José Manuel López Viñuela: “El bullying deixa empremta en tota la vida”
Comparteix
Parlem amb el president de Trencats, Associació contra la Violència a les Escoles, i pare de la Kira López, per conèixer la seva visió sobre l’assetjament escolar des d’una doble perspectiva: la institucional i la personal.
L’assetjament escolar és una realitat que, lluny de desaparèixer, s’ha anat transformant amb el temps. L’aparició del ciberassetjament ha ampliat els espais on es produeix la violència i ha fet que el seu impacte sigui més constant i difícil de detectar, afectant infants i adolescents dins i fora dels centres educatius.
De tot plegat en parlem amb José Manuel López Viñuela, president de Trencats, Associació contra la Violència a les Escoles, i pare de la Kira López, que reflexiona sobre les causes que perpetuen el bullying, el paper dels espectadors i la importància d’una intervenció ràpida i coordinada. També posa el focus en l’acompanyament a les famílies i en la necessitat d’implicar tota la comunitat per prevenir aquesta problemàtica.
Com definiu l’assetjament escolar i quins elements el diferencien d’altres conflictes puntuals entre infants o adolescents?
L’assetjament escolar (bullying) es defineix com una conducta de violència repetida i intencionada (física, verbal, psicològica o social) exercida per un o diversos alumnes sobre un altre que es troba en situació de desequilibri de poder i que té dificultats per defensar-se. Els elements que el diferencien d’un conflicte puntual són quatre: repetició en el temps, intencionalitat de dany, desequilibri de poder i presència d’espectadors, que poden reforçar la dinàmica amb la seva passivitat o normalització.
En canvi, els conflictes puntuals solen ser simètrics i ocasionals, sense una dinàmica sostinguda de dominació. L’impacte psicològic de l’assetjament pot ser molt greu i generar ansietat, depressió, aïllament i deteriorament de l’autoestima. En casos extrems, pot arribar a situacions límit com la conducta autolítica, fet que el converteix en un problema de salut mental i protecció del menor de primera magnitud.
Quina és la situació actual del bullying? Heu detectat canvis en els darrers anys, especialment amb el ciberassetjament?
La situació actual del bullying continua sent preocupant, però el fenomen s’ha transformant i fet més complex. Des de Trencats s’observa que no ha desaparegut, sinó que s’ha desplaçat cap a formes menys visibles però més persistents, combinant situacions presencials amb dinàmiques fora de l’aula.
Un dels canvis més rellevants és l’augment del ciberassetjament, que elimina els espais de desconnexió i manté el dany actiu les 24 hores. El paper dels espectadors és clau, ja que compartir o normalitzar continguts perpetua el problema. A més, sovint la resposta institucional és tardana o insuficient, fet que afavoreix la cronificació dels casos.
Per què creieu que l’assetjament escolar continua sent una problemàtica tan present? Quins factors el perpetuen?
Segons l’ONG 'Bullying Sin Fronteras', Espanya ocupa el primer lloc mundial en casos d’assetjament i ciberassetjament. La persistència del fenomen s’explica per diversos factors: la normalització de la violència entre iguals, la manca de conseqüències efectives, l’impacte del ciberassetjament i el paper del grup i dels espectadors.
A tot això s’hi suma que moltes famílies no perceben la gravetat fins que els afecta directament. En els casos més greus, tots els implicats poden resultar afectats: víctima, agressor i espectadors. Per això, es tracta d’un problema relacional i sistèmic, que requereix una intervenció integral i coordinada.
La Organización Mundial Bullying Sin Fronteras con la colaboración del Observatorio Mundial de Bullying Sin Fronteras presentan las nuevas Estadísticas Mundiales de Bullying, año 2026. Alemania tercer lugar mundial. 330.000 casos.
España está en el puesto número 1. pic.twitter.com/WJ0UiGgBaH— Trencats Asociación contra la violencia en escuela (@trencats) March 30, 2026
Quins són els impactes emocionals i psicològics que pot tenir en infants i joves, tant a curt com a llarg termini?
Els factors que perpetuen l’assetjament inclouen la normalització de la violència, la manca de conseqüències i l’impacte del ciberassetjament, així com el paper dels espectadors. Sovint, les famílies no detecten la gravetat fins que el problema es manifesta de manera directa.
L’impacte és ampli i afecta tots els implicats: qui pateix l’assetjament, qui l’exerceix i qui el presencia. El bullying és un problema relacional i sistèmic que deixa empremta en tot l’entorn i requereix una intervenció integral, sostinguda i coordinada.
Quin paper tenen el grup i els espectadors en aquestes situacions? Com es pot treballar aquest aspecte?
El grup i els espectadors tenen un paper clau en la persistència del bullying. Sovint, l’assetjament es manté perquè existeix un entorn que el tolera o no el frena, i els espectadors poden actuar amb passivitat o participació indirecta, reforçant la conducta.
La intervenció es basa en la prevenció educativa, l’empoderament del grup i la responsabilització col·lectiva. També és essencial el paper de docents i famílies, que han d’escoltar, donar suport i actuar amb fermesa per trencar el silenci.
Quins són els principals senyals d’alerta que poden ajudar a detectar un cas a temps?
Els senyals d’alerta solen aparèixer de manera progressiva i subtil, i es manifesten com canvis en el comportament. Destaquen el canvi d’estat d’ànim, la pèrdua d’interès, el rebuig a anar a l’escola o els canvis en les relacions socials.
També poden aparèixer símptomes físics i canvis en l’ús de dispositius digitals. És important analitzar aquests indicadors en conjunt i mantenir una actitud d’escolta activa, ja que la detecció precoç és clau.
Quan es detecta un cas, quins passos s’haurien de seguir?
Quan es detecta un cas, cal recollir informació de manera discreta, activar els protocols del centre i garantir la protecció immediata de la víctima. També és essencial coordinar-se amb les famílies i fer una intervenció estructurada.
Cal evitar minimitzar els fets, retardar la intervenció o tractar-ho com un conflicte puntual. La resposta ha de ser ràpida, coordinada i sostinguda, posant sempre el focus en la protecció del menor.
Quin tipus d’acompanyament oferiu des de Trencats?
L’acompanyament és un procés integral que inclou escolta activa, orientació i suport emocional. Es treballa per comprendre el cas, identificar si hi ha assetjament i orientar les famílies en els passos a seguir.
També es dona suport en reunions amb el centre, en la documentació del cas i en la comunicació amb l’administració. L’objectiu és que cap família se senti sola i pugui actuar amb seguretat i informació.
Quines recomanacions donaríeu a les entitats de lleure?
Les entitats de lleure han de disposar de protocols clars, formació específica i treballar la cohesió de grup. També és important garantir una supervisió constant en espais informals.
Cal aplicar una política de tolerància zero i mantenir una comunicació fluida amb famílies i centres educatius. El lleure pot ser un espai protector si hi ha una bona estructura preventiva.
Quin missatge clau voldríeu transmetre?
L’assetjament escolar no és un conflicte menor, sinó una forma de violència amb conseqüències reals. Afecta tota la comunitat i requereix una resposta col·lectiva.
El paper dels adults és fonamental: escoltar, creure i actuar a temps. El bullying no és inevitable, i amb coordinació i compromís es pot prevenir i aturar.
Afegeix un nou comentari