L’accés a la universitat pública continua marcat per l’origen social, segons un estudi de CCOO de Catalunya

L’accés a la universitat pública a Catalunya està fortament condicionat per l’origen socioeconòmic familiar i no respon únicament al mèrit individual. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe presentat per CCOO de Catalunya, que analitza les dades oficials sobre l’accés als estudis universitaris i el perfil de les persones que sol·liciten plaça al sistema públic català.

Segons l’estudi, les persones provinents de famílies amb estudis superiors i ocupacions professionals qualificades estan sobrerepresentades entre les persones que accedeixen a la universitat. A més, acostumen a disposar de més recursos culturals, més coneixement d’idiomes i menys necessitat de treballar mentre estudien, factors que els permeten afrontar amb més facilitat l’accés a determinats graus i centres universitaris.

Per contra, l’alumnat procedent de famílies amb menys capital cultural o de classe treballadora té una presència molt menor entre les persones sol·licitants i, quan intenta accedir a la universitat, ho fa en condicions més desfavorables. L’informe apunta a factors com una menor orientació familiar, menys recursos per a la formació complementària o una major necessitat de compaginar estudis i feina.

El pes del capital familiar

L’estudi sosté que la universitat pública presenta una obertura formal a tota la ciutadania, però que aquesta no es tradueix en una igualtat real d’oportunitats. Els resultats indiquen que el capital cultural i educatiu de les famílies continua tenint un paper determinant en la trajectòria acadèmica de l’estudiantat.

Una de les dades destacades és que el 46,45% de les mares de les persones que sol·liciten plaça universitària tenen estudis superiors, davant del 35,86% dels pares. Segons l’informe, aquesta proporció és molt superior a la que es registra en el conjunt de la població catalana i evidencia una sobrerepresentació de famílies amb un elevat nivell educatiu.

L’anàlisi de les ocupacions familiars també mostra un predomini de perfils professionals qualificats, tècnics o directius. CCOO considera que aquesta distribució confirma que l’accés a la universitat està vinculat a la posició de classe i que l’estudiantat procedent de famílies treballadores continua infrarepresentat.

L’informe assenyala igualment que el 73,7% de l’estudiantat no treballa, una situació que suggereix una dependència econòmica familiar que facilita trajectòries educatives més llargues i estables.

El territori com a element condicionant

Un altre dels elements que destaca l’estudi és la influència del codi postal i la comarca de residència en els resultats acadèmics i en les possibilitats d’accés a la universitat pública.

Segons l’anàlisi, les comarques amb nivells de renda més baixos registren menys sol·licituds universitàries en proporció a la població i obtenen, de mitjana, pitjors resultats a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). L’informe conclou que l’origen socioeconòmic familiar és un dels factors que millor expliquen aquestes diferències.

CCOO alerta que aquesta situació genera una penalització implícita per a part de l’estudiantat, que pot veure limitades les seves opcions d’accedir a graus amb una elevada demanda, com ara Medicina, Biotecnologia o diverses enginyeries.

L’informe també apunta que els sistemes d’avaluació externa poden afectar especialment l’alumnat de zones empobrides, on la preparació específica per a les PAU acostuma a ser menys intensa que en altres territoris.

24.000 persones fora del sistema públic

L’estudi també posa el focus en la capacitat limitada del sistema universitari públic. Segons les dades recollides, de cada deu persones que volen accedir a la universitat pública catalana només sis obtenen plaça, mentre que quatre en queden excloses per manca de capacitat del sistema. En xifres absolutes, això representa 24.761 persones. Aquestes persones es reparteixen entre qui abandona la via universitària, qui opta per una universitat privada o qui decideix repetir les PAU i tornar-ho a intentar en cursos posteriors.

Davant d’aquesta situació, CCOO planteja la necessitat de replantejar el model actual d’accés. L’informe recorda que aproximadament el 95% de l’alumnat supera les PAU i qüestiona l’eficàcia d’un sistema que, segons el sindicat, genera estrès i té un impacte limitat en l’assignació final de places.

En aquest sentit, Juan Montesinos Andrade, responsable de polítiques universitàries de CCOO Educació, afirma que “les PAU no és el model que es fa a Europa, a Catalunya 1 de cada 3 que prové de les PAU queda fora de la Universitat pública” i afegeix que “estressen a tot l’estudiantat i només serveixen per repartir unes poques places a uns graus concrets”.

Reforçar l’equitat educativa

Per revertir aquesta situació, l’informe reclama accions immediates i avaluables orientades a reduir les barreres econòmiques, culturals i territorials que condicionen l’accés als estudis superiors. Entre les mesures plantejades hi ha bonificacions socials vinculades a la renda o a zones vulnerabilitzades, programes de reforç gratuït en centres educatius amb més dificultats i mecanismes per monitorar les desigualtats d’origen socioeconòmic.

També proposa reservar un percentatge de places en graus amb elevada demanda per a alumnat amb rendes baixes, així com ampliar l’oferta pública en àmbits especialment tensionats, com les ciències de la salut o la informàtica.

CCOO conclou que, sense reformes estructurals, el sistema universitari públic català continuarà reproduint desigualtats socials i dificultant que l’educació superior esdevingui una veritable eina de cohesió i mobilitat social.