Poema als voluntaris (de Miquel Martí i Pol)

Poema als Voluntaris:

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.

D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.

Així, desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci,
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.

Miquel Martí i Pol