8 de març: parem per avançar cap a la igualtat

Més articles

El 8 de març és el senyal d’alarma anual que ens recorda com de lluny som d’aconseguir una societat plenament igualitària.

Què passaria al món si les dones per un dia aturéssim tota la nostra activitat, remunerada o no remunerada? Aquesta pregunta és la que està a la base de l’acció reivindicativa que tindrà lloc el pròxim 8 de març, Dia Internacional de les Dones, que ens proposa fer una aturada simbòlica que posi de manifest la potència de la força femenina. L’experiència ens posa cara a cara amb una realitat sovint ignorada: les dones som les responsables de la reproducció de la força de treball, assumim les tasques de cura de les persones i el manteniment de les llars. En definitiva, som indispensables pel funcionament diari del món. Per tant, per què seguim patint una discriminació social i econòmica?

La desigualtat és real i evident: es manifesta quan infravalorem socialment i econòmica les feines realitzades per dones, en l’escassa presència de dones en posicions de lideratge i decisió, en les dificultats per conciliar vida personal, familiar i laboral, així com en la molt desigual distribució de les responsabilitats familiars, domèstiques i de cura. Segons el dossier “La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere” de la Taula del Tercer Sector, les dones dediquem el doble de temps que els homes a les tasques de la llar i la família. En total, els hi dediquem gairebé el mateix temps (21:21h setmanals) que el que destinem al treball remunerat (23:13h setmanals).

En l’àmbit professional, si bé és cert que s’ha començat a esquerdar, el sostre de vidre, fenomen directament lligat a la societat patriarcal, continua damunt nostre. Les dones seguim havent de superar molts més obstacles que els homes per arribar a càrrecs executius o d’alta direcció. Inclús en un sector com el social, especialment feminitzat, continuem trobant una important desigualtat que es manifesta, entre altres coses, en el fet que els càrrecs directius continuen sent ocupats majoritàriament per homes. Ho corrobora el darrer informe de la Coordinadora d'ONG a Espanya. Entre les seves principals conclusions destaca que un 70% del personal remunerat són dones, mentre que la proporció s’inverteix a mesura que s’ascendeix cap a les posicions de direcció. Els responsables dels òrgans de govern de les organitzacions solen ser homes (68%) i també representen el 57% de les juntes directives.

Segons l’informe de “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, elaborat per la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Treball i Model Productiu, les dones guanyen anualment un 26% menys que els homes, dada que demostra que ens trobem amb la bretxa salarial més alta des de 2008. Aquest percentatge puja fins al 42,6% quan s’analitzen les franges salarials més baixes. El model de societat heteropatriarcal que perpetua les desigualtats entre homes i dones té greus conseqüències, una d'elles la feminització de la pobresa, és a dir, l’empobriment material de les dones, l’empitjorament de les seves condicions de vida i la vulneració dels seus drets fonamentals.

El 8 de març és el senyal d’alarma anual que ens recorda com de lluny som d’aconseguir una societat plenament igualitària. D’alarmes, però, en tenim durant tot l’any; formen part de la nostra existència diària, condicionada pel masclisme que impera a la societat. Només treballant des de la base podrem acabar amb els automatismes masclistes i d’aquesta manera abordar grans objectius com posar en valor l’economia de la cura, tancar la bretxa salarial, trencar el sostre de vidre o eliminar la precarietat laboral de les treballadores.

Afegeix un comentari nou