La cooperació, antídot contra l’odi i la deshumanització

La cooperació internacional i la Justícia Global no han estat mai concessions gratuïtes del poder, sinó conquestes impulsades des de la societat civil, des del compromís col·lectiu, la mobilització ciutadana i l’acció persistent de moviments socials, entitats i persones compromeses amb la dignitat humana. Sense aquesta pressió social sostinguda, avui no parlaríem de drets, de solidaritat internacional ni de responsabilitats globals compartides.

En aquest marc, l’any 1972, les Nacions Unides van instar els països més industrialitzats a destinar el 0,7% del seu Producte Interior Brut (PIB) a la cooperació internacional amb els països del Sud Global. Aquesta crida s’inscrivia en un context de descolonització, que havia deixat molts territoris profundament empobrits, devastats i desposseïts dels seus recursos naturals, després de dècades d’espoli colonial.

25 anys després, l’any 1994 la diagonal de Barcelona s’omple de 1.600 tendes de campanya durant un mes i mig, els acampats i acampades reclamaven que el Govern Català i Espanyol complissin la Resolució de l’ONU, i s’assolís d’una vegada per totes aquest 0,7 instat per aquest Organisme. A Tarragona no ens quedem enrere. Aquest mateix any 1 994 i gràcies a l’impuls, i a la il·lusió per l’ assoliment d’aquest 0,7% de la Coordinadora pel 0,7 de Tarragona, liderat per Entrepobles i els Comités Oscar Romero i on s’hi sumen una 40tena d’entitats (associacions, grups juvenils, sindicats, ongs, etc.) és que es convocà a la nostra ciutat els dies 19 i 20 de novembre d’aquest any 94 una acampada participativa i d’un gran teixit social a la Rambla Nova, i un dejuni voluntari davant de Governació.

Aquest 0,7% xifra per la Justícia Global, encén un nou paradigma de transformació i una nova flama per la cooperació en molts sentits. A partir d'aquí, l’any 1 996 el Ple Municipal va acordar la creació del Consell Municipal Internacional i de Solidaritat de la ciutat de Tarragona. L’any 1998 es va Constituir formalment el Consell Municipal de Cooperació com a principal òrgan de participació ciutadana  en matèria de cooperació. L’any 2007 s’instituí la Conselleria de Cooperació en l’estructura orgànica de l’Ajuntament de Tarragona i al 201 0 es dotà de pressupost propi.

La lluita pel 0,7 % (i més) ha estat clau per transformar el concepte de cooperació: del model assistencialista basat en la caritat, que legitimava la pobresa com una fatalitat, cap a un enfocament basat en els Drets Humans, la justícia social i la corresponsabilitat global. Aquest canvi va permetre posar el focus en les causes estructurals de les desigualtats, incorporant una lectura crítica del deute extern, el neoliberalisme, el capitalisme global, el comerç d’armes, l’extractivisme i les noves formes de neocolonialisme que continuen empobrint el Sud Global.

Entra amb força la paraula solidaritat que s’exerceix de manera horitzontal, d’igual per igual. També s’inicien i s’impulsen debats, xerrades on el nostre recordat i amic Arcadi Oliveres va omplir sales plenes de pedagogia i també de reflexions. Es camina cap a un profund sentit de compromís, de transformació i de solidaritat envers els país empobrits. També a partir d’aquest 0,7% es creen lligams fraterns entre els països del Nord i del Sud: agermanaments (Nicaragua n’és un bon exemple). Aquesta solidaritat i aquest compromís encaminat a fomentar la dignitat de les persones i a col· laborar en l’eradicació de les injustícies socials.

Resultats de la Cooperació a Tarragona

Les dades que es presenten corresponen als projectes comptabilitzats a partir de l’any 2007, tot i que l’impacte real de la cooperació seria encara més ampli si es poguessin recuperar les dades dels primers projectes finançats des de 1994.

• Acció humanitària: 69 projectes en 30 països, impulsats per 22 entitats amb una inversió global de 1.326.439,44 €, orientats a la resposta immediata davant emergències.
• Cooperació internacional: 181 projectes en 30 països, impulsats per 28 entitats, amb una inversió de 7.206.071,82 €, en àmbits com la sobirania alimentària, l’aigua i el sanejament, l’educació, els drets humans, l’enfortiment de la societat civil i la lluita contra les violències masclistes.
• Educació per a la Justícia Global: 135 projectes, amb una inversió de 864.277,05 €, destinats a sensibilitzar la ciutadania en qüestions com la banca ètica, la cultura de pau, el comerç just o la sobirania alimentària.

Aquest any 2026, no estem assolint el 0,7%, estem en un 0,48%. No obstant hi ha hagut un augment del pressupost d’un 1 5%, i es destinaran a Cooperació 664.000 euros. Des de l’alcaldia hi ha el compromís d’arribar al 0,7%, però ens cal un 0,7%i més i seguirem lluitant pel seu assoliment.

Aquestes dades són dades de Justícia Global: situen les persones i els drets humans al centre, i responen a criteris de coherència, transparència i responsabilitat pública. L’impacte positiu d’aquests projectes s’ha produït a l’Àfrica, Amèrica Llatina, l’Índia i també a Palestina, en un context de vulneracions greus i sistemàtiques dels drets humans.

Davant els intents de desacreditar i desmantellar la cooperació internacional, sovint acompanyats de discursos xenòfobs, racistes i deshumanitzadors, cal una defensa clara i decidida de la cooperació com a política pública essencial. L’aturada de corredors humanitaris i del suport a les ONG, com s’ha evidenciat dramàticament a Palestina, té conseqüències directes sobre la vida de milers de persones, especialment infants i dones. Agraïm al Parlament de Catalunya que hagi blindat la Cooperació Internacional davant l’ofensiva de desmantellar-la  i desacreditar-la.

Aquest article vol contribuir a reafirmar el paper de la societat civil, a recordar que la pobresa no és inevitable ni natural, i que només des d’un enfocament de drets, justícia, pau i corresponsabilitat global es poden construir societats més justes. Posar les persones al centre, defensar el bé comú i apostar per la transformació estructural del sistema no és una opció ideològica, sinó una necessitat democràtica.

Aixequem la mirada cap a un món globalitzat i que pateix, deixem-nos impregnar per la vida de les persones del Sud, i en paraules de Pere Casaldàliga, que va ser arquebisbe de Sao Felix a l’Estat del Matogrosso del Brasil “hem d’humanitzar la humanitat, és urgent”.

Per acabar, confiem des de l’esperança profunda i de transformació i també des de l’alegria aquest dret de primera necessitat contra la pròpia por de pensar que no podem canviar el món, i si que podem!