Què no és voluntariat

La persona voluntària, moguda per una consciència que la fa sensible a les injustícies, i per la decisió d’arremangar-se a transformar l’entorn, és qui habitualment s’adreça a l’entitat per col·laborar-hi.

Costa de dir res, que sigui nou, sobre VOLUNTARIAT. Però m’agradaria mirar de rescatar-lo d’algun estereotip que circula entre nosaltres, les entitats del tercer sector. Vull contribuir a situar les coses a lloc i subratllar-ne els trets més diferenciadors. Per això, en primer lloc, començo dient què no és el voluntariat:

  1. No és un recurs humà més, que només fa la funció de complementar la de l’assalariat i descarregar-lo de les anomenades tasques sense valor afegit.
  2. No és una oferta al servei de la demanda de les organitzacions que formem el sector. Encara menys, evidentment, al servei de les necessitats detectades per l’administració pública.
  3. No és una força d’intervenció assistencial que, moguda per certa bona voluntat organitzada, es dedica a fer beneficència ciutadana.

Aquests trets, encara molt estesos en l’opinió sobre el voluntariat, no aportarien cap bona notícia a l’associacionisme i el tercer sector. Diguem doncs, en segon lloc allò que sí que és:

  1. El voluntariat és objector de consciència i practicant d’una insubmissió tossuda davant molts interessos. Això, les entitats que vulguem comptar amb voluntariat, ho haurem de tenir sempre present.
  2. El voluntariat és actor de canvis, també de nosaltres mateixes, les entitats, amb les nostres rutines i acomodaments.
  3. El voluntariat, a l’entorn de persones i col·lectius emprenedors, ha empès i consolidat iniciatives de tota mena, de forma jurídica diversa, vinculades al segell del no-lucratiu.

La persona voluntària, moguda per una consciència que la fa sensible a les injustícies, i per la decisió d’arremangar-se a transformar l’entorn, és qui habitualment s’adreça a l’entitat per col·laborar-hi. És un perfil de persona no gaire donat a fer proclames ni mobilitzacions, sinó a treballar de manera constant i compromesa. Per això, de vegades, contrasta amb el de la persona activista, que tradicionalment ha aportat més discurs i proposta al sector. Però a mida que intervé en la situació que atén (és a dir: hi respon) es capacita i s’apodera, i s’agermana amb tots els actors socials que actuen amb coneixement i perspectiva en la xarxa. Aquest em sembla el signe més nítid de la seva adultesa, avui. El seu regal més valuós.

L’enhorabona a tots els qui heu fet possible arribar fins aquí!

Afegeix un comentari nou