi que la seva feina és essencial.
• Èxit: cal compartir l’èxit de l’entitat. Els projectes són de tots i tots han de gaudir de la consecució dels seus objectius. S’ha d’informar sobre tot allò que s’aconsegueix i fer cada voluntari partícip dels èxits de l’entitat.

Motivació i gestió del voluntariat

Per tot plegat, és important que l’entitat es plantegi com ha de gestionar el seu personal voluntari i, en aquest plantejament, hi hauria de preveure:

1. Quin és el paper del voluntariat dins l’organització: l’entitat hauria de poder definir un projecte de voluntariat en què quedés clar què espera de les persones voluntàries, com s’organitzaran, etc.
2. Què ofereix l’entitat a les persones voluntàries: l’entitat hauria de reflexionar també sobre allò que obté el voluntariat.
3. Reflexionar sobre els elements que motiven el voluntariat: més enllà de l’altruisme, la voluntat de col·laborar, etc., la motivació de les persones voluntàries té a veure amb la missió, l’organització i la tasca que desenvolupen dins l’entitat. Per a una motivació a llarg termini, és important que allò que impulsi la participació del voluntari sigui la satisfacció al voltant de tots tres elements.

Moments clau en la motivació del voluntariat

• Procés de captació: abans d’iniciar una campanya de captació, cal que l’entitat tingui clara la tasca que farà el voluntari, els motius per incorporar-lo, els coneixements i la dedicació que hauria de tenir, etc.
• Selecció: durant el procés de selecció, l’entitat haurà de ser capaç de donar resposta ràpida i un tracte adequat a les persones que s’hi apropin. Per això, és bo crear la figura del responsable de voluntariat, tenir una base de dades de voluntaris, organitzar reunions informatives, etc.
• Acollida: durant els primers dies, la persona voluntària ha de ser acompanyada, se li ha de mostrar el funcionament de l’entitat, ser presentada a l’equip, ha de conèixer els seus drets i deures, etc. Així podrà sentir que forma part d’una entitat i d’un projecte.
• Seguiment: cal oferir al voluntari suport i orientació, saber com se sent respecte a la tasca que desenvolupa, l’equip, etc. També cal recollir dades més objectives sobre el desenvolupament de la seva tasca a fi de detectar possibles problemes i buscar conjuntament solucions.
• Avaluació: l’entitat ha de valorar la tasca del voluntari, l’impacte de la seva acció, etc. i comunicar-li aquesta valoració.
• Formació: és bo que l’entitat elabori un Pla de Formació de Voluntariat tenint en compte la formació sobre la mateixa organització i la formació relativa a la tasca que desenvolupa el voluntari.
• Participació: cal fomentar el sentiment de pertinença del voluntari mitjançant la transparència, la comunicació interna, reunions informatives, etc. En síntesi, fer partícip el voluntari de la vida de l’entitat.

Tot això només es pot fer des de la imaginació i, curiosament, des de la motivació: una entitat motivada es converteix en la principal motivadora dels seus voluntaris.

Vídeo amb voluntàries i voluntaris. Font: Fundació Catalana de l'Esplai:

Més informació:

• Les motivacions del voluntariat
• Un algoritme permetrà saber quins són els treballadors més motivats
• Lipdubs per motivar treballadors