La promoció del voluntariat: una inversió en capital social i per al foment dels valors

Per què cal fomentar el voluntariat?

El voluntariat és ara més necessari que abans? Des de xarxanet.org hem parlat amb dos referents de voluntariat que pensen que sí. Es tracta de Susana Szabo, del Consell de Direcció del Centre Europeu de Voluntariat, i de Gabriella Civico, Project Manager de l’Aliança per a l’Any Europeu del Voluntariat. 

Segons Szabo “estem vivint en una societat cada vegada més individualista. La família, l’escola, l’empresa, la noció del treball i moltes altres institucions s’estan transformant. Els valors de la societat de consum no estan donant sentit a la vida dels joves (que els estan buscant).” Davant d’això “el voluntariat proposa una manera activa de donar sentit a la vida, d’aprendre i de connectar amb altres persones”.

Civico explica la importància que té el voluntariat en la nostra societat: “El voluntariat  és una de les expressions més visibles de la solidaritat. Permet promoure i facilitar la inclusió social, la construcció de capital social, i produir un efecte transformador de la societat.” I continua: “El voluntariat contribueix al desenvolupament d’una societat civil puixant que pot oferir solucions creatives i innovadores als reptes comuns i contribueix al creixement econòmic.

De fet ja fa temps que diferents organitzacions intenten quantificar l’impacte social del voluntariat. En són un exemple el recent “Manual per al mesurament del treball voluntari” (International Labour Organization) i l’estudi “Volunteering Works”, un informe que quantifica l’impacte del voluntariat al Regne Unit. Segons aquest últim estudi, per cada lliura que s'inverteix en el sector del voluntariat, la societat obté un retorn d'entre 3 i 8 lliures. 

Uns valors molt necessaris en la societat actual

Les dues expertes entrevistades coincideixen en una mateixa idea: el voluntariat d’arreu d’Europa comparteix l’objectiu de generar valors. Uns valors que van més enllà del mercat, de l’individu i del consumisme. Valors com l’altruisme o la generositat.

Szabo assenyala que: “Som unànimes a l’hora de creure en els mateixos valors, malgrat que de vegades hi hagi diferents interpretacions d’aquests valors segons la cultura de cada país”. Civico afegeix que “els voluntaris són agents de valors (...), en particular en termes de promoció de la cohesió social, la solidaritat i la ciutadania activa”.

Quan preguntem sobre les prioritats per al món del voluntariat, les dues entrevistades tornen a posar sobre la taula els valors. Szabo explica que cal “afirmar i enfortir els valors de base del voluntariat, com la generositat i l’altruisme”. En concret explica que el voluntariat permet “participar en la vida de la comunitat però no a través del mercat, sinó canviar el món a través de participar activament en el món local i de manera col·lectiva".

Com fomentem el voluntariat?

Civico explica que una de les prioritats per al voluntariat és el reconeixement, que “és fonamental per tal de donar incentius per a totes les parts interessades, i d’aquesta manera augmentar la qualitat, quantitat i impacte del voluntariat”. Aquest reconeixement s’hauria de donar a nivell individual (a la persona voluntària) i també a nivell col·lectiu. Szabo afirma que cal “enfortir la formació del voluntariat, donar una imatge molt més positiva i dinàmica del voluntariat, i diversificar el voluntariat amb l’objectiu d’incloure persones menys instruïdes o amb dificultats.

Diferencies entre països pel que fa al voluntariat

Gabriella Civico explica que “hi ha una gran varietat d’idees, definicions i tradicions relacionades amb el voluntariat en els 27 estats membres de la UE”. Tan Szabo com Civico assenyalen diferencies en l’estructuració del voluntariat. Szabo explica que hi ha “alguns països que tenen lleis i altres no” i que “alguns tenen un pla de polítiques públiques recolzant el voluntariat i altres no”.

De fet aquestes diferències també es deixen notar dins l’estat espanyol. Catalunya ha optat per un model en què les entitats tenen un paper central en la gestió del voluntariat, i d’acord amb aquesta lògica no existeix una llei de voluntariat catalana. En canvi sí que existeix una Ley estatal de Voluntariado (1996) i múltiples lleis de voluntariat a les autonomies. És el cas de les lleis de voluntariat del País Valencià, País Basc, Andalusia i Aragó. Dins l’estat espanyol també hi ha qui opta per desenvolupar plans per recolzar el voluntariat (Com Catalunya, País Basc o Andalusia) i altres Comunitats que no ho han considerat necessari.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat