Des que les Nacions Unides van aprovar la Declaració dels drets dels infants, l’any 1959, fins que es van convertir en llei el 1990, les intencions polítiques per protegir els drets dels infants van passar per diferents fases. Avui però, hi ha unanimitat en què aquest paquet de mesures que deriven de la Declaració dels Drets Humans són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància. Són, per tant, obligatoris i els posseeixen els infants per raó únicament de néixer.

Hi ha aquell proverbi africà que diu que per educar un infant fa falta tota una tribu. No n’hi ha sols només amb un pare, una mare, una família, el veïnat, la comunitat. Cal tots i cadascun dels fils que teixeixen la teranyina per crear un entorn on créixer en un ambient saludable i amb la salvaguarda dels drets. Una teranyina que sosté i enxarxa amb tots els àmbits de la vida.

En el cas dels infants i joves, aquesta teranyina és un deure compartit. Nenes, nens i adolescents tenen el dret de tenir pares, mares i créixer en unes condicions on els seus drets estiguin garantits. Hi intervenen molts factors, més enllà de la família, com l’educació, el lleure, la salut, l’esport, l’atenció i la prevenció, el sistema de protecció. Són diferents baules d’una mateixa cadena que han d’acomboiar els nostres infants per protegir-los i garantir aquesta equitat per l’exercici dels seus drets.

Però, no sempre és així. I quan no és així, és tota la societat qui falla. Una fallada en cadena que no ha sabut preveure ni prevenir una situació de vulnerabilitat, de negligència o desprotecció. En aquests casos, el sistema actua i hi intervé amb mecanismes per salvaguardar aquest infant amb mesures que vetllen per protegir-los en diferents graus: l’acolliment familiar, les unitats d’escolarització compartida, els centres residencials d’acció educativa o el centres oberts. Però abans, abans que aquesta xarxa actuï i vetlli pel compliment d’aquests drets, cal molta feina de prevenció on tots els agents socials, totes les persones en tant que ciutadans, tenen la seva coresponsabilitat.

Les entitats de la FEDAIA treballen en aquest àmbit. Compostes per milers de professionals compromesos amb la missió social de garantir aquests drets d’infants i adolescents, determinats a encoratjar-los a sortir de les situacions de greuge i desigualtat per aprendre de les condicions de vida que els han manllevat uns drets fonamentals. Sargint la xarxa allà on s’ha esfilagarsat i treballant per refer les condicions per optar a la igualtat d’oportunitats.

No només necessitem polítiques i entitats fortes, però. Som totes les persones que formem la societat els qui hem d’aprendre que per educar un nen, ens cal tota la tribu. Només quan cadascú treballa des del seu àmbit i ofereix garanties, la xarxa esdevé trampolí.