La LOPIVI avança a Catalunya, però les desigualtats territorials en dificulten el desplegament

Cinc anys després de l'aprovació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI), la distància entre el reconeixement dels drets i la seva garantia efectiva continua sent un dels principals reptes. Catalunya és un dels territoris de l'Estat on la normativa ha assolit un desplegament més avançat, però la protecció encara no arriba de la mateixa manera a tots els infants i adolescents.

Aquesta és una de les conclusions del dossier ‘El desplegament de la LOPIVI a Catalunya: de la llei a la protecció efectiva’, presentat el 16 de juliol per la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) i la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, en el marc dels Debats Catalunya Social. El document, elaborat amb la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA), analitza els avenços assolits i les dificultats que encara condicionen l'aplicació efectiva de la llei.

"La protecció no pot dependre del lloc on viu l'infant, ni de l'espai on està, ni dels recursos o del servei que l'atén. Ha de ser una garantia igual per a tots els infants, visquin on visquin", va advertir durant la presentació José Antonio Ruiz, cocoordinador de la PINCat.

Un canvi de paradigma que encara no arriba a tot arreu

La LOPIVI va introduir un canvi en la manera d'abordar les violències contra la infància i l'adolescència. La normativa posa el focus en la sensibilització, la prevenció i la detecció precoç, més enllà de la intervenció quan la violència ja s'ha produït.

També reforça el reconeixement dels infants i adolescents com a subjectes de drets i situa la seva protecció com una responsabilitat compartida. Escoles, serveis socials, sistema sanitari, cossos de seguretat, administracions i entitats socials, esportives i de lleure formen part d'un engranatge que necessita funcionar de manera coordinada.

Cinc anys després, però, el dossier assenyala una diferència entre el desplegament formal de la llei i la seva aplicació efectiva. Disposar de protocols, serveis i noves figures professionals no garanteix per si sol que les mesures s'apliquin de manera homogènia si no van acompanyades dels recursos, la formació i la coordinació necessaris.

L'educació avança més ràpid que altres àmbits

L'àmbit educatiu és un dels que ha experimentat més transformacions. Entre els principals canvis hi ha el desplegament de la figura de coordinació de coeducació, convivència i benestar de l'alumnat (COCOBE). Durant el curs 2023-2024, segons les dades recollides al dossier, es van designar més de 3.400 coordinacions, una per centre educatiu.

També s'han desplegat protocols davant diferents formes de violència i mecanismes de detecció i comunicació, com la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) i l'eina UsApps.

El ritme, però, no és el mateix en tots els espais on participen infants i adolescents. La família, el lleure i l'esport presenten un nivell de desenvolupament inferior, segons les conclusions exposades durant la presentació. En els dos últims àmbits, la implantació de les figures responsables de protecció continua sent desigual i encara hi ha dificultats per definir i consolidar les seves funcions.

Aquesta realitat planteja un repte especialment rellevant per a les entitats: garantir que els espais comunitaris, educatius, esportius i de lleure disposin de mecanismes de prevenció i actuació que no depenguin de la capacitat o els recursos de cada organització.

Barnahus, un model de coordinació que guanya pes

Entre els avenços del desplegament català destaca el model Barnahus, que busca oferir una atenció integral i coordinada als infants i adolescents que han patit violència sexual i evitar que hagin de passar repetidament per diferents serveis i explicar diverses vegades els fets.

La xarxa catalana es va completar el 2024 amb catorze serveis distribuïts pel territori. Segons les dades recollides al dossier, aquell any es van atendre 2.897 casos de violència sexual infantil i, el 2025, la xifra va arribar als 3.735 casos.

El model exemplifica, precisament, una de les idees centrals que travessen l'anàlisi de la LOPIVI: la protecció és més efectiva quan els diferents sistemes treballen conjuntament.

"La protecció dels infants no depèn d'un únic servei. No depèn només de l'escola, ni només dels serveis socials, ni només de la salut o de la policia. Funciona quan totes les peces treballen juntes", va remarcar Ruiz.

El territori encara condiciona l'accés als recursos

Una de les principals mancances identificades és la desigualtat territorial en l'accés als serveis i recursos. Les dificultats són especialment significatives en àmbits com la salut mental infantil i juvenil i afecten també famílies en situació de vulnerabilitat, famílies migrades o monoparentals.

Catalunya disposa d'una xarxa de 52 centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), però la disponibilitat de recursos i l'accés als serveis no són homogenis arreu del territori.

A les desigualtats territorials se sumen les dificultats de coordinació i d'intercanvi d'informació entre serveis. El dossier assenyala que aquestes mancances poden dificultar una visió compartida de les situacions de violència i alentir les respostes.

Ruiz va reclamar "un sistema amb més recursos, millor coordinació entre serveis i amb formació obligatòria per a totes les professionals". També va insistir en una altra de les mancances detectades: molts infants i adolescents encara no coneixen prou bé els canals als quals poden recórrer per demanar ajuda.

Entre els recursos disponibles hi ha ‘Tot OK?’, un servei públic, gratuït i confidencial disponible les vint-i-quatre hores del dia i els 365 dies de l'any. El servei integra diferents vies de comunicació, entre les quals hi ha el telèfon Infància Respon, el 116 111.

Cinc prioritats per passar de la llei a la protecció efectiva

Davant d'aquest escenari, el dossier assenyala cinc àmbits prioritaris: incrementar els recursos humans i econòmics, garantir una formació obligatòria i continuada dels equips professionals, millorar la coordinació entre sistemes i serveis, disposar de sistemes d'informació i dades compartides i reduir les desigualtats territorials.

Les recomanacions no s'adrecen només a la Generalitat. Les administracions locals i les entitats del tercer sector també tenen un paper en el desplegament de la normativa. El document planteja reforçar la prevenció i el suport a les famílies, millorar la coordinació local, promoure la participació infantil i consolidar les polítiques de protecció i bon tracte.

El tercer sector, de col·laborador a agent corresponsable

La LOPIVI reforça el paper de les entitats socials, esportives i de lleure com a agents del sistema de protecció. Aquesta responsabilitat implica avançar en protocols interns, mecanismes de prevenció i detecció, canals de comunicació i figures referents que permetin actuar davant possibles situacions de violència.

Moltes organitzacions ja han desenvolupat polítiques pròpies de protecció i bon tracte. El repte, però, és que aquesta capacitat no depengui exclusivament dels recursos disponibles en cada entitat i que existeixin criteris, formació i mecanismes de coordinació compartits.

El treball en xarxa apareix així com una de les condicions necessàries per passar de l'aprovació d'una llei a la garantia efectiva d'un dret. Cinc anys després de l'entrada en vigor de la LOPIVI, el repte ja no és només disposar d'un marc normatiu, sinó aconseguir que qualsevol infant o adolescent rebi una resposta adequada independentment del municipi on visqui o de l'espai en què es produeixi una situació de violència.

Com sintetitzava Ruiz durant la presentació, els millors resultats arriben "quan els diferents sistemes cooperen, comparteixen informació i actuen de manera coordinada".

🗣 Jofre Padullés, director operatiu d'innovació, estratègia i coneixement @info_ISOM i coordinador de la comissió Barnahus de @FEDAIA: "Sovint fem un abús del terme risc i acabem assenyalant com a situacions de risc situacions que ja són de dany".

#CatalunyaSocial pic.twitter.com/LYx3xsYrlV

— PINCat - Plataforma d’Infància de Catalunya (@pincatinfancia) July 16, 2026