Barcelona es consolida com a capital mundial dels drets digitals
Comparteix
El 'Primer Encuentro Internacional por los Derechos Digitales' reuneix expertes globals per abordar vulnerabilitats, regulació i reptes socials d’un món cada vegada més digitalitzat.
Durant dos dies, la Llotja de Mar de Barcelona s’ha convertit en un espai de debat global sobre el futur de la vida digital. El 'Primer Encuentro Internacional por los Derechos Digitales', organitzat pel Govern d’Espanya i Mobile World Capital Barcelona, ha reunit més de cinquanta expertes internacionals per analitzar els reptes que marcaran la pròxima dècada: privacitat, identitat, intel·ligència artificial, desinformació i protecció de menors.
L’esdeveniment s’emmarca en el nou Observatorio de los Derechos Digitales, un projecte que vol situar els drets digitals al centre de l’agenda pública. Tal com explica Laia Corbella, directora de Relacions Institucionals i Comunicació de Mobile World Capital Barcelona, “avui celebrem la primera trobada internacional de drets digitals, un projecte coral que aglutina més de 40 o 50 entitats i que té com a objectiu generar consciència i crear un espai de reflexió al voltant dels drets digitals”.
Una ciutadania digitalitzada, però vulnerable
Una de les dades més destacades del congrés és la distància entre el concepte i la percepció social. “La ciutadania no sap definir exactament què són els drets digitals, però sí que identifica clarament les seves vulnerabilitats”, explica Corbella. “Tenim una ciutadania plenament digitalitzada, però molt conscient dels riscos al voltant de la desinformació, l’ús de les dades, la privacitat o la identitat digital”.
Entre les dades presentades, n’hi ha una que ha generat consens absolut: el 95% de la ciutadania creu que els menors no estan prou protegits a les plataformes digitals. “És on hi ha més consens”, subratlla Corbella. “Més enllà de la privacitat o la desinformació, la protecció dels infants és percebuda com una urgència social”.
El congrés ha comptat amb figures internacionals com Frances Haugen, coneguda pels 'Facebook Papers; Yaël Eisenstat, experta en polítiques digitals; Carissa Véliz, referent mundial en privacitat; o Carl Öhman, investigador sobre llegat digital. Les seves intervencions han abordat qüestions com la governança de la IA, la lluita contra la desinformació, la ciberseguretat com a pilar de sobirania tecnològica i la identitat en un món hiperconnectat.
Barcelona, capital tecnològica i ara també capital ètica
Per a Corbella, que el Primer Congrés Internacional de Drets Digitals se celebri a Barcelona no és casualitat. “Barcelona ja té un posicionament en tecnologia i innovació. És la capital del Mobile World Congress, el principal esdeveniment on es defineix el futur de la tecnologia i de la indústria”, explica.
Amb aquest nou congrés, la ciutat fa un pas més: “Ara tenim l’àgora de pensament. L’espai on es decideix el futur ètic de la societat digital, on es marquen les normes i la regulació. Aquí parlem d’ètica, de normes i de com definim aquesta societat digital en què ja tots estem immersos”.
Barcelona aspira així a capitalitzar un discurs d’humanisme digital, situant-se com a referent europeu en la defensa d’una tecnologia centrada en les persones.
El perfil de les assistents ha estat tan divers com els reptes que s’hi han debatut. “Tenim ponents de l’acadèmia, de la indústria, i experts que fa 15, 20 o 30 anys que treballen en plataformes digitals i grans tecnològiques”, explica Corbella. “Però també representants de la societat civil, perquè és essencial escoltar la ciutadania i que se senti representada”.
Corbella subratlla que la societat digital necessita noves institucions i nous marcs normatius: “Venim d’un model institucional pensat per a la societat industrial. Ara hem de reconstruir converses, reflexions i espais de participació perquè la ciutadania pugui contribuir a definir aquest nou marc”.
Afegeix un nou comentari