Tot i que cada dia s’hauria de tenir l’esperit del 8 de març, aquest ja s’acosta per calendari i a aquestes alçades s’ha convertit en una data més que assenyalada. Per mi el feminisme no té sentit si no és divers i inclou diferents lluites, per això crec que és important revisar els privilegis que tenim i si oblidem o deixem algun col·lectiu enrere per ser menys privilegiat.

Recordo quan el feminisme va arribar de ple a les nostres vides universitàries per quedar-se. Em venen al cap els mítics eslògans del 15M d’’on son les dones?’ i ‘sense les dones no hi ha revolució’ que ens feien sentir tan interpel·lades. Amb el temps, vàrem veure que la visió era parcial i que sota el lema ‘on són les dones?’ s’amagaven opressions que no estàvem contemplant com ara el racisme, per una senzilla raó; nosaltres (el meu entorn proper) no en patíem.

El problema de com integrar les diferents opressions dins el feminisme no és nou. Als anys 70 als Estats Units, les feministes negres varen qüestionar que les opressions que patien les dones blanques no eren les mateixes que les de les dones negres. D’aquí que a finals del 80 l’advocada Kimberlé Crenshaw inventés el terme d’interseccionalitat que ajudaria a donar una mirada més completa sobre com el gènere interactua amb diferents eixos de poder com la raça, la sexualitat, la classe social o la procedència.

Els eixos de poder tenen dos extrems: l’opressió i el privilegi. Les persones no som o una cosa o una altra sinó que ens ubiquem en una intersecció o creuament de tots els eixos, per això pot ser que en un eix puguem ser més privilegiades que en un altre. Per exemple; una dona blanca amb una discapacitat física se situa en una intersecció determinada; per una part, estaria oprimida per ser dona en el patriarcat i viure en un sistema no adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Però, al mateix temps, seria privilegiada pel fet de no ser jutjada pel seu color de pell i el que això comporta.

La idea de privilegis no s’utilitza com un atac personal sinó que és una manera d’entendre la injustícia i les desigualtats en la societat que vivim. Els privilegis són més difícils de detectar perquè representen aquelles identitats, actituds i maneres de pensar que considerem normals i acceptades.

Hi ha un exercici que serveix per il·lustrar aquesta idea. Pensa en les interaccions que has tingut avui. Algú ha fet algun comentari sobre el teu aspecte? T’han demanat la identificació? Han obviat que eres d’una procedència determinada? T’has preocupat per si tens menjar, aigua o llum a casa? Si la resposta a la majoria de preguntes és no, vol dir que vius i transites en el món des d’una postura de privilegi. Si ets un home europeu, blanc, de classe mitjana i heterosexual t’emportes el premi gros però si som dones amb tots els altres atributs tampoc ens quedem curtes. Amb això no culpo ni assenyalo ningú, simplement remarco una situació social injusta, perquè allà on hi ha un privilegi s’ha d’entendre que algú té un dret negat.

Per això, si ets algú amb privilegis, aquest 8M pot ser un bon moment per donar suport a les persones que es trobin en situacions d’opressió, sense intentar ajudar ni rescatar a ningú, sinó posant la mirada en nosaltres; Si la crítica parteix des de qui som nosaltres en aquesta societat, tindrem més possibilitats d’incidir en la nostra pròpia realitat.

Si volem un feminisme divers, és necessari ser conscients i actuar per prioritzar les lluites de les dones que no estiguin en posicions de privilegi i continuar fins que totes siguem lliures, perquè sense totes les dones no hi haurà una transformació real.